OMELLA, SUBMÍS ALS PODERS ESPANYOLS I DESAFIANT EL CATALÀ

(PEP MARTÍ )
Desobediència. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que el govern obrirà un expedient sancionador a l’arquebisbat de Barcelona pel funeral de les víctimes de la covid-19 organitzat ahir a la Sagrada Família i que no havia estat autoritzat pel Procicat. L’arquebisbe Joan Josep Omella va optar per la desobediència, tot i els advertiments que havia rebut divendres passat per posar en risc la salut dels assistents, que van ser uns cinc-cents. L’arquebisbat ha respost anunciant que també anirà als tribunals perquè considera que s’atempta contra la llibertat de culte. La topada entre Omella i el govern català culmina una història de desavinences que van començar des del seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona el 6 de novembre del 2015. La carrera d’Omella s’ha caracteritzat pel seu servilisme a l’estat espanyol, governi qui el governi, i per la seva hostilitat cap a l’independentisme en els anys més durs del procés. El seu alineament amb l’unionisme ha estat premiat amb la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola des d’aquest passat mes de març.

El fet de ser catalanoparlant de la Franja no li ha fet tenir mai cap gest d’acostament cap al catalanisme, ans al contrari. Entre més, destaca el seu silenci sepulcral durant la violència policíaca del Primer d’Octubre i la repressió posterior, cosa que inclou negar-se a visitar els presos polítics, malgrat haver rebut peticions personals d’alguns d’ells, com el conseller Quim Forn, que li va demanar per carta que el visités quan era reclòs a Estremera. La resposta, segons l’entorn familiar del conseller, va ser impròpia d’una persona que diu professar la fe catòlica. Qui sí que hi va anar va ser el bisbe de Solsona, Xavier Novell. Quan els presos polítics ja eren als Lledoners, van rebre la visita de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i el bisbe de Terrassa, Josep Ángel Saiz Meneses, va visitar els pares de Jordi Turull a casa.

Un dels moments més delicats de la relació entre l’arquebisbat de Barcelona i la Generalitat va ser després dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, en plena campanya del govern espanyol per a tapar l’èxit policíac dels Mossos d’Esquadra en la neutralització dels autors. Omella va oficiar el funeral, fet també a la Sagrada Família, en presència dels reis d’Espanya, i es va doblegar al protocol de la Zarzuela i va humiliar la Generalitat, relegant-la a una institució autonòmica i secundària. Mesos després, l’octubre del 2017, va exercir una pretesa mediació entre els governs espanyol i català, durant la qual partia de la base que la Generalitat havia vulnerat la llei i, per tant, tenia la culpa de la repressió. El president de la Generalitat Carles Puigdemont en dóna més detalls al llibre M’explico, que acaba de publicar.

L’hostilitat cap al procés i els seus dirigents no és una actitud compartida per tots els bisbes catalans, sinó que l’ha encapçalada personalment Omella. El seu nomenament quadra amb l’estratègia del Vaticà de nomenar bisbes d’altres territoris dels Països Catalans per fer espanyolisme a Barcelona. És una manera de desactivar les possibles crítiques amb la seva condició de catalanoparlants. Tot i que el papa Francesc és més obert que el seu predecessor, la impermeabilitat i l’absència de gestos cap a Catalunya del Vaticà continua essent la mateixa. No és un problema de conservadors contra progressistes, sinó de diplomàcia vaticana. Precisament Omella té una bona relació personal amb el papa Francesc. Però es veu que la doctrina catòlica de ser al costat dels pobres i dels oprimits no l’acaba d’entendre, o en fa una interpretació contrària; cosa, d’altra banda, molt habitual en la cúria.
Informa:VILAWEB.CAT (28-7-2020)

165 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: