ÒMNIUM PRESENTA LA PRIMERA QUERELLA PEL CATALANGATE

(JUDIT PELLICER )

Òmnium Cultural ha presentat la primera de les querelles pel cas d’espionatge CatalanGate. L’entitat ho ha fet al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l’espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent així com el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall. La querella, en representació de l’organització i portaveu Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, pretén demostrar la involucració il·legal de l’Estat espanyol en la trama d’espionatge, segons han anunciat a un comunicat.

A més, Òmnium també espera que la querella obri la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats. “El CatalanGate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència”, ha assegurat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich i ha advertit: “tornem a veure que l’Estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació”. El president de l’entitat ha subratllat que “atacar a Òmnium vol dir atacar la societat civil”.
per Taboola

La querella que ha presentat Òmnium es dirigeix nominalment contra l’empresa NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge Pegasus. Aquest pas de l’entitat pretén posar en relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per suposades pràctiques il·legals de l’Estat espanyol. Tot i això, l’advocat Benet Salellas ha afirmat: “Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’Estat”.
Tres eixos de la querella

Des d’Òmnium afirmen que la querella se centra en tres aspectes fonamentals, que es tradueixen en accions concretes. Aquestes passen per: facilitar i investigar tota la documentació vinculada al CatalanGate, perquè siguin de coneixença de tota l’opinió pública; una Ordre Europea d’Investigació (OEI) per aclarir l’origen del finançament i determinar les responsabilitats penals de la compra i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria o Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.
Responsabilitats de l’Estat espanyol

Com ja assenyala Salellas, l’entitat apunta directament a l’Estat. Un dels elements principals de la querella criminal presentada per Òmnium és remetre una Ordre Europea d’Investigació a les autoritats luxemburgueses per investigar el finançament per saber qui ha pagat i quant ha costat la compra i l’ús il·legal de Pegasus. Concretament, es demana que s’extreguin els moviments realitzats en els comptes bancaris d’NSO Group en el període 2016-2022 i se’n puguin identificar els possibles pagadors espanyols.

Un dels responsables de l’empresa, Shakev Hulio, va declarar en un altre procediment judicial instat per la companyia Whatsapp a Califòrnia, que la contractació de Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. De manera que la contractació de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que l’ús del programari no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella d’Òmnium, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui investigada.

La querella demana la pràctica de diligències d’investigació amb la finalitat de demostrar el nivell de responsabilitat de les agències governamentals espanyoles i qualsevol altra persona física o jurídica corresponsable. És a dir, a partir de la querella contra la companyia NSO Group, l’entitat es fixa com a objectiu aconseguir més imputacions que afectin altres estaments dels poders l’Estat per poder acusar aquells organismes que hagin estat responsables o col·laboradors de l’espionatge.
L’objectiu: Jordi Cuixart

Segons apunta Òmnium, “no hi ha dubte” que les dates concretes i les persones que han estat espiades il·legalment demostren que hi ha hagut una planificació organitzada, amb Jordi Cuixart i la seva estratègia de defensa com a objectiu. Les proves que s’inclouen a la querella demostren que l’activitat de l’entitat i les persones que en formen part van ser espiades en moments clau.

La setmana prèvia a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu nacional, el març de 2018; el dia abans del judici al Tribunal Suprem, el febrer de 2019; durant el procés judicial al Tribunal Suprem, dies abans que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària instés Espanya a alliberar els presos polítics, l’abril de 2019, són alguns dels exemples del seguiment que va rebre l’exvicepresident i llavors president en funcions, Marcel Mauri. Amb l’espionatge a la jurista Elena Jiménez, representant internacional de l’organització, l’Estat accedia a tots els detalls de l’estratègia de defensa internacional d’Òmnium i vulnerava el dret de defensa de Cuixart.

Entre les afectades també s’hi troba la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va ser infectada amb èxit amb el programari espia durant el període abril-juny de 2019, coincidint amb la finalització del judici contra els polítics catalans. Durant el mes de la infecció, Jordi Cuixart va estar preparant els seus últims arguments per al judici, aprofitant aquesta ocasió per acusar les autoritats espanyoles de no respectar els drets humans i la repressió política, consideracions que van ser compartides amb Bonet. “Pegasus s’ha utilitzat per investigar l’entorn de Cuixart amb l’únic objectiu de saber què pensa, què diu i què proposa. I això, en el context de la preparació d’un judici en què qui espia és al mateix temps l’acusació en el procés, suposa fer saltar pels aires el dret de defensa i el dret a un judici just”, ha conclòs Salellas.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-5-2022)

140 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: