“Només Borrell manté unit el Govern català ”
Les ofertes d’Esquerra Republicana per reorientar el pacte a la Diputació de Barcelona no funcionen. Només l’espionatge dut a terme pel ministre espanyol d’Exteriors ha generat confluència al si del Govern català, immers en una crisi de confiança entre els socis.
(PASQUAL ESPÍ )

“Impunitat desbocada”. Així denunciava Quim Torra des del Parlament la manera d’actuar del Ministeri espanyol d’Exteriors, encara presidit en funcions per Josep Borrell. Tal com va avançar TV3, el Govern espanyol mira de convèncer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè tanque les delegacions exteriors catalanes. I la manera de fer-ho és tractant de demostrar que aquestes delegacions gasten diners públics per treballar per la independència de Catalunya. El mateix Govern espanyol va presentar documentació al TSJC que així ho acreditaria. Una denúncia basada en un munt de documentació que contindria missatges confidencials i informació que evidenciaria l’espionatge als treballadors de les delegacions catalanes.

En concret, les ambaixades espanyoles a Alemanya, Regne Unit i Suïssa feien seguiment de les delegacions i de les reunions dels seus treballadors, a més d’informar de l’activitat pública, com ara els missatges que els comptes d’aquestes delegacions van publicar en les xarxes socials. També es denuncien actes públics i fins i tot s’assenyalen qüestions sorprenents. Per exemple, el Ministeri d’Exteriors està convençut que Oriol Junqueras va ordenar des de la presó a les delegacions contactar amb l’Església perquè la institució religiosa donara suport al procés.

L’espionatge de Borrell

Després de la crisi oberta pel pacte signat entre PSC i Junts per Catalunya per governar la Diputació de Barcelona, tot feia pensar que només la sentència previsiblement condemnatòria del Tribunal Suprem aproparia els dos partits del Govern català. Però el presumpte espionatge del Ministeri d’Exteriors s’ha avançat i ha motivat que el Govern demane la dimissió de Josep Borrell. Així ho decidia després d’una reunió entre Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Meritxell Budó. Torra assegurava que posarà al corrent els diplomàtics dels països on les delegacions catalanes han estat investigades per internacionalitzar la denúncia.

Com calia esperar, el nom de Josep Borrell ha estat emprat per Esquerra Republicana per recordar als seus socis de Govern “amb qui decideixen presidir la Diputació”. Ho deia Sergi Sabrià, portaveu parlamentari de la formació, davant els micròfons de RAC1, referint-se al pacte entre PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona. I és que malgrat l’oferta dels republicans a l’espai postconvergent perquè aquests darrers lideren l’ens supramunicipal, cap peça no s’ha mogut. JxCat continua exigint a Esquerra Republicana revertir els pactes municipals en què s’ha ajudat del PSC per apartar l’espai postconvergent de l’alcaldia, referint-se especialment als casos de Figueres, Tàrrega i Sant Cugat del Vallès. Però els republicans ja van negar aquesta possibilitat que, d’altra banda, JxCat mai no va concretar del tot, atès que la formació també ha protagonitzat enteses d’aquest tipus per desbancar els republicans.

JxCat, a més, rebutja la possibilitat d’un pacte amb ERC a la Diputació defensant que la suma de diputats no és suficient. Els comuns podrien fer-ho possible, però han negat públicament donar suport a cap govern on hi haja el partit de Carles Puigdemont si bé, segons fonts pròximes a la negociació, aquest espai estava disposat a donar suport a un Esquerra Republicana perquè presidira l’ens supramunicipal tot just abans que es fera públic el pacte entre socialistes i JxCat.

Els possibles pactes

Si els partits independentistes arribaren a un pacte caldria que comptaren amb el suport -factible- de Tot per Terrassa, la formació liderada per Jordi Ballart que s’ha tornat a fer amb l’alcaldia de la cocapital del Vallès; i amb una abstenció dels comuns amb què els postconvergents no compten, si bé és factible en tant que la formació no votarà cap candidat a la Diputació, tal com estan establerts els pactes: en les dues possibilitats de formar Govern, siga amb ERC o amb PSC, entra JxCat, i l’espai que lidera Ada Colau no beneirà cap d’aquestes enteses ni tampoc, segons deia públicament la portaveu Jéssica Albiach, cap altra en què participe Ciutadans o el PP. Què significa això? Que JxCat, ERC i el diputat de Tot per Terrassa podrien establir una aliança i designar un president en segona volta gràcies als 24 diputats que sumen totes tres formacions. El PSC amb els comuns en sumaria 21 i, previsiblement, Ciutadans no es podria afegir a l’entesa, perquè deixaria de comptar amb el vistiplau de l’esquerra transformadora. El PSC, doncs, no tindria altra alternativa per governar si no és a través del pacte que té signat amb l’espai postconvergent i que es va fer públic divendres. Tot i així, l’entesa entre JxCat i ERC està lluny de produir-se i només, de moment, Josep Borrell aproxima les postures entre els partits que integren el Govern català.
Informa:ELTEMPS.CAT (10-7-2019)