NOU COLP JUDICIAL A LA LLENGUA: ARA L’OFICINA VALENCIANA DE DRETS LINGÜÍSTICS

Nou colp judicial a la llengua: ara l’Oficina valenciana de Drets Lingüístics.

La justícia espanyola continua el seu combat contra la llengua. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que, a la pràctica, buida de contingut l’Oficina de Drets Lingüístics que el Botànic va posar en marxa el 2017. L’Associació en Defensa del Castellano va iniciar aquest embat contra la normalització de l’idioma.

( VIOLETA TENA )

Setmana negra per al català als tribunals. Dimarts d’aquesta setmana el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, a la pràctica, acabava amb el model educatiu d’immersió lingüística. Aquest divendres s’ha sabut que el Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de la part més substancial del Decret que regula l’Oficina de Drets Lingüístics que la Generalitat Valenciana va crear l’any 2017. En concret, el Suprem ratifica la sentència emesa per Tribunal Superior de Justícia valencià del juny de 2020 en aquest sentit.

A la pràctica, el pronunciament judicial no desmantella l’Oficina però si anul·la la seua capacitat per tramitar queixes i suggeriments, és a dir, pràcticament l’anul·la de contingut. Aquest procediment judicial havia estat iniciat arran d’un recurs presentat per l’Asociación en Defensa del Castellano en la Comunitat Valenciana i el Partit Popular.

La Generalitat, segons ha manifestat el director de Política Lingüístia, Rubén Trenzano, a EL TEMPS “acata la sentència però no la comparteix i buscarà la manera de poder articular instrumentar per garantir els drets lingüístics dels valencians i de les valencianes”. “En política lingüística, tots els intents per part de l’administració per anar endavant són contrarrestrats per una deriva judicial que ens obliga anar cap endarrere”, ha manifestat Trenzano.

Tot seguint l’estela d’altres territoris amb llengua pròpia, el Botànic va posar en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics el novembre de 2017 amb l’objectiu d’informar la ciutadania sobre els seus drets lingüística així com eradicar actuacions contràries a la convivència lingüística. Així, l’Oficina tenia per objectius vetlar pel compliment i l’aplicació de la normativa legal sobre l’ús de les llengües oficials del País Valencià; assessorar les institucions i particulars en l’exercici dels drets lingüístics reconeguts per l’ordenament jurídic; i canalitzar les reclamacions, suggeriments i consultes per discrimació lingüística formulats per la ciutadania. L’any 2018 l’Oficina va rebre 23 queixes per vulneració dels drets lingüística dels valencianoparlant.

El Suprem ha confirmat la suspensió dels articles que van del 4 al 14 i el número 16, els quals fan referència a la regulació de les reclamacions i suggeriments. Els arguments esgrimits pel tribunal és que les accions de l’Oficina han de considerar-se actes administratius de ple dret, per la qual cosa necessiten un procediment i un mecanisme de control i garanties que no apareix en el decret. El Tribunal adverteix que no preveu la possibilitat de recurs a les valoracions i decisions de l’oficina sobre els conflictes lingüístics. Així doncs, estimen, la regulació actual “trenca el mandat constitucional de sotmetiment dels poders públics al principi de seguretat jurídica”. El Tribunal Suprem ratifica que hi ha risc de vulneració del dret fonamental a la intimitat al llarg del procés d’obtenció d’informació dels expedients.

La decisió judicial ha generat malestar en les entitats en defensa de la llengua. Francesc Felipe, d’Escola Valenciana, considera que “és obvi que s’està utilitzant la justícia per impedir l’avanç de la llengua” i ha recordat, en aquest sentit, les sentències que van impedir el desplegament del primer Decret del Plurilingüisme del Botànic. “Demanem al govern valencià que faja tot el possible per defensar els drets lingüístics dels valencians i les valencianes”, ha demanat.

Per a Acció Cultural del País Valencià, aquesta sentència suposa una “triple agressió”, ja que, en primer lloc, qüestiona “la capacitat legislativa i executiva de la Generalitat, sense tenir en compte que el Consell és l’expressió d’una majoria parlamentària i, per tant, del resultat d’unes eleccions i, conseqüentment, de la voluntat sobirana del poble valencià expressada en les urnes”. A més, amenaça “l’oficialitat del valencià en el seu territori, recollida en una llei orgànica, l’Estatut d’Autonomia”. Per últim, considera l’entitat, és un atac “a la igualtat lingüística a la qual tenen dret els ciutadans i les ciutadanes que vulguen expressar-se, oralment o per escrit, en valencià, llengua oficial”.

També la Plataforma per la Llengua ha mostrat el seu malestar per aqueste decisió judicial i ha instat les Corts Valencianes a promulgar una llei que blinde l’Oficina de Drets Lingüístics. “Els serveis jurídics de l’entitat han analitzat els detalls d’aquesta sentència i conclouen que en cap cas no es posa en qüestió la legitimitat d’aquesta oficina, però la deixa simplement com una unitat administrativa que només pot proveir informació a la ciutadania -lamenten-. La sentència lamina les opcions d’actuar com a servei de tramitació i gestió de queixes per assolir garanties per a aquells ciutadans que vegen vulnerats els seus drets lingüístics”.
Informa:ELTEMPS.CAT (27-XI-2021)

79 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: