PARLAR CATALÀ FA BRUT, SIGUI AL NORD SIGUI AL SUD

“Parlar catalĂ  fa brut”.

Ni català a les escoles, ni grafies estranyes! Sempre la mateixa cançó de l’enfadós, sigui al nord, sigui al sud.
( MARIA CUCURULL. FilĂČloga. Coordinadora del butlletĂ­ InfoMigjorn. )

‘Soyez propes, parlez français’. Amb aquestes pintades s’embrutaven les parets a França, a final segle XIX, quan entre el 1881 i el 1886, es van aprovar les Lleis de Jules Ferry, que establien que l’escola primĂ ria obligatĂČria havia de ser laica, gratuĂŻta i en francĂšs, bien sĂ»r. Calia erradicar tota llengua que no fos el francĂšs i aixĂ­ va començar el genocidi lingĂŒĂ­stic. L’article 2 de la ConstituciĂł diu que l’Ășnica llengua oficial Ă©s el francĂšs i sembla que aixĂČ els dona dret a actuar com una mĂ quina piconadora per sobre de la resta de llengĂŒes prĂČpies del territori gal. Recordeu aquella famosa trĂ­ada que encarna els suposats valors de la RepĂșblica francesa? Llibertat, igualtat i fraternitat. Tot aixĂČ Ă©s paper mullat.

PerquĂš tot el que no Ă©s francĂšs, Ă©s patuĂšs. Patois deriva de l’arrel patt-, (com de patte) Ă©s a dir, ‘pota’ amb el sentit de matusseria. Als parlants de les llengĂŒes patueses se’ls va inculcar que la seva Ă©s una llengua de segona, rude i amb tan poc valor que no val la pena estudiar-la, encara menys escriure-la i tampoc parlar-la perquĂš aixĂ­ t’estalviarĂ s de fer el ridĂ­cul. Ras i curt: sigues net i parla francĂšs perquĂš la teva llengua Ă©s immunda.

La persecuciĂł lingĂŒĂ­stica mĂ©s aberrant va tenir lloc a les escoles, on es punia els nens quan se’ls escapava una paraula que no fos en francĂšs. Un cop havies pronunciat un mot en fals tenies dues opcions: bĂ© se’t castigava, bĂ© te n’escapaves buscant un nou culpable. I aixĂ­ va ser com, per fer mĂ©s sonada la caça de bruixes, es va aconseguir que fossin els mateixos implicats els qui busquessin els culpables. De manera que, delatant-se, assenyalant-se i acusant-se els uns als altres, es va anar teixint una atmosfera de terror. Pensa abans de parlar, no fos cas que espontĂ niament no ho fessis en francĂšs. La darrera reprimenda va tenir lloc quan es va dir la darrera paraula en patuĂšs, mai abans. No hi va haver compassiĂł. AntipedagĂČgic? Si us plau, calia fer valdre l’article 2 de la carta magna! A mi em fa pensar una mica en El conte de la serventa, perĂČ segurament em quedaria curta perquĂš la histĂČria corrobora que la realitat sempre supera la ficciĂł.

I enguany, el diputat bretĂł Paul Morac ha impulsat una llei per recuperar, a poc a poc, el llegat lingĂŒĂ­stic que un dia es va reprimir amb tanta duresa. D’aquesta manera, el 8 d’abril passat, l’AssemblĂ©e Nationale amb 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions aprovava una llei histĂČrica sobre les mal anomenades ‘llengĂŒes regionals’ que pretenia promoure l’Ășs del catalĂ , l’occitĂ  el bretĂł, el basc, l’alsaciĂ  i el cors. La llei havia de permetre que s’introduĂ­s per primera vegada la immersiĂł lingĂŒĂ­stica del catalĂ  (i les altres llengĂŒes), fins al 50%, a l’escola pĂșblica i sempre de manera voluntĂ ria. Lluny d’imposar, la llei Ă©s inclusiva i atorgava a l’escola la responsabilitat de promoure la llengua de cada indret, atĂšs que les famĂ­lies ja no ho poden garantir. PerquĂš el genocidi lingĂŒĂ­stic va fer que tinguĂ©s lloc un procĂ©s de substituciĂł lingĂŒĂ­stica. La persecuciĂł era dins i fora de l’aula, en dies d’escola i tambĂ© en festius, i la por es va propagar, ho va impregnar tot, tambĂ© era dins de casa. Us ho imagineu? Per protegir el teu fill, no li parlis en catalĂ .

Per altra banda, la llei tambĂ© reconeixia la retolaciĂł bilingĂŒe i fins havia de permetre posar als noms i cognoms grafies que no formen part de l’alfabet francĂšs. Imagineu-vos quina llei mĂ©s subversiva, que permetia que un nen rossellonĂšs es poguĂ©s dir legalment ‘Martí’ amb l’accent a la ‘i’. El diputat Morac, pletĂČric, aquell 8 d’abril deia que l’aprovaciĂł de la llei era una victĂČria histĂČrica. Semblava impossible
 i, ara per ara, ho Ă©s.

Setmanes desprĂ©s de l’aprovaciĂł, 60 diputats francesos, tots del partit de Macron i encapçalats pel ministre d’EducaciĂł Jean-Michel Blanquer, van presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional de ParĂ­s. Finalment, s’han tombat els dos articles mĂ©s ambiciosos perquĂš s’han declarat inconstitucionals. Ni catalĂ  a les escoles, ni grafies estranyes! Sempre la mateixa cançó de l’enfadĂłs, sigui al nord, sigui al sud.

Fins ara, la immersiĂł lingĂŒĂ­stica a la Catalunya del Nord nomĂ©s tenia lloc a les escoles La Bressola, que sĂłn associatives i privades. I ara continuarĂ  sent aixĂ­, tret que un dels articles que no ha tombat el Constitucional Ă©s l’obligaciĂł que els municipis hagin d’indemnitzar aquelles famĂ­lies que decideixin educar els fills en una escola privada en quĂš s’imparteixi la llengua regional, en cas que no ho puguin fer a la seva localitat. PerĂČ als centres pĂșblics no es podrĂ  aprendre catalĂ , ni bretĂł, ni occitĂ , ni alsaciĂ , ni basc, ni cors, ni cap mena de patuĂšs que pugui ferir la sensibilitat constitucionalista dels que branden la bandera de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Macron es troba en un atzucac, alguns dels homes forts del seu partit s’han posicionat clarament en contra de la llei, perĂČ tambĂ© n’hi ha d’altres que hi estan d’acord. Les pressions internes sumades a les manifestacions que es preparen aquest cap de setmana han obligat el president a pronunciar-se a poques setmanes de les eleccions regionals. AixĂ­ doncs, Macron ha sortit a la palestra i ha reivindicat la tasca de les escoles d’immersiĂł i ha afirmat que com a president de la RepĂșblica, Ă©s al mateix temps “el protector de la llengua francesa i el guardiĂ  de la riquesa de les nostres llengĂŒes regionals”. Amb el seu discurs instava el govern i el parlament a trobar la manera de “garantir la transmissiĂł de la diversitat lingĂŒĂ­stica”.

I aixĂ­, jugant a la puta i a la Ramoneta va fent malabarismes per esmorteĂŻr la caiguda en les properes eleccions. Vet aquĂ­ la paradoxa del lema de la RepĂșblica. Mentrestant, per si de cas, sigueu nets i parleu francĂšs. I si no hi esteu d’acord, podeu anar a alçar la veu dissabte vinent a dos quarts de tres de la tarda a PerpinyĂ , perquĂš els nostres germans nord-catalans han vingut a fer vies catalanes, han omplert els nostres carrers (que a mĂ©s de ser sempre nostres tambĂ© seran sempre els seus) i ens han ajudat a tallar el PertĂșs. No els fallem.
N.de la R.
Aquest article ha estat escrit abans de la gran demostraciĂł d’aquest dissabte a PerpinyĂ , perĂČ el fons Ă©s mĂ©s vĂ lid que mai.Si mĂ©s no aquesta vegada no hem fallat…

Informa:NUVOL.CAT (30-5-2021)

103 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: