“Oriol Junqueras, un home d’Estat (espanyol)”
(VÍCTOR ALEXANDRE)

Oriol Junqueras és un personatge digne d’estudi. Ara és massa d’hora per fer aquest estudi, perquè encara han de passar moltes coses a Catalunya relacionades amb el procés d’alliberament nacional i en veurem de tots colors. Però ho faran els historiadors en un futur. De polítics que responen a allò que popularment es coneix com a ‘canvi de camisa’, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. És inevitable perquè té a veure amb els interessos, les ambicions i les prioritats que hom té a la vida. En el cas de Junqueras hi trobem l’individu que es canvia de camisa sense haver de canviar de partit, i és que el partit també ha canviat de camisa. Però no ens desviem.

Oriol Junqueras, l’home que va pel món comparant-se amb Sòcrates i proclamant-se “molt bona persona”, és el mateix home que es dedica a blasmar vilment el president Puigdemont i la resta de membres del Govern a l’exili amb declaracions com aquesta del 18 de desembre de 2017 a RAC1: “Jo sóc aquí perquè no m’amago del que faig”, o com aquesta del 29 de gener de 2019 al diari francès ‘Le Figaro’: “Jo em vaig quedar a Catalunya per sentit de responsabilitat davant dels meus ciutadans. Sòcrates, Sèneca o Ciceró van tenir la possibilitat de fugir (atenció a la malignitat del mot ‘fugir’), però no ho van fer”. És el mateix discurs, fil per randa, paraula per paraula, lletra per lletra, que el de l’Estat espanyol. Exactament el mateix. I és que Oriol Junqueras és un home d’Estat. L’home de l’Estat espanyol a Catalunya.

Abans de continuar, una pregunta: Lluís Companys i Josep Tarradellas de quin partit eren? Segona qüestió: Ciceró, en bona lògica, no estava gens disposat a lliurar-se a les urpes de Marc Antoni i se n’anava a l’exili, sí, sí, a l’exili, no pas a la presó, però el van caçar pel camí i el van matar. Sòcrates i Sèneca, per la seva banda, es van suïcidar. Junqueras, que se’n considera la reencarnació, té intenció de fer el mateix, potser? No dic pas que ho hagi de fer, li desitjo una vida ben llarga i feliç, però aleshores aquestes proclames no són més que pura xerrameca, una xerrameca que acaba desacreditant el xerraire.

Tercera qüestió: el president Puigdemont és a l’exili precisament perquè no s’amaga i perquè és amb la justícia internacional que posa en evidència la justícia totalitària espanyola, la mateixa justícia a la qual Junqueras es va lliurar voluntàriament cercant la imatge icònica del martiri cristià. Després va venir l’indult –que porta implícita l’acceptació de culpabilitat del reu–, també va venir la submissió absoluta d’ERC a Pedro Sánchez i tot seguit va venir el compromís de narcotitzar l’independentisme durant una bona colla d’anys i de criminalitzar la dissidència.

Oriol Junqueras, l’home que es proclama abanderat de l’independentisme, és el mateix que l’any 2017, en les reunions de Govern prèvies a l’U d’Octubre no obria la boca tot i ser-ne el vicepresident. No obria la boca! El senyor Junqueras és l’home que el 18 de gener de 2019 no va voler rebre Marcela Topor, muller del president Puigdemont, quan ella el va anar a visitar a la presó de Lledoners; ell i els presos d’ERC no volien ni que la deixessin entrar! El senyor Junqueras és el mateix home que el 26 de setembre de 2017, quan els bancs, per ordre del govern espanyol, van paralitzar els comptes del govern de Catalunya, no volia sortir en roda de premsa a denunciar la mesura. El vicepresident del govern català es negava a criticar la mesura del govern espanyol! I quan finalment va sortir, ho va fer a contracor empès per la consellera Meritxell Borràs que li va dir: “Vicepresident, sembla que t’amaguis!”. El senyor Junqueras, en definitiva, és l’home que l’octubre del 2017 es va fer fonedís d’esquitllentes del Palau de la Generalitat just abans de la primera reunió de la República, la més important, i es va amagar a casa. Tothom cercava el vicepresident, l’home que va pel món dient que no s’amaga, i resulta que estava amagat a casa. A casa! Oriol Junqueras és l’home que aquests dies, en nom del seu partit, ens demana el vot en el mateix to que si ens donés una ordre i ens diu: “Nosaltres som els independentistes de tota la vida!”. Les conclusions les deixo per als lectors.
Informa:RACOCATALA.CAT(23-V-2023)