Aquesta campanya -que es presentarà formalment “arribat el moment”- tindrà com a eix principal el català. “Som conscients de la situació, però com sempre, Plataforma per la Llengua farà campanya en positiu per reivindicar-lo”. Escuder ha explicat que el que es vol és “conscienciar especialment els membres de la comunitat educativa: estudiants, professorat, pares i mares, monitors, entrenadors…” i millorar les polítiques que es fan i que puguin “revertir” la situació. Segons l’entitat, el Departament d’Educació aquí “hi juga un paper clau”, però apunta que és una tasca interdepartamental que afecta a tothom i que precisa de la involucració de tota la societat.

La investigació que va avançar l’entitat ara fa un mes apunta que el català és present només en el 24,3% de les converses als centres educatius estudiats. Escuder ha indicat que “els patis són un dels punts principals d’interacció i lleure entre infants i adolescents” i que per tant, “es poden detectar quins instruments consideren més útils i adients per a comunicar-se entre ells, quina és la seva llengua comuna espontània”.

El català perd la partida fins i tot a les zones majoritàriament catalanoparlants segons l’estudi. Fet d’incògnit, el treball estipula que a la Primària el català ocupa el 35% de les converses -14,6% a la Secundària-, i pel que fa al professorat de l’ESO, el 27,8% -més d’un de cada quatre- s’adreça en castellà als alumnes, “de manera que no respecta la condició de llengua vehicular del català, com marca la LEC”, ha dit Escuder.

Gràcies a aquesta investigació, l’entitat es marca l’objectiu que els infants i joves facin servir el català en activitats, no solament vinculades al món acadèmic, sinó també en altres contextos. Amb l’anàlisi busca “posar la primera pedra per començar a revertir la situació desfavorable del català en aquestes edats”, un tema “clau per assegurar la vitalitat de la llengua”.

Falta de referents en català

Segons Escuder, hi ha diverses casuístiques que poden explicar aquesta poca presència del català sobretot a l’ESO. D’una banda, “la població catalana no ha sabut incorporar a través del català la població nouvinguda per prejudicis lingüístics, que canviem de llengua quan algú ens sembla que no és d’aquí”. Escuder ha reflexionat que aquests prejudicis no ajuden a fer sentir la llengua catalana com a idioma útil vehicular i d’inclusió. Així mateix, la plataforma determina que la falta de referents en català entre la població jove també és fonamental.

“Falten referents culturals i de lleure en català”, i ha posat com a exemples les plataformes com Netflix o HBO on la llengua predominant és el castellà o l’anglès, i Youtube. Per aquest motiu, Escuder considera que des del Departament de Cultura hauria de buscar “incentius” per fomentar la presència del català.

A banda d’aquests, la Plataforma per la Llengua també lamenta la “subordinació lingüística”: en una conversa entre castellanoparlants i catalanoparlants, els segons renuncia a la seva llengua. La prova d’això, apunten els investigadors de l’informe, és que entre la primària i secundària hi ha molta diferència entre usos.

Per la plataforma “està en joc la cohesió social i la construcció d’una societat basada en la justícia social que combati els prejudicis”. El darrer InformeCAT indica que les persones que utilitzen el català habitualment -independentment de l’origen- pateixen la meitat d’atur que els que només fan servir el castellà; “és a dir, els que fan servir el català habitualment tenen més oportunitats laborals”, ha dit Escuder. Davant d’això, Plataforma per la Llengua reivindica que “no es cansarà de treballar perquè tothom, sigui d’on sigui i visqui on visqui, se senti seu el català”.Informa.NACIODIGITAL.CAT (18-7-2019)