( QUICO SALLÉS )
Prada (El Conflent).Al setembre el comitè d’Afers Jurídics de l’Eurocambra començarà el tràmit pel suplicatori del president a l’exili, Carles Puigdemont, i del conseller Toni Comin, en la seva condició d’eurodiputats al Parlament europeu. Un tràmit que s’allargarà, segurament, fins el desembre. La defensa d’ambdòs no amaga cert optimisme en “obtenir una victòria política” a la vista de la sentència de la Justícia belga que el passat 7 d’agost va negar l’extradició del conseller exiliat, Lluís Puig. Una decisió basada en la manca de competència del Tribunal Suprem per demanar l’euroordre i, per tant, per jutjar. Per cert, un argument extret del Dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU del 30 de maig de 2019 que ha estat clau per convèncer el jutge belga.
Aquesta sentència és autèntica vitamina per a les defenses. “Obre unes prespectives millors de les que teníem que no vol dir fossin necessàriament molt dolentes”, apunten fonts dels lletrats. “És obvi que és un combat molt difícil”, remarquen però el fet que Puig hagi guanyat “determina la futura decisió que hauria de prendre dels seus companys de causa, Comín i Puigdemont, i de retruc, Clara Ponsatí amb el cas a la justícia escocesa”. Fins i tot, no descarten -en el millors dels escenaris- que no s’arribi ni a votar el suplicatori perquè “el jutge belga ja l’ha buidat de contingut”.
“S’ha de separar la victòria des d’un punt de vista númeric d’una victòria des d’un punt de vista polític”, afegeixen. “Encara qiue no guanyèsim la votació el debat és molt important i, per tant, tot i perdre la votació es podia considerar una victòria política”, insisteixen. De fet, ara com ara Puigdemont i Comin només tenen el suport de dos grups polítics -els Verds- que entre tots dos sumen 150 diputats de 750, en faltarien 250. “La munició que suposa la sentència de Puig és d’un calibre que vol fer volar pels aires el suplicatori”, comenten. “Els eurodiputats s’ho pensaran dues vegades d’aixecar el suplicatori si veuen que el jutge després no atorgarà el lliurament a Espanya per una vulneració de drets fonamentals com és el dret a un jutge predeterminat per la llei”, argüeixen les mateixes fonts.
En el cas que el suplicatori tiri endavant, la decisió és recurrible davant Tribunal de Justícia de la Unió Europea que té potestat per suspendre o anul·lar el suplicatori. Una possibilitat que les defenses tampoc descarten perquè, el pes del dictamen és prou contundent com per fer bellugar la justícia comunitària. Previsiblement, si el suplicatori s’accepta abans que arribi a la taula del Jutge belga arribarà a la taula del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg.
L’informe del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU, clau
La clau de volta de tot plegat ha estat l’argument del jutge belga per deixar estar Lluís Puig, que el Tribunal Suprem no era competent. Un argument però que el Tribunal d’ Schleswig-Holstein no va al·legar durant la detenció de Puigdemont. El motiu és que l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU encara no estava dictat. Aquest document exigia l’alliberament dels presos polítics per vulneració dels drets fonamentals. Entre aquest el del jutge predeterminat per la Llei, un dret incontestable de les democràcies occidentals. Els experts de l’ONU van emfatitzar que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar-los. De fet, Bèlgica va reclamar a Espanya el passat 21 de gener si feia cas d’aquests dictamens.
Quatre mesos, quatre reunions
El comitè d’Afers Jurídics de l’Eurocambra es reunirà al setembre. L’equip dels eurodiputats ja ha construït un “argumentari molt jurídic”. En aquest sentit, també inclouen la decisió del Tribunal Suprem de suspendre els drets penitenciaris com el 100.2 pels presos polítics. Consideren que és “una prova que la intenció de l’Estat no és jutjar-los sinó únicament empresonar-los”. El procés s’obre amb primer debat a la comissió d’Afers Legals, després una compareixença de Puigdemont i Comin per explicar-se, un debat posterior per formular el dictamen i després el debat al ple. Una reunió cada mes que situa una virtual votació del suplicatori al desembre.
Informa:ELMON.CAT (24-8-2020)