DIGNITAT: LLIUTEM CONTRA LES MÉS DE 4.200 CAUSES OBERTES CONTRA INDEPENDENTISTES
RadioCatalunya
“Dignitat” “Per tots els represaliats i represaliades de la història que representen la Dignitat amb majúscules, ens cal aconseguir uns drets i llibertats de veritat, confrontar la repressió i denunciar-la”. ( CRISTINA CASOL ) La dignitat la vaig aprendre a casa; el pare i la mare es van guanyar el meu respecte. Però actualment em nego a respectar la indignitat que suposa que a Catalunya hi hagi tantes persones sotmeses a repressió. Si em féssiu descriure la repressió, ho faria així: “la repressió és la persecució de tota persona que qüestioni l’ordre i el Règim”. Així és com ho he entès al llarg de la meva vida, configurada, en una primera etapa de record o de tramesa generacional, amb tot allò que em va explicar el pare sobre la ferotge violència del Règim franquista i les històries de la guerra, la postguerra i el seu drama humà. Lluny em queden les seves paraules, però ara visc fets semblants ben a prop d’ençà de la brutal repressió de l’U d’Octubre, l’escapçament dels líders, l’exili, l’ofensiva judicial, els llaços grocs, la criminalització dels CDR, l’atemptat del 155, les denúncies d’odi a docents, l’escarni… Aquests només són alguns exemples, perquè avui són més de 4.200 les causes obertes contra nombrosos activistes independentistes, defensors de drets i persones mobilitzades. Així que he ampliat el meu coneixement i molt. Primer, em nodreixo del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que defineix la repressió com: «Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius opositors o discrepants, mitjançant la limitació de les llibertats públiques». I justament, en aquest moment, penso amb la contradicció que suposa el cas de la Mariona Reig, una padrina de les Terres de l’Ebre, de setanta anys i mobilitat reduïda, acusada de delicte d’odi contra un guàrdia civil per missatges al seu Facebook. Després, recerco dades d’Òmnium Cultural, que quantifica en 1.066 les víctimes agredides l’U d’Octubre per exercir el seu dret a vot i més de 200 investigades; 117 víctimes per reunió i protesta en mobilitzacions; 438 víctimes a les mobilitzacions de protesta contra la Sentència del judici; 68 víctimes d’agressions feixistes; 1.432 persones investigades en procediments penals, 16 persones preses i exiliades; més de 1.000 investigades per mobilitzar-se; 51 persones perseguides penalment per la seva vinculació a entitats sobiranistes o per ser activistes de l’autodeterminació i més de 15 per l’acció exterior de la Generalitat i, a més a més, 1.689 víctimes de violència policial i agressions feixistes. També sento les veus que recull l’Assemblea Nacional Catalana, amb les denigrants experiències d’alguns represaliats narrades en primera persona. De manera que, amb aquestes dades, ratifico la perversa repressió política de l’Estat espanyol, que ens manté el pols després de gairebé cinquanta anys de la mort del dictador. Tanmateix, em quedo perplexa i impotent quan m’adono que és el mateix Govern català que es presenta com a acusació en nombroses causes judicials contra activistes independentistes i, en algun cas, es comporta fins i tot amb més duresa que la Fiscalia. Amb això vull dir que podem esperar la repressió exercida per l’Estat feixista, però resulta decebedor veure, i recordar, que els fets succeïts aquests darrers cinc anys són també responsabilitat del nostre Govern. El que veig, i entenc, no m’agrada. És per aquest motiu que crec fermament que ha de ser possible reconduir la situació i reclamar l’Amnistia per a tots els represaliats. Em resisteixo a pensar que la repressió és inevitable, m’hi resisteixo perquè si no deixem ningú sol davant la repressió i no en som còmplices, aleshores, no tindrà efecte ni força i, per aquest motiu, trobo indigne que encara avui el Govern de Catalunya els acusi. Per tots els represaliats i totes les represaliades de la història que representen la Dignitat amb majúscules, ens cal aconseguir uns drets i llibertats de veritat, ens cal confrontar cara a cara la repressió i denunciar-la sempre, aixecar la veu amb solidaritat activa i mantenir-nos al costat de qui lluita per la democràcia i per les aspiracions de llibertat del poble català. I, tot plegat, cal fer-ho amb el mateix esperit que vam aprendre a casa amb la mare, aquella dona digna representant de la lluita i del sacrifici. ——— *Cristina Casol és diputada de Junts al Parlament de Catalunya Informa:ELMON.CAT (3-II-2023)
