NOMÉS EL 28% DELS JOVES DE BARCELONA PARLEN CATALÀ DE MANERA HABITUAL

Els joves barcelonins parlen menys català del que pensàvem i s’emancipen abans. Això és el que es desprèn de l’última enquesta de Joventut que ha presentat aquest dimecres l’Ajuntament de Barcelona a partir de 1.407 entrevistes fetes a nois d’entre 15 i 34 anys entre els mesos de març i juliol de l’any passat. Fins ara, el qüestionari sobre els joves barcelonins només incloïa els empadronats a la ciutat, però en aquesta edició s’hi han inclòs també els que no ho estan però porten almenys sis mesos a la capital catalana. S’ha fet “per anar a buscar la realitat social del carrer”, ha explicat el regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera. I incloure aquests joves, el 13,4% dels enquestats, ha canviat les coses. Per començar, permet fer una estimació més realista de quants joves hi ha a la ciutat i la xifra escala fins als 404.805. D’aquests el 58% no ha nascut a Barcelona, sinó que hi han vingut a treballar (33%), a estudiar (27%), acompanyant els pares o altres familiars (22%) o per altres motius. “Estem important joves”, ha valorat Riera. Malgrat tot, ha reconegut que l’enquesta no posa llum sobre els joves que han decidit abandonar Barcelona i buscar sort en un altre escenari. “No sabem a quants joves expulsa Barcelona, però sí que sabem que és un gran camp de treball que crea ocupació i que la vida aquí és més cara”.

Un dels principals canvis respecte a l’anterior enquesta, que es va fer el 2015, és sobre l’ús del català. Segons els resultats d’aquella consulta l’usaven de manera habitual el 35,6% dels joves, mentre que ara, sis anys després, el percentatge cau fins al 28%. Per contra, hi ha un increment de l’ús del castellà (del 56% al 62%), mentre que l’ús de l’anglès passa de l’1,7% al 2,3%. Cal tenir en compte que la inclusió dels no empadronats, que fins ara no es consultaven, pot tenir molt de pes en la variació respecte a l’enquesta anterior. El percentatge més alt de catalanoparlants és als barris més benestants, tot i que ni tan sols són majoria (41,3%), mentre que on menys se sent parlar català és als barris més empobrits (13,9%), on predomina clarament el castellà (69,7%). “Cal millorar i penetrar més en l’ús de la llengua catalana”, ha conclòs Riera.

“Són valents”

Una altra sorpresa de l’enquesta és l’edat a la qual s’emancipen els joves, a qui Riera ha descrit com a “valents”. Si l’any 2015 només el 17% dels joves barcelonins d’entre 20 i 24 anys s’havien emancipat, l’any 2020 el percentatge havia escalat fins al 41,1% (24 punts més). A la següent franja d’edat, entre els 25 i els 29 anys, el percentatge també creix i passa del 54% el 2015 al 78% el 2020. Dels 30 als 34 anys ja són el 86,4% els que ja no viuen amb els pares. De tots ells, el 73% viuen de lloguer i un 9,9% ho fan llogant una habitació. “S’emancipen més joves del que ens pensàvem, es tiren a la piscina”, ha destacat el regidor. Això sí, el 32,5% dels emancipats reben ajuda econòmica dels pares, d’altres familiars o dels amics.

Aquesta voluntat d’emancipar-se també s’aprecia a l’hora de posar deures al govern municipal, ja que la principal petició que fan a l’Ajuntament el 30% dels joves és que construeixi més habitatge social. El 2015 la principal petició eren les sortides professionals i l’habitatge només era una prioritat per al 14% dels enquestats.

Pel que fa a la feina, la precarietat ha disminuït i el 67% dels que treballen tenen un contracte indefinit. Els nois amb contractes estables son 75,9%, mentre que les noies representen el 64,9%. Però els sous continuen sent molt baixos. Cobren de mitjana uns 888 euros mensuals. “Hi ha un problema de renda entre els joves de la ciutat”, ha reconegut Riera, que ha assegurat que “són etapes de moltíssima aportació a la ciutat” i ha defensat que “mereixen més, en termes econòmics”.

El 45% dels joves emancipats consideren que estan en una classe social inferior a la dels seus pares, mentre que un 31% creuen que estan a la mateixa i un 24% per sobre. Tot i així, el coratge dels joves també es veu en clau econòmica i la meitat estan convençuts que acabaran amb més recursos que els seus pares. “Els que venen de rendes més baixes són els més optimistes sobre tirar endavant i generar prosperitat”, ha aclarit el regidor.
70% de noies assetjades

Sorprèn de l’estudi que la principal raó per la qual els joves denuncien haver-se sentit discriminats en l’últim any és per les creences polítiques (18,8%), seguit per la manera de vestir (15,3%) i pel color de la pell, ètnia o país d’origen (14,6%). Finalment, l’enquesta també pregunta a les noies si han patit assetjament des que van complir els quinze anys per algun home amb qui no tenien una relació de parella. El 69,8% ha contestat que sí. En la majoria de casos, l’assetjament es va produir en l’espai públic (71,9%), seguit pel transport públic (36,2%) i espais d’oci nocturn (32,2%). Una de cada tres noies també denuncia que l’han insultat o amenaçat com a mínim una vegada en les relacions sexoafectives.

La ideologia dels enquestats també ha canviat després de sis anys i després d’haver inclòs els que encara no estan empadronats. Pel que fa a l’encaix o no de Catalunya dins d’Espanya, el principal canvi és la caiguda de l’independentisme, que deixa de ser majoritari i passa del 38,3% (2015) al 32,9%. La voluntat que Catalunya segueixi sent una comunitat autònoma puja del 27,6% al 34,4% i es converteix en l’opció majoritària. La resta volen que sigui un estat dins d’una Espanya federal (22%) o només una regió d’Espanya (10%). Pel que fa a l’eix social, el 73% dels joves se senten d’esquerres, el 13% de centre i el 13,4% de dretes. D’entre aquests últims, un 0,5% asseguren compatir els valors de l’extrema dreta i es troben principalment en els barris amb rendes més baixes.
Informa:ARA.CAT (18-VIII-2021)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: