NOMÉS DOS DE CADA DEU JOVES CONSUMEIXEN CONTINGUTS AUDIOVISUALS EN CATALÀ

Ni a les aules ni als patis. Tampoc a les xarxes ni als continguts audiovisuals. L’ús del català entre els alumnes de 4t d’ESO també cau en picat en els entorns socials. El que era una sensació estesa, ara s’ha demostrat amb dues dades: si el 2013 un 57% dels joves s’expressaven majoritàriament en català a les xarxes, el percentatge cau gairebé a la meitat el 2021, i només el fa servir de manera habitual el 35% de l’alumnat. I pel que fa als continguts audiovisuals, en plena actualitat a tomb de la llei que negocien ERC i el PSOE, el 22% dels estudiants consumeixen pel·lícules, sèries o vídeos en català (sempre o bé igual que en castellà), quan fa vuit anys eren gairebé el doble (46,3%).

Les dades, presentades aquest dijous pel Consell d’Avaluació Superior de Catalunya durant una jornada del Consell Escolar de Catalunya sobre l’ús del català, amplien els demolidors resultats que fa unes setmanes va anunciar el Govern i que concloïen que menys de la meitat dels professors es dirigeixen sempre o gairebé sempre en català als alumnes. “No volem fer dramatisme, però sense una intervenció en favor del català, la llengua no se’n sortirà”, ha avisat Jesús Viñas, president del Consell Escolar. I ha vaticinat que si no es fan passos decidits per incrementar l’ús del català “en uns anys podríem arribar a una situació de no retorn”.

La situació és força crítica i evidencia que el problema no només és a l’escola o a l’institut. En l’audiovisual, el castellà és l’opció majoritària amb diferència (el 62% dels alumnes consumeixen continguts només o sobretot en castellà), mentre que hi ha tants joves que combinen continguts en català i castellà (19%) com que només consumeixen continguts en una altra llengua, com l’anglès (16%). El més preocupant, si es compara amb els resultats del 2013, és que l’ús combinat del català i castellà ha caigut a la meitat (del 41% al 19%), mentre que ha crescut molt l’opció del castellà com a llengua exclusiva (12 punts més).

A les xarxes socials la situació és una mica millor, però en cap cas es pot considerar una bona notícia. El català és la llengua principal a les xarxes per al 9% dels joves, mentre que un de cada quatre el combina amb el castellà (26%). L’enorme majoria (58%), però, segueix expressant-se només en castellà a Instagram o Twitter. Els percentatges suposen un dur retrocés del català en aquests entorns, mentre que els alumnes que només o sobretot parlen en castellà han pujat del 40% al 58% en vuit anys.

En aquest context, no és d’estranyar que, segons l’estudi del Consell d’Avaluació, la meitat dels alumnes d’ESO considerin que la llengua catalana s’utilitzarà menys en només cinc anys. L’informe també recull que només el 15% dels joves volen parlar més català que castellà en el futur, la meitat que el 2006, quan ho volien el 31,4%. Per revertir la situació calen mesures immediates, però no imposades: “Hi ha d’haver seducció i convenciment”, ha apuntat Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística, que ha reclamat “compromís i activisme” a les administracions i al professorat per incrementar l’exigència de l’ús i l’aprenentatge del català.

Des del departament d’Educació, la secretària de Polítiques Educatives, Núria Mora, ha dit que el català “no és a l’UCI”, però ha admès que hi ha molta feina per fer perquè el català “no es vegi com una llengua acadèmica”. I s’ha posat deures, com ara revisar la formació universitària del professorat i formar més els professionals en actiu.
En plena estocada jurídica

En aquest sentit, en les seves conclusions preliminars, que encara no estan aprovades, el Consell Escolar de Catalunya proposa revisar a l’alça els requisits per exercir la docència, com exigir el C2 de català als mestres i professors, una mesura que ja està inclosa en la llei d’educació catalana, però que no s’aplica. De fet, també plantegen reformar aquesta llei per protegir la immersió lingüística, només uns dies després de l’estocada amb l’anunci que la sentència del Tribunal Superior de Justícia que estableix el 25% de castellà a l’horari escolar ja és ferma després que el Suprem rebutgés el recurs de la Generalitat. En concret, el Consell Escolar vol “precisar el concepte de llengua vehicular” i deixar clar si és la llengua en què els docents imparteixen la classe o si, en canvi, també inclou les hores no lectives i les comunicacions amb les famílies, i també modificar l’article 14 de la LEC per donar autonomia als centres perquè fixin els percentatges d’ús de cada idioma que considerin oportú, en funció del seu context i la seva realitat. Aquesta és una de les opcions jurídiques que té la Generalitat sobre la taula, però caldria buscar el consens al Parlament i, probablement, haver de superar un possible recurs al Tribunal Constitucional.

Faci cas la Generalitat o no de les propostes del Consell Escolar, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha garantit des del Parlament que el català “és i seguirà sent la llengua vehicular”. “La pedagogia no pot estar en mans dels tribunals; els tribunals no poden decidir com ensenyar i com educar”, ha insistit.
Informa:ARA.CAT (3-XI-2021)

88 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: