NOM√ČS UN 26,5 DEL CENS ELECTORAL VOL QUEDAR-SE A ESPANYA I 900.000 UNIONISTES S’HAN ABSTINGUT EL 14-F

(RAMON SERRA, editor de RADIO CATALUNYA.CAT )

Els romans deien que els pobles esclaus parlaven la llengua dels seus amos. Jo hi afegiria tamb√© el llenguatge, √©s a dir, les refer√®ncies mentals. A Catalunya el nostre punt central √©s conscientment o inconscientment, pel cas tant se val, espanyol. En posar√© alguns exemples sense √†nim de culpabilitzar ning√ļ. Simplement √©s un esment informatiu. Fa unes setmanes va nevar a Madrid i TV3 se’n va fer un gran ress√≤ quan moltes vegades no podem saber el temps que fa en molts indrets de l’√†mbit ling√ľ√≠stic. Una altra submissi√≥ mental es haver gaireb√© a tothora de demanar perd√≥ per la pres√®ncia del catal√† a l’escola. A m√©s dels nombrosos atacs que rebem a tort i a dret sempre diem que els alumnes treuen millors notes de castell√† que de catal√†. No hav√≠em quedat que el catal√† √©s la llengua pr√≤pia del pa√≠s i, per tant, ha de predominar a tot arreu sense necessitat de justificacions?

Aquesta submissi√≥ mental al colonialisme espanyol t√© naturalment el seu equivalent en l’√†mbit pol√≠tic. En les pen√ļltimes eleccions auton√≤miques del 2017 l’independentisme va superar de llarg el 50% dels vots. Per√≤ es veu que calia incloure els vots en blanc o nuls dins del bloc espanyolista i aix√≠ no arrib√†vem als 50% . Posem-ho m√©s senzill sense aquests vots: l’independentisme va aplegar en n√ļmeros rodons el 48% dels vots, mentre que l’unionisme nom√©s n’aconsegu√≠ un 43% . Aleshores tothom, i quan dic tothom vull dir tothom, va assenyalar que l’independentisme no arribava al 50% i, per tant, que el poble catal√† no volia la independ√®ncia. Tot i partir d’aquests c√†lculs equivocats haur√≠em d’haver dit que nom√©s un 43% dels votants volia quedar-se a Espanya. Com es pot veure, la situaci√≥ √©s la mateixa, per√≤ el punt de vista sobre el fet √©s diametralment oposada. Aleshores, per qu√® no hem de prendre la iniciativa nosaltres en lloc d’adaptar-se al llenguatge dels nostres contraris?

Arran de la darrera elecci√≥ de tot just fa uns dies ja m’imaginava que fos quin fos el resultat seria gaireb√© impossible que es reconegu√©s un triomf indepe ni que fos per una majoria de vots, perqu√® ja es preveia que podria ser majoritari en escons. Doncs b√©, la meva sorpresa ha estat que la premsa espanyola ha reconegut el triomf i fins i tot el diari ultranacionalista ABC deia que tard o d’hora Catalunya se’n anir√† d’Espanya. Al√ßa Manela! No en vol√≠em saber d’altra. El 51,7% vots a favor de les opcions independentistes √©s un fet inapel¬∑lable. Alguns refer√®ndums o votacions n’han aconseguir bastants menys. Recordem que el Br√®xit va ser aprovat per dues d√®cimes m√©s que aquest 51,7% nostre.

Per√≤ vet aqu√≠ que la legitimitat dels resultats ha estat replicada per diaris d’aqu√≠. Ja se sap que sempre ser√†s emmascarat per una paella.
Ara afirmen que l’abstenci√≥ ha estat m√©s alta que mai, m√©s d’un mili√≥ i mig menys de votants. Aix√≤ fa que nom√©s el 27,1% dels cens ha votat per la independ√®ncia. Proclamen que l’abstenci√≥ no ha estat √ļnicament per la pand√®mia i que la gent est√† cansada del proc√©s perqu√® m√©s de 626.000 votants que van inclinar-se per partits independentistes el 2017 ara s’han quedat a casa. Aix√≤ sense oblidar que l’independentisme ha aconseguit m√©s escons que mai: majoria absoluta amb 74.

Naturalment √©s una forma molt simplista de veure les coses i, per tant , far√≠em b√© des del costat independentista d’oferir la nostra visi√≥ sobre els resultats en lloc d’anar sempre a remolc dels nostres colonitzadors. D’entrada, s’ha de dir que la participaci√≥ va ser d’un 53,5%, s√≠, un de les m√©s baixes, per√≤ supera el llist√≥ del 50%. Aix√≤ significa que si fos un refer√®ndum la comunitat internacional n’aprovaria els resultats. Cert que m√©s de 620.000 votants indepes s’hi van abstenir amb relaci√≥ a les eleccions del 2017, per√≤ vet aqu√≠ que l’abstenci√≥ unionista va assolir en n√ļmeros rodons…900.000 abstencions. Per llogar-hi cadires! Miri per on es miri totes les xifres les podem posar al nostra favor.

I ja el darrer cartutx que treuen: només un 27,1% del cens va votar independentista (Aquestes xifres eren abans del vot exterior que encara el va fer augmentar més) quan si girem la truita veurem que fent servir aquest mètode només el 26,5% del cens electoral es partidari de restar a Espanya. Oi que si mirem els resultats des del nostre cantó i a més a més són resultats objectius podem, tenir una visió més optimista de la situació?
Perdoneu-me aquest garbuix de xifres. Però de vegades cal exposar-les i sobretot garbellar-les bé. Ens hi juguem molt.
Per tant, bo √©s ressaltar el cant√≥ positiu d’aquestes evid√®ncies molt favorables a la causa. Altra cosa √©s l’√ļs que en faran els pol√≠tics. Per√≤ de moment el poble una i altra vegada els ha ensenyat el cam√≠: cap a √ćtaca falta gent!
(24-2-2021)

381 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: