ÒMNIUM, A LA RECERCA DE NOVES COMPLICITATS: 190.000 SOCIS L’AVALEN

“Òmnium, a la recerca de noves complicitats”.
La junta directiva acabada d’estrenar mostra una important transversalitat.
( JOSÉ ANTICH )
L’elecció d’una nova junta directiva d’Òmnium Cultural aquest dissabte a La Farga de l’Hospitalet, que ha propiciat Jordi Cuixart amb la seva generosa renúncia al càrrec i la voluntat d’impulsar amb el seu exemple nous lideratges en el moviment independentista, no és, ni de bon tros, un acte menor. És, en primer lloc, la victòria d’una entitat que ha sobreviscut a la implacable repressió de l’estat, amb el seu president a la presó, i que ho ha fet amb una dignitat i enteresa inqüestionable. Amb els més de 190.000 socis, que la converteixen en l’associació civicocultural més important d’Europa, Òmnium enceta una nova etapa en la qual haurà d’ajudar a recosir diferències avui aparentment abismals, contribuir a tornar el pols reivindicatiu a un moviment independentista en les hores més baixes, i actuar de brúixola, de motor i de guia per canviar la dinàmica actual amb una estratègia guanyadora.

“Hem vingut a guanyar perquè la victòria encara no s’ha aconseguit”, ha sentenciat el nou president Xavier Antich, que recull el testimoni de Cuixart i el llegat d’un creixement organitzatiu de tal magnitud que la dota d’una autonomia sense parió i la blinda com una entitat capaç d’esquivar les dificultats que puguin aparèixer, amb els recursos propis. La doble aposta inicial per revisar els marcs actuals i crear noves complicitats són una mica més que una declaració d’intencions. És la verbalització amb paraules propositives de la situació present: l’impasse actual i l’absència de rumb és desmoralitzador —”no volem reformar l’estat; volem sortir-ne”— i la lluita caïnita a l’interior dels partits no només és paralitzant sinó que genera frustració en centenars de milers de persones.

El fet que la nova direcció reculli al seu si les diferents sensibilitats de l’independentisme i de l’arc polític català, que ben bé es podria visualitzar en el compromís en un mateix projecte de persones, en principi, tan allunyades com l’exconseller d’Interior de l’1-O i pres polític entre el 2017 i el 20121, Joaquim Forn, i l’activista i exdiputat de la CUP David Fernández, dona a l’acabada d’estrenar junta directiva una important transversalitat a l’hora d’intentar sortir de la situació actual i contribuir amb èxit a recompondre la unitat de l’independentisme.

Més enllà d’aportar brúixola al camí i objectius clars a l’hora de continuar avançant, Òmnium té un repte cabdal en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, avui perseguides per intentar desnacionalitzar Catalunya i acabar amb l’esforç de tanta i tanta gent que han fet del català un lloc de trobada i no pas de divisió. És una batalla cabdal i en la qual Espanya no hi està estalviant esforços. La van iniciar el PP i José María Aznar però l’estan continuant el PSOE i Pedro Sánchez. Els primers van ser hostils i agressius, els segons són sibil·lins i temorosos. Aquest combat per la llengua, l’escola catalana i la cultura és irrenunciable i del seu resultat en depèn que la identitat catalana i la cohesió en un sol poble no sigui només una frase sinó una realitat.
Informa:ELNACIONAL.CAT (27-2-2022)

92 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: