NOMÉS 11,3% DE LES TESIS DOCTORALS DE LES UNIVERSITATS DE PARLA CATALANA SÓN EN CATALÀ

“El català, exotisme ‘cum laude'”.
Només l’11,3% de les tesis doctorals que es llegeixen a les universitats dels territoris de parla catalana són en l’idioma propi. Mentre l’anglès, per la seua condició de llengua franca, s’obre camí en aquests estudis acadèmics, el català manté un espai residual. Els experts aconsellen fer més difusió de les ajudes ja existents i promoure les tesis bilingüe per incrementar-ne l’ús.

(VIOLETA TENA )

Confeccionar una tesi doctoral és probablement un dels moments més angoixants en la vida de qualsevol persona que aspira a tenir una carrera acadèmica o bé a culminar els seus estudis amb el més alt dels reconeixements. El curs 2015/2016 als territoris de parla catalana, se’n defensaren 6.832. D’aquestes només l’11,36% estaven escrites únicament en català, una xifra que posa de manifest l’escàs ús de la llengua pròpia en un àmbit tan prestigiat com aquest. Per contra, més de la meitat es van redactar en castellà; en concret un 55,06%. L’anglès, segona llengua més utilitzada, va ser l’idioma triat en el 27,56% dels casos.

Les xifres procedeixen de l’informe ‘La llengua de les tesis doctorals defensades a l’espai Vives’, publicat recentment per la Xarxa Vives i realitzat per Avel·lí Flors-Mas i Francesc Xavier Vila i Moreno, tots dos membres del Centre de Recerca de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. El document forma part de la col·lecció ‘Impacte de la política lingüística en el sistema universitari 2020″, amb què es pretén radiografiar diversos aspectes de l’estat de la llengua. Aquest de la Lluís Vives és el primer informe que s’aproxima a la qüestió, ja que fins ara havia romàs inexplorada. Només unes poques universitats, de fet, recopilen les dades periòdicament.

I el que ens diu l’informe és que el català és encara un exotisme en aquest àmbit, per bé que cal introduir matisos. Així, el que l’estudi de Flors-Mas i Vila i Moreno ens mostra és que l’ús de la llengua és més freqüent a Andorra, Catalunya i les Illes i disminueix, en canvi, als centres d’educació superior del País Valencià. De les 19 universitats que formen part de la Xarxa Vives, només en dos el català va ser l’opció majoritària. Es tracta de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Universitat d’Andorra, dos centres educatius que tenen una escassa rellevància quantitativa en el conjunt de les tesis defensades en tot l’espai Vives (un minso 0,27%).

Al marge d’aquests dos casos, almenys nou universitats, totes elles catalanes o balears, estan per sobre de la mitjana de l’11,36%. La primera del llistat seria Universitat de Girona, on a més a més, les tesis en català (el 32,52%) superen les presentades en castellà (19,51%). Al darrere li vindrien la Ramon Llull, la de Lleida, l’Autònoma de Barcelona, l’Oberta de Catalunya, la de Barcelona, la de les Illes Balears, la Rovira i Virgili i la Internacional de Catalunya (vegeu gràfic per saber els percentatges).

Les xifres són molt més dolentes al País Valencià, on només la Universitat Jaume I aconsegueix aproximar-se a la mitjana de l’espai Vives. Ni la Universitat de València, ni la d’Alacant ni la Politècnica de València arriben al 5% de tesis en l’idioma propi. Un cas extrem és el de la Universitat CEU Cardenal Herrera, on el curs 2015/16 no es va presentar cap tesi en valencià.

En nombres absoluts, com és lògic són els centres de major dimensió els que aporten un nombre més grans de tesis en català. Així (vegeu gràfic dalt), a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona es van defensar una mica més de la meitat de totes les tesis en català de l’espai Vives. Al darrere van la Universitat de València i la Politècnica de Catalunya.

Cal fer esment, d’altra banda al notable increment de les tesis escrites en anglès, considerada la llengua franca en l’àmbit acadèmic. La Universitat Pompeu Fabra i la Politècnica de Catalunya tenen aquesta com a principal llengua de les seues tesis.

D’una altra banda, també es van normalitzant les tesis bilingües o plurilingües, segons l’estudi. De les 302 tesis d’aquesta categoria (s’ha de tenir en compte que tres de les sis universitats amb major volum de tesis no van aportar dades), el 60% combinaven el castellà i l’anglès. La combinació català/anglès representa una de cada quatre tesis.

En relació amb els àmbits de coneixement, les enginyeries i l’arquitectura són les que més volum de tesis en llengua pròpia aporten, seguides, en aquest ordre, per arts i humanitats, ciències de la salut, ciències experimentals i, darrerament, les ciències socials i jurídiques. Ara bé, si es té en compte el total de tesis presentades en cada àmbit, són les arts i humanitats les més fidels a l’idioma. Una de cada quatre tesi d’aquest àmbit de coneixement és en llengua pròpia. Les enginyeres i arquitectura, en aquest cas, serien les que pitjor comportament registrarien: només el 4,12% de les tesis en català.

Les dades evidencien, en tot cas, la situació de minorització de la llengua. El català és percebut com un idioma menys adient i amb menys potencial de projecció en l’àmbit de l’acadèmia. Perquè com indiquen Flors-Mas i Vilai i Moreno, “la tesi no és un producte estrictament individual”. Es tracta d’un document acadèmic que ha de poder ser llegit per altres membres de la comunitat acadèmica especialitzada en un àmbit de coneixement, circumstància que condiciona “fortament la tria de llengua”. Per això, resulta especialment remarcable l’evolució de l’anglès.

Perquè si bé l’idioma predominant en el conjunt continua sent el castellà, l’anglès, com a llengua franca acadèmica ha anat assumint una posició cada volta més predominant. Una mostra d’això ens la dona les dades de la Universtat de Barcelona, un dels centres d’ensenyament superior que sí disposa de sèries temporals extenses sobre aquesta matèria. Així, en 25 anys, en la UB, l’ús de l’anglès ha passat de representar menys de l’1% de les tesis defensades a representar pràcticament un terç del total. Aquesta tendència, segons els autors, “en el marc de la globalització i en ple procés d’internacionalització de l’ensenyament superior”, es consolidarà en els pròxims anys, “especialment en la mesura que augmente la mobilitat dels estudiants i que, en cada tesi particular, els resultats i descobriments que en deriven s’adrecen prioritàriament (o no) a la comunitat científica internacional”.

Tot plegat, pot provocar una reducció en la tria del català com a llengua per confeccionar aquest producte acadèmic. “La llengua es troba en un entorn molt hostil en aquest nivell acadèmic -afegeix el sociòleg Rafa Castelló, que és director col·lecció ‘Impacte de la política lingüística en el sistema universitari 2020″-. Tots els condicionants el que et suggereixen és que el millor és fer-ho en anglès. I si això li sumes el monolingüisme imperant, llengües minoritzades com la nostra tenen poc a fer”.

En tot cas, els autors de ‘La llengua de les tesis doctorals defensades a l’espai Vives’ suggereixen algunes propostes per fomentar-ne l’ús. Així doncs, avisen que davant la previsible disminució de l’ús del català com a llengua d’ús exclusiu, els òrgans de govern han de preveure mesures de foment de l’ús del català en les tesis bilingües i plurilingües, qüestió que podria vehicular-se a través de les disposicions específiques en les normatives de doctorat en relació amb els criteris per als usos lingüístics.

En tot cas, i tot acceptant que l’ús del català en un context de difusió internacional pot esdevenir un obstacle, Mas-Flors i Vila advoquen per “millorar la presència i la rendibilitat de les eines de traducció automàtica en els entorns d’accés a les tesis doctorals”. En aquest sentit, el Servei de Llengües de la UV treballa de fa un temps amb l’enginyeria d’intel·ligència artificial per dissenyar-hi ferramentes adients.
No s’ha d’oblidar, tampoc, que en l’actualitat existeixen ajudes i incentius en aquest àmbit. Així, per exemple, la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya disposa d’ajuts per a tesis doctorals en català, com també les diferents convocatòries d’ajudes de les universitats públiques valencianes.

A més a més, altres mesures per incentivar la presència de la llengua pròpia a les tesis podria ser que la normativa obligara a incloure un resum dels principals resultats com a mínim en català, una mesura que hauria d’acompanyar-se dels serveis de traducció i assessorament lingüístic adient. També incentivar la publicació dels principals resultats de les tesis en forma d’articles breus i amb intenció divulgativa per a la difusió en revistes d’àmbit català o en català.
Informa:ELTEMPS.CAT (9-X-2021)

48 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: