“Òmnium Cultural fa una crida a la unitat obligatòria dels partits independentistes”

L’entitat ha reunit personatges històrics de l’independentisme al Museu Marítim de Barcelona per conjurar-se per la unitat davant la majoria independentista en les darreres eleccions. L’acte l’ha tancat el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuxiart.

( MANUEL LILLO )
Entre els arcs que donen forma a l’interior del Museu Marítim de Barcelona, una vintena de personatges històrics vinculats al sobiranisme català des de distints vessants han estat reunits per Òmnium Cultural. L’objectiu, fer una crida a la formació de Govern després de la majoria independentista assolida en les eleccions del passat 14 de febrer. Tot i aquesta victòria traduïda tant en nombre d’escons com en percentatge de vot, els primers passos que han fet els partits independentistes per formar Govern no han acabat de satisfer les entitats independentistes. I és que, tot i els primers contactes, encara no està gens clar com es procedirà a la consolidació d’un nou executiu. Si res no canvia, les complicacions, malgrat la majoria, podrien ser tan grans –o més– com en ocasions anteriors.

Davant d’aquest escenari previsible, Òmnium Cultural ha exercit la seua capacitat de pressió per interpel·lar els partits independentistes amb representació parlamentària –Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i CUP– perquè deixen enrere les diferències i forgen la creació d’un govern independentista que represente la majoria dels ciutadans del Principat.

L’acte, breu, ha anat introduït per una sèrie de referències històriques sense les quals és impossible entendre la fortalesa de les lluites actuals. Així, algunes de les personalitats convidades emetien una frase en referència al període històric del qual en van formar part. Des de l’historiador Agustí Alcoberro o l’advocada Magda Oranich, protagonistes durant la lluita antifranquista, fins a personatges responsables de les darreres grans mobilitzacions independentistes, com ara la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie; o el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera. També hi havia representant aquest sector el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, màxim portaveu de l’entitat a fora de la presó.

Entre les personalitats convidades es podia copsar la gran transversalitat del sobiranisme. Des de representants del PDeCAT, com ara Carles Campuzano o Irene Rigau, fins l’exdiputat de la CUP Julià de Jodar, passant per David Companyón, dels comuns, o Àngel Colom, amb una carrera política tan intensa com heterogènia –de la Crida a la Solidaritat i els moviments per la Pau a Convergència, passant per liderar Esquerra Republicana a inicis dels noranta. L’exconseller Joan Manuel Tresserras, el coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Toni Infante; o l’editor mallorquí Tomeu Martí, també hi eren presents. No faltaven, tampoc, entre els representants més veterans, el filòsof barceloní i expresident d’Òmnium Cultural Jordi Porta (nascut el 1936); i l’editor del setmanari EL TEMPS, de l’editorial Tres i Quatre i expresident d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, nascut a la Ribera Alta el 1940.

Aquestes personalitats han acabat l’acte encapçalades pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que encara compta amb el tercer grau penitenciari a l’espera que el Tribunal Suprem accepte el recurs de la Fiscalia, que va tornar a pronunciar-se’n en contra tot just a l’endemà de les eleccions catalanes. Mentrestant, Cuixart ha aprofitat cada moment a fora de la presó per llançar el missatge d’unitat que sempre ha emès tant des de dins com des de fora del centre penitenciari.
Subscripció al butlletí

Després d’un minut de silenci dedicat a Muriel Casals, expresidenta d’Òmnium Cultural, que va morir víctima d’un accident de trànsit tot just ara fa cinc anys, Cuixart ha fet una crida a la responsabilitat dels polítics. Tot referint-se a les personalitats representants de l’independentisme que hi havia al seu darrere, explicava que “aquestes dones i homes simbolitzen dècades de lluita per la nació, que només l’entenem si és completa”, assegurava en referència als Països Catalans. “Volem homenatjar el sobiranisme històric, que ja era una opció perseguida quan era minoritària i encara ara és perseguida, però ja és l’única opció viable”. Amb les mencions prèvies a partits com ara el PSAN i a entitats com ara l’Assemblea de Catalunya o la Crida a la Solidaritat, Cuixart reprenia aquest fil conductor per reconèixer “les milers de persones que, des dels seixanta i en condicions molt més adverses que no ara, van organitzar tantes coses per la lluita social i l’alliberament nacional”.

Però aquest no era un acte de nostàlgia. Ni de bon tros. “Avui hi som per celebrar una victòria”, asseverava Cuixart, que assenyalava el resultat electoral del 14 de febrer, la “fita històrica assolida”, que “ens ha d’omplir d’autoestima, però també de responsabilitat”. Perquè “la gent sempre hi és, i ho ha demostrat”. Però ara “són els partits als qui els correspon actuar amb ambició d’Estat”. El president d’Òmnium Cultural exigia donar resposta a la crisi sanitària i econòmica, alhora que demanava a la classe política “deixar de donar l’esquena a la cultura i contribuir al consens social”.

Pel que fa a l’horitzó nacional, Cuixart feia una crida a “aprofitar l’oportunitat per assolir la llibertat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans”. “Se’ns ha estat negant la realitat dient-nos que no érem prou gent, ens han empresonat, han inhabilitat presidents, ens han imposat la data electoral… però ells han fracassat, nosaltres seguim dempeus i més legitimats que mai”. Cuixart cloïa defensant l’amnistia com a “element imprescindible per resoldre el conflicte” i insistia en el fet que “les urnes han tornat a fer una esmena a la totalitat a l’operació de l’Estat”. “La nostra prioritat no és sortir de la presó, sinó continuar lluitant”.

Altres dels convidats a l’acte per Òmnium Cultural com a membres històrics o actuals de l’independentisme, però sempre amb vocació de representació transversal, eren l’exconseller Francesc Homs, l’actor Joel Joan, l’exmembre del Bloc d’Estudiants Independentistes Jordi Bosch, la lingüista nord-catalana Blanca Serra, la politòloga Tània Verge, l’exdiputada Marta Sibina o l’activista Mònica Sabata.

Davant els primers moviments aparentment tímids dels partits independentistes per formar Govern i davant les discrepàncies entre aquestes formacions en la forma que ha de prendre aquest nou executiu, Òmnium Cultural els ha traslladat la pressió de la responsabilitat per aprofitar aquesta nova majoria insòlita. I és que després de molts intents, més de la meitat dels catalans que van anar a votar el 14 de febrer ho van fer per una opció independentista. Malbaratar aquesta majoria no és una opció per a Jordi Cuixart ni per al teixit cívic de l’independentisme, que insistirà fins al final. Fins que aquesta majoria desemboque en una eina útil al servei de la qüestió nacional i de la resolució del conflicte.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-2-2021)