“NOMÉS AMB LA INDEPENDÈNCIA TINDREM SISTEMA EDUCATIU PROPI “

TERESA CASALS PREMI ESPECIAL DEL JURAT DELS VII PREMIS MARTÍ GASULL I ROIG
“La idea de la immersió com a excloent és falsa”
Mestra i filòloga, i cofundadora de la plataforma Somescola, és reconeguda per la Plataforma per la Llengua per la defensa del model d’escola catalana
Es mostra contundent contra la llei Wert i l’acusa d’haver fet retrocedir el sistema educatiu 30 anys
Va formar més de 3.000 mestres en català durant els primers anys de la democràcia
Docent i activista
Teresa Casals (Badalona, 1941) és mestra i filòloga i va començar a impartir classes als anys seixanta. A finals dels setanta va ser una de les artífexs del procés de reciclatge per formar tot el professorat, tant catalanoparlant com no, perquè pogués impartir classes en (i de) català un cop acabada la dictadura. Va ser un procés que va requerir més de 10.000 cursos en deu anys. Va treballar al Departament d’Universitats, Recerca i Coneixement i ha escrit La reinvenció de l’escola catalana (Eumo Editorial) amb el periodista Martí Mas. El 2018 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Va ser membre de l’executiva a la Plataforma per la Llengua.
( ROSA M. BRAVO – BARCELONA )
Teresa Casals ha estat reco­ne­guda pel jurat dels VII Pre­mis Martí Gasull i Roig, que ator­garà el dia 17 la Pla­ta­forma per la Llen­gua, per la seva tasca en la defensa del model d’escola cata­lana. Va for­mar mes­tres en català els pri­mers anys de la democràcia i va cofun­dar el 2011 la pla­ta­forma Somes­cola.

Des de la pers­pec­tiva que li dona la seva experiència com a docent, què opina de la llei d’edu­cació Wert?
Penso que és una desgràcia enorme, no només per a Cata­lu­nya, sinó per a l’Estat en gene­ral. Amb la llei Wert hem recu­lat 30 anys, hi va haver un retrocés extra­or­di­nari. Tot havia de ser reglat, la grapa de l’Estat mono­po­lit­za­dor i hegemònic estava a tot arreu. Cen­tra­lit­zar l’ava­lu­ació sense pen­sar què tens al davant, si és un nen que acaba d’arri­bar d’altres països i no entén ni català ni cas­tellà.
És un sis­tema molt rígid?
Que fa estu­diar el Tajo i no pas el Llo­bre­gat. També es va posar fi a la pos­si­bi­li­tat que les famílies tin­gues­sin alguna cosa a dir a l’escola. La llei Wert és una llei mas­todòntica, cri­mi­nal, que s’ha posat sem­pre amb el català. Aquesta llen­gua l’hem de pro­te­gir, tal com es va pac­tar en la tran­sició del fran­quisme a la democràcia. Ara això s’està esmi­co­lant.
Amb molta resistència des de Cata­lu­nya.
Pre­ci­sa­ment Somes­cola va néixer un juliol, quan va sor­tir la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que deia que el cas­tellà podia ser també vehi­cu­lar. Amb Martí Gasull [un dels fun­da­dors de la Pla­ta­forma per la Llen­gua, que va morir el 2012] vam dir que havíem de fer alguna cosa i vam crear una pla­ta­forma amb 37 enti­tats que va orga­nit­zar una mani­fes­tació que va aple­gar 120.000 per­so­nes. La sentència del TC va ser el pre­ludi de la llei Wert.
Quina incidència sobre el català han tin­gut la sentència del TC i la llei Wert?
Apa­rent­ment a l’escola primària no ha pas­sat res. Però durant el període amb Ciu­ta­dans al Par­la­ment, a cada matri­cu­lació envi­a­ven uns papers perquè la gent demanés el cas­tellà per als seus fills a l’escola. La idea de la immersió com a hegemònica i exclo­ent és falsa. La immersió asse­gura que tots els nens al final de l’edu­cació obli­gatòria saben escriure, par­lar, enten­dre i lle­gir per­fec­ta­ment en català i en cas­tellà. No es tracta de ban­de­jar el cas­tellà, però hi ha qui ha posat un mal­viure a l’escola. La immersió està recu­lant. Pri­mer era tot en català excepte les assig­na­tu­res en llen­gua estran­gera. Ara es pot fer un 25% de cas­tellà i després la llen­gua estran­gera i després el català.
Com es pot can­viar la situ­ació?
Pri­mer cal ser inde­pen­dents. Hem de poder deci­dir quin sis­tema edu­ca­tiu volem amb ober­tura de mires, perquè som un país d’aco­llida. L’escola és un pilar fona­men­tal. Tots els països moderns, que no tenen la men­ta­li­tat hegemònica del fran­quisme, defen­sen la seva llen­gua.
Vostè va viure l’escola fran­quista. Com la recorda?
Vaig començar com a mes­tra en una escola fran­quista i de mon­ges a Bada­lona. L’escola del Movi­mi­ento tenia com a eix la religió i Franco. La llen­gua cata­lana estava abso­lu­ta­ment menys­tin­guda. Nens a un cantó i nenes a un altre. Tots els exer­ci­cis eren en cas­tellà, però la comu­ni­cació directa amb les nenes podia ser en català, es va anar rela­xant. Com a anècdota, una ins­pec­tora em va pre­gun­tar si jo par­lava cas­tellà a les clas­ses, perquè, clar, “el catalán como joyita medi­e­val no está mal, pero para las cosas serias, no”, em va dir. Això ho va seguir dient Suárez.
Vostè va col·labo­rar a for­mar els pro­fes­sors en català…
Lla­vors impar­tia clas­ses de bat­xi­lle­rat en una escola pri­vada i em va venir a bus­car la Gene­ra­li­tat perquè fes clas­ses de reci­clatge als mes­tres. De clas­ses d’ama­ga­to­tis en català, ja se’n feien. Es va fer un pacte amb Madrid per començar a fer clas­ses de català en horari esco­lar, el 1978. Es va haver de reci­clar tota la plan­ti­lla de mes­tres, tant de l’escola pri­vada com de la pública, uns 40.000 en total. Era tant el volum de clas­ses que calia fer, que es van impar­tir a la UAB, la UB i la UPC. La gent tre­ba­llava i el reci­clatge no va ser mai obli­ga­tori. I es van for­mar tots. Va ser fantàstic perquè la gent tenia molta il·lusió, ganes de sor­tir de la fos­cor del fran­quisme. Jo coor­di­nava les clas­ses de català als no cata­la­no­par­lants. La UAB, que és qui més en va fer, va arri­bar a 3.900 cur­sos en 10 anys. Per les meves clas­ses van pas­sar uns 3.000 metres que m’han apor­tat moltíssi­mes coses. El meu premi s’ha de com­par­tir amb moltíssima gent.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-2-2020)

148 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: