El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín resten pendents de la resposta dels serveis jurídics del Parlament Europeu sobre la petició d’aclariment que els han fet d’un punt de la sentència del TGUE que és molt important. El tribunal diu per primera vegada que no tenen la immunitat de desplaçament que els hauria de protegir a l’hora d’anar i tornar de les reunions del Parlament Europeu. Fins ara hom donava per fet que aquesta immunitat la tenien intacta, perquè Pablo Llarena, en el suplicatori que va enviar al Parlament Europeu per a poder sotmetre’ls a les euroordres, no va demanar pas que els la llevessin. Però ara el TGUE diu que no la tenen, i això fa que es trobin una situació de perill si dilluns volen anar a la sessió del Parlament Europeu que es fa a Estrasburg. Perquè és a l’estat francès.
I si fossin detinguts a l’estat francès, hi ha el risc que s’apliqui un conveni bilateral signat per Espanya i França el 2002, conegut per “conveni de Màlaga”, pensat per a una extradició ràpida de ciutadans amb passaport espanyol o francès que fossin sospitoses de tenir una situació irregular. En aquell moment es va signar amb aquest propòsit, tot i que no s’havia arribat a fer servir mai. Però el conveni continua vigent, i, segons Gonzalo Boye, era la carta amagada que tenien les autoritats espanyoles per a aconseguir de dur detinguts Puigdemont i Comín el juliol del 2019, quan començava la legislatura europea precisament a Estrasburg.
Fou el 2 de juliol, quan Puigdemont i Comín van arribar a la porta d’Estrasburg. Van quedar a uns quants metres de la seu de l’eurocambra però no hi van poder accedir perquè el president anterior, Antonio Tajani, els va negar les credencials, seguint les instruccions de les autoritats espanyoles. I aleshores el TGUE els va negar les mesures cautelars per poder-hi entrar i exercir plenament com a eurodiputats. No ho van poder fer fins el desembre d’aquell any, quan el TJUE amb la sentència Junqueras, primer, i fent rectificar la decisió sobre les cautelars del TGUE, després, va forçar el nou president, David Sassoli, a obrir-los les portes de la cambra.
Però aquell 2 de juliol no van poder, i Gonzalo Boye els va demanar que ni tan sols passessin el pont sobre el Rin que uneix Alemanya amb França. Perquè, tal com havia explicat anteriorment, tenien informació i certesa que el govern espanyol, en col·laboració amb les autoritats franceses, els detindria i els portaria immediatament a Madrid. Procedents d’Alemanya, Puigdemont, Ponsatí i el seu equip van arribar la nit abans a la ciutat de Kehl, a l’altra banda del riu. Boye explica al llibre Así están las cosas (Roca Editorial, 2020): “Al cap de pocs minuts d’haver arribat a l’hotel ens van donar més informació sobre què preparaven per a detenir-los. Una dada que em va cridar l’atenció fou que ens asseguraven que no hi hauria temps de recórrer a cap tribunal perquè en quaranta minuts ja serien a Espanya. Quedava clar: tenien previst de fer-ho amb avió […]. De part francesa se’ns insistia que no era una bona idea de travessar la frontera, que no ens podien garantir res i que, si ho fèiem i eren detinguts, no tindríem cap possibilitat d’impedir-ne el lliurament.”
Si ara el Parlament Europeu –com el TGUE– tampoc no els garanteix la immunitat de desplaçament, podrien córrer aquest mateix risc, segons que alerten fonts de la seva defensa. Per l’existència d’aquest conveni bilateral que permetria a Espanya d’eludir el mecanisme de tramitació habitual de les euroordres.
Si fossin detinguts a l’estat francès podrien ser enviats immediatament a l’estat espanyol per comprovar-ne la identitat. I ja hi serien. Per això la prudència de la defensa dels eurodiputats exiliats és extrema, i els recomanen de no anar al ple d’Estrasburg si no arriben garanties clares de l’eurocambra.
Informa:VILAWEB.CAT (7-VII-2023)
