( QUICO SALLÉS )

Nova etapa política a través d’una institució emblemàtica del jacobinisme postabsolutista espanyol, la Diputació de Barcelona. Núria Marín, l’eterna alcaldessa socialista de l’Hospitalet del Llobregat, ha estat escollida presidenta gràcies als vots de JxCAT. Després de vuit anys a mans de l’espai convergent i d’ERC, la presidència torna a mans dels socialistes gràcies a un acord amb la postconvergència independentista. Un acord que ha descarnat la batussa interna entre junters i ERC i que ha esverat la parròquia independentista més mobilitzada en veure un pacte amb el 155. L’acord és la prova del cotó del gir pragmàtic dels partits independentistes i de l’estat catatònic en què volen deixar el procés sobiranista.

El ple ha començat puntualment a les dotze del migdia, però una hora abans ja hi havia sorolloses protestes del sector independentista més mobilitzat. Fins i tot, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que ahir també va convocar concentracions davant les seus de republicans i junters. Tot i les protestes, i l’ampli dispositiu de seguretat de l’ARRO dels Mossos, la jornada ha transcorregut en paràmetres, diem-ne autonomistes, d’ordre i bondat. La primera curiositat del període post procés ha estat veure que la Mesa d’Edat la presidia Celestino Corbacho, un veterà socialista que ha canviat a Ciutadans per culpa de la seva enemistat amb Marín a qui ha hagut de cedir la presidència.

Dels 51 diputats provincials, només cinc han jurat el càrrec (del PP i Cs) i la resta han promès. Els de JxCA ho han fet amb diferents fórmules “per imperatiu legal” en defensa dels presos polítics i el “mandat del poble de Catalunya”. Els comuns han promès per imperatiu legal i en pro del municipalisme i el “bé comú” i en defensa dels “drets i llibertats”. Els republicans han expressat tots que treballaran en pro de la República.

La segona curiositat del dia ha estat veure els diputats provincials de JxCAT escriure el nom de Marín. Com exemple del Catalunya Experience amb què la política catalana viu cada dia, la figura de Ferran Mascarell, un dels primers socialistes en abandonar el vaixell del PSC que ha votat Marin en nom de JxCAT. L’elecció s’ha hagut de fer a dues voltes. Gairebé tothom ha presentat candidat. Així Marín ha estat la candidata del PSC i JxCAT; d’ERC, Dionís Guiteras; Laura Pérez, pels Comuns; Salvador Tovar per Ciutadans i Xavier Garcia Albiol, pel PP. En primera volta, Marin ha rebut 23 vots i Guiteras 17. La segona volta ha reblat el clau i ha convertit Marin en presidenta de la Diputació amb majoria simple de 23 vots, l’entitat que gestiona 955 milions d’euros i un grapat de càrrecs de confiança. Tot en ordre.

Felicitacions i crítiques

Un cop lliurada la vara de presidenta, Marin ha obert el torn de paraules als caps dels 7 grups polítics amb representació al plenari. Primer ha parlat, Lluïsa Melgares, de Tot per Terrassa, que ha brandat “municipalisme” i s’ha mostrat aliena al procés independentista tot i que no se n’ha desmarcat. Albiol, per part del PP, ha alertat del “risc” de l’acord entre PSC i JxCAT que sigui condescendent amb l’independentisme. Tovar, de Ciutadans, ha titllat el pacte “d’antinatura” i ha apuntat que “potser hi ha un pacte secret que inclogui indults”. Ha demanat que l’entitat no participi del procés d’independència.

Per la seva banda, la portaveu dels Comuns, Laura Pérez, ha demanat a la nova presidenta que “s’excloguin les vetos” de la política i ha exigit fer més visible la Diputació perquè és una institució amb molts recursos. De fet, ha ironitzat que s’hagi arribat a un acord entre dues formacions una de les quals acusava de “carcellers a l’altra”.
Informa:ELMON.CAT (11-7-2019)