ORMELLA, “PRIMÀRIES DE CATALUNYA”: “ERC I JxCAT SÓN ELS BOTIFLERS QUE NO FAN EL QUE VAN PROMETRE”

Laura Ormella: «El mandat de l’1-O es fa sense marxar a l’estranger ni anar a Madrid a explicar-se».
La cap de llista de Primàries Catalunya demana «actitud combativa» i insta els «botiflers» d’ERC i Junts a donar l’oportunitat «d’assumir els costos de defensar allò en el que es creu»
( BERNAT SURROCA )
Tot apunta que les eleccions es faran el 14 de febrer, si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no diu el contrari. L’independentisme hi participa després d’una legislatura que ha fet evident les discrepàncies internes, sense rumb després dels fets de 2017 i a l’espera de veure si els catalans permeten reeditar la majoria absoluta i, en el millor dels escenaris per a Junts, ERC, PDECat i la CUP, superar el 50% dels vots. Més enllà dels partits tradicionals, en aquestes eleccions al Parlament també hi participa Primàries, amb un discurs favorable a la ruptura per la via unilateral i que presenta Laura Ormella com a cap de llista per Barcelona.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Ormella proposta fer efectiu el mandat de l’1-O i la declaració d’independència, que es va deixar en suspens l’any 2017. Reclama “una actitud més combativa” als catalans i aposta per “desestabilitzar l’Estat” i obrir el debat sobre els costos que s’hauran d’assumir per fer la independència. “La gent ha de tenir l’oportunitat de defensar allò en què creu i assumir-ne els costos”, sosté. Molt crítica amb Junts i ERC, es desmarca de la gestió de “la política autonomista” i reclamar fer la independència perquè Catalunya pugui tenir les seves pròpies lleis.

– D’on surt Laura Ormella?

– Tinc 35 anys i vaig néixer a Barcelona. Vaig viure al barri del Clot i després vam marxar al Maresme. He treballat bàsicament en el sector de vendes i durant una temporada vaig marxar a l’estranger per aprendre anglès. Allà m’enganxa la crisi econòmica i m’hi quedo vuit anys.

– Quan decideix fer el pas i ficar-se en política?

– Sempre he estat una persona molt activa en les causes perdudes, injustícies, he estat en sindicats, en grups de treball… En l’àmbit polític, vinc d’una família polititzada. Els meus pares havien estat a Esquerra, el meu avi, que era molt independentista, se’n va anar voluntari a la guerra, i el seu tiet va ser governador de Barcelona i de la Generalitat, advocat de Francesc Macià, amic de Jacint Verdaguer… Hi ha una herència molt forta que ve d’aquest cognom Ormella. Sempre hem estat connectats al món polític.

– Ha estat independentista de tota la vida?

– Sí. Jo tinc consciència que soc catalana quan vaig anar per primera vegada al poble de la meva àvia, a Zamora. M’adono que ningú entenia el català i que la gent ens exigia que canviéssim d’idioma. Tenia vuit anys i vaig ser conscient que Espanya era un país estranger. Allà comença tot.

Es presenta a les eleccions com a cap de llista per Barcelona amb l’objectiu de “fer fora els botiflers del Parlament” i “fer efectiu el mandat de l’1-O”

– Com va viure l’1-O?

– Vaig estar a l’escola des de primera hora del matí. No m’hi vaig quedar a dormir perquè ja hi havia un CDR i a mi no em coneixien. L’endemà m’hi vaig passar tot el dia i no hi va haver violència. Va ser un dia que em va canviar. Vaig entendre que els catalans necessitem tenir una actitud més combativa. No som una nació violenta, però a l’hora de defensar els nostres interessos no ens podem asseure a terra i aixecar les mans i esperar que el contrincant decideixi parar. Això em converteix, com diuen molts dels periodistes, en una hiperventilada.

“El territori l’hem de controlar entre tots. Hem de desestabilitzar l’estat espanyol”

– Què s’ha fet malament des de 2017? S’ha perdut l’actitud combativa?

– No s’ha perdut, ha anat en augment i això va quedar clar amb les protestes d’Urquinaona. En aquell moment és una altra generació qui pren el control del moviment. El 2017 els polítics no fan efectiu el mandat de l’1-O tal com s’havia promès. Tot el que ve després és conseqüència d’aquest grandíssim error.

– Vostès que proposen? Fer efectiu el mandat de l’1-O i aixecar la DUI?

– La democràcia no és només anar a votar, sinó de fer efectiu el mandat de les urnes. Com a demòcrates, partim d’aquesta base i volem entrar al Parlament i fer efectiu el mandat de l’1-O i que es tingui un respecte mínim cap a la democràcia. Ens ho mereixem tots.

– I això com es fa?

– Es fa volent fer-ho, per començar. I es fa sense marxar enlloc, no només sense marxar a l’estranger, sinó sense marxar a Madrid a donar explicacions. Aquests dos elements són fonamentals per fer la independència. Tot allò que ve després, com el control del territori, no es farà si els que estan a les institucions no fan el pas i no permeten que la ciutadania defensi el mandat de l’1-O i la declaració d’independència.

– Com es concreta això? Com es controla el territori?

– El territori l’hem de controlar entre tots. Hem de desestabilitzar l’estat espanyol, perquè si no no voldrà negociar. No s’ha de negociar com fer la independència, sinó com queda tot plegat després de la independència. Si no desestabilitzem l’Estat a través del control de fronteres, el blocatge de ports i aeroports… El que s’ha fet a tots els països: desestabilitzar l’Estat.

La gent ha de tenir l’oportunitat de defensar allò en què creu i assumir-ne els costos”

– I quins costos estan disposats a assumir per fer la independència?

– Cadascú ha d’estar disposat a assumir els costos. S’han d’explicar quines poden ser les conseqüències, que poden anar des de la ruïna d’un negoci, danys físics o fins i tot coses pitjors. Aquest és un debat que no hem tingut perquè s’ha censurat, i l’hem de tenir. S’ha dit que ningú vol morts al carrer, i és evident que ningú vol morts al carrer, però això no vol dir que hàgim d’impedir que la gent continuï endavant i defensi allò en què creu. És més important permetre aquesta llibertat a tothom i que la gent decideixi que no pas que un grup de polítics decideixin que no volen. La gent ha de tenir l’oportunitat de defensar allò en què creu i assumir-ne els costos. També caldria parlar dels costos de no fer la independència.

– Hi ha prou gent disposada a assumir els costos de fer la independència?

– Cal obrir aquest debat i donar l’opció a la gent perquè decideixi. Ara toca decidir a les urnes si volem un nou referèndum l’any 2235 o seguir per la via unilateral. La gent, amb la informació necessària i com a adults, han de prendre la decisió.

– Es pot mantenir el caràcter pacífic del moviment independentista a l’hora de fer efectiva la independència?

– Jo crec que sí. Qui posa la violència és l’estat espanyol. La violència dependrà d’ells i de nosaltres dependrà la resposta que donem a aquesta violència. Hi podem respondre de moltes maneres: acotant el cap i rendir-te o quedar-te i defensar la teva idea amb determinació. L’autodefensa és legítima, i això no significa una resposta violenta per part nostra i encara menys gratuïta. Hi ha accions de desobediència i no-violència que no són simplement agafar-se de les mans i impedir que algú no passi. Tenim altres mecanismes de defensa per no permetre ser víctimes de la violència que pot venir des de l’Estat.

– Algun exemple d’aquests mecanismes?

– Per exemple si cal que les institucions es tanquin en algun edifici i tot de gent es dediquin a envoltar-lo i hi posen tanques i barricades, l’única manera que tindrà l’Estat d’impedir que s’executi el que s’estigui fent a les institucions és mitjançant aquesta violència. I si ens disparen pilotes de foam, doncs haurem d’anar més ben equipats. Ja ho sabem tot això, però ningú en vol parlar. Ho hem vist a Hong Kong, a Bielorrússia, a França, a Xile… I fa gràcia perquè quan hi ha protestes socials molts polítics ho aplaudeixen i feliciten els ciutadans que estan lluitant pels seus drets. Quan això ho plantegem nosaltres en legítima defensa, sembla que aquí no es pugui fer. Quina hipocresia, ja sabem què s’ha de fer.

– La independència unilateral implica violència?

– Pot implicar-ne, però no per part nostra. La violència només la posaran els espanyols. Jo no estic a favor de fer una independència violenta per part nostra, perquè també afectaria els pocs suports que ens puguin donar. Estic segura que s’ha de fer per la via de la desobediència i la no-violència.

“No donarem suport a un govern independentista que vulgui gestionar l’autonomia”

– Com es convenç la part de catalans que no està a favor de la independència?

– Han d’entendre que vivim en un sistema democràtic i que a vegades surt la teva opció i a vegades no. Jo no estic a favor de ser part d’Espanya i a mi ningú m’intenta convèncer. Per què jo he de convèncer algú? No s’ha de rebutjar ni discriminar ningú, però convèncer-los? Potser cal pedagogia i desmuntar tota la manipulació que hi ha hagut per part de l’Estat.

– En cas d’obtenir representació parlamentària, facilitarien un govern independentista?

– Un govern independentista no és el mateix que un govern que vulgui fer la independència. Exigirem un compromís que sigui fer la independència, exigirem dates, fets i un compromís creïble. Ja ens han enganyat prou vegades. Estem a favor d’un govern que vulgui fer la independència, però no donarem suport a un govern independentista que vulgui gestionar l’autonomia.

“Els botiflers són els que no van fer el que van prometre: ERC i Junts”

– Diu que vol fer fora els botiflers del Parlament. Qui són aquests botiflers?

– [Riu] Els botiflers són les persones que ens van dir que ens alliberarien com a nació, que farien la independència, i que de cop i volta han canviat el discurs. Si mires què deien abans del referèndum i què diuen ara, t’adones que el relat no encaixa. Els botiflers és una paraula molt catalana que es feia servir per identificar els que estaven a favor dels borbons i són els traïdors. Els botiflers són els que no van fer el que van prometre: ERC i Junts. La CUP no està al Govern i en el seu moment van fer el que podien, però tampoc és que ara estiguin en una opció independentista.

– Si ens quedem sense Junts ni ERC ni la CUP ens quedem sense partits independentistes.

– Ningú parla de quedar-se sense ningú, sinó d’assumir responsabilitats. Hi ha un mandat vigent, es va fer un referèndum vinculant, i hi ha un grup de persones que no sabem qui són que han pres la decisió -aquesta sí, unilateral- de no fer efectiu aquest mandat. Aquestes persones, o bé deixen d’anomenar-se independentistes i expliquen el seu projecte real, o bé marxen i permeten que hi hagi altres persones que ho puguin fer. A mi m’és igual que les sigles siguin ERC o Junts, cal fer-ho entre tots.

– Què va passar amb Demòcrates, que es va separar del moviment Primàries?

– L’any passat va haver-hi una convenció a Terrassa on es van fer diverses esmenes al reglament per fer-lo més democràtic. Algunes esmenes no van agradar a Demòcrates. No els va agradar que no es poguessin nomenar a dit algunes persones a la llista ni d’altres esmenes relacionades amb el programa electoral. Van veure que Primàries era un moviment massa obert i no era controlable, i van decidir marxar sense dir adeu.

– La CCMA farà seguiment durant la campanya de Junts i Vox encara que no tenen repressió parlamentària. Com ho veu?

– Entenc que és per interessos. Els interessa fer por a la gent donant veu al feixisme espanyol, que només té tres regidors a Catalunya. Primàries en té 50 i un alcalde. Interessa més que hi hagi Vox i evidentment no hi estic a favor. S’està estudiant presentar un recurs a la Junta Electoral Central (JEC).

“Trobo difícil fer política del ‘mentrestant’ que sigui efectiva”

– Més enllà de fer la independència, què proposen per gestionar això que s’ha anomenat “mentrestant”?

– El “mentrestant” és la política autonomista. Una política autonomista que parteix d’un espoli fiscal i d’uns tribunals que tomben moltes de les lleis que surten del Parlament. Trobo difícil fer política del “mentrestant” que sigui efectiva. Nosaltres tenim unes propostes de país que les estem penjant perquè els electors les puguin votar, en funció de si els interessen o no. Cal proposar quin model d’estat volem, però això no es pot implementar mentre siguem una autonomia. No crec que hàgim d’entrar en el dia a dia de la política autonòmica, hem de fer la independència i fer les nostres lleis.

– On s’ubiquen en l’eix esquerra-dreta?

– Som un moviment transversal, amb gent de dretes i gent d’esquerres. Hi ha candidats que donaven suport a CiU, altres que van militar a ERC, algun es considera comunista… Per això parlo de propostes de model d’estat. No entrem en el debat ideològic perquè és un debat que ha de venir després.

– A favor o en contra de l’impost de successions?

– No estic perfectament informada sobre l’impost de successions, però sé que s’ha augmentat i hi ha molta demagògia. Hi ha un discurs molt polaritzat. No és la part que jo domino més.

– I sobre l’escola concertada?

– És que entrem en la dinàmica de roda de hàmster de parlar de coses que no podem fer perquè no hem fet la independència.

[Sobre l’impost de successions o l’escola concertada]”Entrem en la roda de hàmster de parlar de coses que no podem fer perquè no hem fet la independència”

– Abans parlava dels costos de no fer la independència. Quins són?

– Per exemple la qüestió de la llengua. Tal com estan ara les coses veiem que hi ha una davallada molt important de parlants de català. Si segueix aquesta dinàmica, pot acabar desapareixent. Hi ha altres costos: des de la gestió de les infraestructures o de la seguretat. Els costos són totes les competències a que no tenim accés i no podem fer.

– En cas de no entrar al Parlament, en què queda el projecte de Primàries? Seria un tercer cop després de no entrar a l’Ajuntament de Barcelona i no aconseguir els avals per presentar-se a les espanyoles.

– Si no entrem al Parlament hem de fer un exercici d’autocrítica. S’haurà de veure per què i què hem fet malament i hem de millorar. El moviment ha de continuar viu perquè hauria d’aglutinar les forces independentistes, deixar les sigles de banda i crear una llista unitària amb representants fiscalitzats per si no es compleix el programa. Un programa basat en el mandat de l’1-O i regeneració democràtica. No és que hagi d’entrar Primàries perquè volem que entri Primàries, va més enllà. Caldria seguir treballant per deixar-lo llest de cara a les pròximes eleccions parlamentàries o per a les municipals.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-1-2021)

165 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: