O ENS MOVEM NOSALTRES O NO PASSARÀ RES DE RES

( ALBANO DANTE-FACHÍN )

Fa quatre dies saltĂ vem d’alegria amb la resoluciĂł del TJUE i ara el Parlament Europeu diu que no, que Junqueras no ĂŠs eurodiputat. HaurĂ­em d’haver après fa temps que cap victòria ĂŠs definitiva. Ni cap derrota. Què fem? Els que aplaudĂ­em al TJUE ara hem de demanar el Catexit a l’estil Vox? Jo crec que seria mĂŠs Ăştil reflexionar sobre el conjunt de la situaciĂł.

En primer lloc, no haurĂ­em de perdre de vista que el TJUE ĂŠs un estament jurĂ­dic i el Parlament Europeu ĂŠs un estament polĂ­tic. Fa un parell de setmanes, mentre a Madrid el PSOE implorava a ERC que s’abstinguĂŠs a la investidura, al mateix moment tenĂ­em a la portaveu del PSOE al Parlament Europeu pressionant Sassoli perquè no reconeguĂŠs Junqueras com a eurodiputat, de la mĂ  del PP que muntava una escridassada al president italiĂ . Ens hem passat anys reivindicant el valor polĂ­tic del nostre Parlament i ara veiem que aquell tambĂŠ ho ĂŠs. I en polĂ­tica, de vegades es guanya i de vegades es perd. La pressiĂł polĂ­tica ha funcionat.

Això podria resultar desencoratjador però jo crec que tenir-ho en compta ĂŠs fonamental. Si ĂŠs polĂ­tic cal actuar polĂ­ticament. I això em porta a la segona reflexiĂł: limitar la lluita col¡lectiva al que es pugui fer en l’Ă mbit jurĂ­dic ĂŠs deixar el camp polĂ­tic en mans de l’adversari. Com vam aprendre durant el judici i com vam llegir al magnĂ­fic llibre d’en Benet Salellas, Jo acuso: la defensa en judicis polĂ­tics, la lĂ­nia divisòria entre el fet jurĂ­dic i això polĂ­tic no ĂŠs nĂ­tida. Justament per això, deixar-ho tot en mans dels advocats ĂŠs perillĂłs. Ells poden posar recursos, construir estratègies i donar cops d’efecte. Ho han de fer. La resta no en sabem. Però aquesta estratègia jurĂ­dica ha d’anar lligada (i si poguĂŠs ser, coordinada) a una estratègia polĂ­tica. I aquĂ­ tenim diferents actors.

Per una banda, tenim la polĂ­tica representativa, allò que fan els partits polĂ­tics a les institucions. Investir el PSOE o no? Quin missatge envia l’abstenciĂł? Quin missatge envia el NO? Què passarĂ  al Parlament? Quin pes tenen les eleccions futures? Davant tot això, els ciutadans d’apeu poc podem fer, mĂŠs enllĂ  de prendre nota i, quan ens convoquin a les urnes actuar en conseqßència. Això i expressar-nos, criticar, proposar vies alternatives… o escriure articles. Sense dubte tot això pot ajudar a anar construint consciència, arguments, divergències i noves maneres d’entendre la realitat.

Però mÊs enllà de la política representativa, tenim la política que fem els que no som diputats ni cúpula de partit. La política que fem cada dia entre tots i totes. Aquesta Ês, probablement, la mÊs difícil de coordinar amb una estratègia jurídica i representativa però, alhora, la mÊs imprescindible. Els advocats han de fer la seva feina. Els partits la seva. Això Ês necessari. Però nosaltres, com a subjectes polítics individuals i sobirans, som imprescindibles. Sembla un eslògan però Ês el que hi ha: o ens movem o no passarà res de res.

Jo segueixo amb molt d’interès l’esdevenidor jurĂ­dic. Veig els plens del Parlament i el CongrĂŠs i m’enfurismo. Però si això tĂŠ alguna utilitat ĂŠs com a context d’allò que hem de fer tots i totes. Començo a sospitar que hi ha uns quants, aquĂ­ i allĂ  que volen que ens cansem, que ens convertim en espectadors i prou. O encara pitjor: que tornem a la nostra individualitat i ens desentenguem d’allò que ens afecta col¡lectivament. Doncs no ens ho podem permetre. NomĂŠs es mourĂ  el Parlament, el CongrĂŠs i els partits que el conformen si ens movem nosaltres. NomĂŠs es mouran els partits i les persones que els conformen si ens movem nosaltres. NomĂŠs es mourĂ  Europa i els seus tribunals i parlaments si ens movem nosaltres. AllĂ  tenim la Meridiana.

Acabo: parlant sobre la importĂ ncia de la mobilitzaciĂł, una persona em va dir: “Mira, jo passo… em mobilitzarĂŠ quan sigui per declarar la independència, ja avisaran, però si no, em quedo a casa”. Entenc la sensaciĂł de desengany però no comparteixo el fons. En primer lloc, perquè la cosa funciona justament a la inversa. Si algun dia passa serĂ  perquè no t’has deixat de mobilitzar. Si això no passa, mai ningĂş et cridarĂ  per fer res. A tothom li va bĂŠ que ens quedem a casa. En segon lloc, perquè potser cal desllorigar aquesta confusiĂł entre “el va per llarg” i l'”ĂŠs impossible”. Estic segur que a la Meridiana tothom tĂŠ clar que per abandonar l’escalfor de casa al vespre i anar al tall no arribarĂ  ni la independència, ni s’alliberaran els presos. Però estic segur que si encara sĂłn allĂ  ĂŠs perquè saben que sense això, tota la resta cau com un castell de cartes. I qui diu Meridiana diu CDR, assemblees locals de tota mena, xerrades, grups de treball, gent que difon informaciĂł, penjallaços i un llarg etcètera de gent que tĂŠ clar que si algun dia es mou alguna cosa, ĂŠs perquè hem sabut mantenir viva la convicciĂł que allò que cada un de nosaltres fa, val la pena.
Informa:ELMON.CAT (20-1-2020

171 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: