(RAMON SERRA, editor de RADIO CATALUNYA.CAT )

Els romans deien que els pobles esclaus parlaven la llengua dels seus amos. Jo hi afegiria també el llenguatge, és a dir, les referències mentals. A Catalunya el nostre punt central és conscientment o inconscientment, pel cas tant se val, espanyol. En posaré alguns exemples sense ànim de culpabilitzar ningú. Simplement és un esment informatiu. Fa unes setmanes va nevar a Madrid i TV3 se’n va fer un gran ressò quan moltes vegades no podem saber el temps que fa en molts indrets de l’àmbit lingüístic. Una altra submissió mental es haver gairebé a tothora de demanar perdó per la presència del català a l’escola. A més dels nombrosos atacs que rebem a tort i a dret sempre diem que els alumnes treuen millors notes de castellà que de català. No havíem quedat que el català és la llengua pròpia del país i, per tant, ha de predominar a tot arreu sense necessitat de justificacions?

Aquesta submissió mental al colonialisme espanyol té naturalment el seu equivalent en l’àmbit polític. En les penúltimes eleccions autonòmiques del 2017 l’independentisme va superar de llarg el 50% dels vots. Però es veu que calia incloure els vots en blanc o nuls dins del bloc espanyolista i així no arribàvem als 50% . Posem-ho més senzill sense aquests vots: l’independentisme va aplegar en números rodons el 48% dels vots, mentre que l’unionisme només n’aconseguí un 43% . Aleshores tothom, i quan dic tothom vull dir tothom, va assenyalar que l’independentisme no arribava al 50% i, per tant, que el poble català no volia la independència. Tot i partir d’aquests càlculs equivocats hauríem d’haver dit que només un 43% dels votants volia quedar-se a Espanya. Com es pot veure, la situació és la mateixa, però el punt de vista sobre el fet és diametralment oposada. Aleshores, per què no hem de prendre la iniciativa nosaltres en lloc d’adaptar-se al llenguatge dels nostres contraris?

Arran de la darrera elecció de tot just fa uns dies ja m’imaginava que fos quin fos el resultat seria gairebé impossible que es reconegués un triomf indepe ni que fos per una majoria de vots, perquè ja es preveia que podria ser majoritari en escons. Doncs bé, la meva sorpresa ha estat que la premsa espanyola ha reconegut el triomf i fins i tot el diari ultranacionalista ABC deia que tard o d’hora Catalunya se’n anirà d’Espanya. Alça Manela! No en volíem saber d’altra. El 51,7% vots a favor de les opcions independentistes és un fet inapel·lable. Alguns referèndums o votacions n’han aconseguir bastants menys. Recordem que el Brèxit va ser aprovat per dues dècimes més que aquest 51,7% nostre.

Però vet aquí que la legitimitat dels resultats ha estat replicada per diaris d’aquí. Ja se sap que sempre seràs emmascarat per una paella.
Ara afirmen que l’abstenció ha estat més alta que mai, més d’un milió i mig menys de votants. Això fa que només el 27,1% dels cens ha votat per la independència. Proclamen que l’abstenció no ha estat únicament per la pandèmia i que la gent està cansada del procés perquè més de 626.000 votants que van inclinar-se per partits independentistes el 2017 ara s’han quedat a casa. Això sense oblidar que l’independentisme ha aconseguit més escons que mai: majoria absoluta amb 74.

Naturalment és una forma molt simplista de veure les coses i, per tant , faríem bé des del costat independentista d’oferir la nostra visió sobre els resultats en lloc d’anar sempre a remolc dels nostres colonitzadors. D’entrada, s’ha de dir que la participació va ser d’un 53,5%, sí, un de les més baixes, però supera el llistó del 50%. Això significa que si fos un referèndum la comunitat internacional n’aprovaria els resultats. Cert que més de 620.000 votants indepes s’hi van abstenir amb relació a les eleccions del 2017, però vet aquí que l’abstenció unionista va assolir en números rodons…900.000 abstencions. Per llogar-hi cadires! Miri per on es miri totes les xifres les podem posar al nostra favor.

I ja el darrer cartutx que treuen: només un 27,1% del cens va votar independentista (Aquestes xifres eren abans del vot exterior que encara el va fer augmentar més) quan si girem la truita veurem que fent servir aquest mètode només el 26,5% del cens electoral es partidari de restar a Espanya. Oi que si mirem els resultats des del nostre cantó i a més a més són resultats objectius podem, tenir una visió més optimista de la situació?
Perdoneu-me aquest garbuix de xifres. Però de vegades cal exposar-les i sobretot garbellar-les bé. Ens hi juguem molt.
Per tant, bo és ressaltar el cantó positiu d’aquestes evidències molt favorables a la causa. Altra cosa és l’ús que en faran els polítics. Però de moment el poble una i altra vegada els ha ensenyat el camí: cap a Ítaca falta gent!
(24-2-2021)