PARLEM: ” HO FEM TOT EN CATALÀ I AIXÒ ENCARA SOBTA MOLTA GENT “

( ROSA M. BRAVO )
Ernest Pérez-Mas (Barcelona, 1963) és enginyer de telecomunicacions. Després d’anys de treball en el sector de la telefonia mòbil va fundar, el 2014, Parlem, empresa que ofereix serveis de telefonia i internet. L’ús del català com a llengua corporativa ha fet que Parlem sigui una de les tres finalistes del premi Gasull de la Plataforma per la Llengua.
L’origen de Parlem se situa en un 11 de setembre, oi?
L’11 de setembre del 2012 jo vivia al centre de Barcelona i era responsable de la comercialització d’una companyia nord-americana a Europa de solucions de telefonia al núvol per a empreses. Aquell dia vaig sortir al carrer i vaig veure tota la gent que venia a la que va ser la primera Diada independentista perquè la gent així ho va decidir, no pas perquè ho decidissin els polítics. L’endemà vaig anar a Madrid a una fira de telecomunicacions i em vaig adonar que hi havia una quarantena d’operadors mòbils virtuals i cap d’ells era català. Vaig dir a un amic del sector de Madrid que era estrany i que si em donava un cop de mà per crear la companyia, perquè jo no era del sector dels operadors. Em va dir que sí, i el juliol del 2014 vam crear Parlem adquirint una companyia que ja existia prèviament, que tenia una plataforma tecnològica, i amb dos socis que hi van posar els diners: el fons d’Ona Capital, de la família Font, i la família Carandell. La primera trucada la vam fer a mitjans de novembre del 2014 amb el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
Quin forat volia cobrir Parlem?
D’entrada, una reflexió simple: si Catalunya té el 20% de l’economia de l’Estat i una economia molt diversificada, i les primeres companyies de telecomunicacions es van fundar a Catalunya a finals del segle XIX, per què a Catalunya no existia cap companyia de telecomunicacions? Havia d’existir, i si ningú l’havia creat abans, l’havíem de crear nosaltres. Algunes companyies havien existit abans, però no van acabar arrelant. A més, les companyies no usen sovint el català o la seva identitat de marca no reflecteix els valors del país. Calia que alguna companyia ho fes i la gent se’n pogués sentir orgullosa. El valor principal del país és la llengua, és el moll de l’os de la catalanitat. Vam crear una companyia monolingüe en la qual tots els documents i relacions internes són en català per defecte.
Una queixa recurrent és la manca d’atenció en català quan es truca a les operadores. En aquest sentit sou un referent.
Sí. Fins al 2014 el sector es pensava que el gran diferenciador eres les infraestructures, el cable i les antenes, cosa que era mentida. Igual que passa amb les elèctriques, els cables són d’una companyia i el servei te’l dona una altra companyia. Vam decidir crear una companyia que tingui en compte els seus clients, que són els catalans. Què diferencia els clients catalans? El primer és la llengua, el segon és que volem parlar amb persones, no amb màquines. Persones que t’entenguin, que visquin prop teu i siguin com tu.
En quina situació es troba ara la companyia?
Hem anat creixent cada any en un mercat dominat per tres multinacionals. Des de fa dos anys figurem al rànquing del Financial Times de les 200 companyies que més creixen d’Europa, i preveiem que això continuarà així. Ara estem en una situació d’expansió. Fins fa un any estàvem preocupats per la viabilitat de l’empresa, ara ja guanyem diners, i per tant som viables. El que hem de fer ara és expandir-nos i créixer.
On voleu créixer?
A Catalunya, als Països Catalans i a la resta del món. Als Països Catalans ja ho tenim enllestit, i aviat presentarem novetats en aquest sentit. Estem acabant de tancar coses amb socis al País Valencià sobretot. A Europa hem de mirar l’any vinent com llançar aquest model d’operador nacional de proximitat. Aquest model de creació de valors de marca que atregui els clients per raons emotives que després racionalitza amb un producte competitiu, crec que és replicable a molts llocs del món.
Com traslladareu la filosofia amb la llengua que teniu aquí?
Crec que podem replicar el nostre model a Europa fent servir allò que hi ha localment. La diversitat del món és brutal, es parlen més entre 3.000 i 5.000 idiomes arreu del món. Segurament acabarem tenint una llengua franca que serà l’anglès, però això no vol dir que la identitat local no seguirà existint. La tendència és tornar a la localitat, identitat local amb una interrelació global. Per ser universal, abans has de ser local.
Com valora la candidatura al premi Gasull?
Crec que el català està en un perill molt gran i no ens n’adonem. Els joves no el fan servir com a eina de relació, per falta d’argot i per falta de referents que els reflecteixin, perquè tots els referents els reben a través de plataformes de comunicació que traslladen productes produïts en altres llocs del món. I això és greu. Algú s’hauria d’estar preocupant de traduir els continguts d’aquestes plataformes al català, i seria molt millor si la televisió catalana es dediqués a produir sèries que creessin referents culturals en català. Que una companyia que triomfa, que té èxit i que ho fa només en català sigui un dels finalistes d’aquest premi és per a mi un reconeixement molt gran. No és veritat que si parles en castellà arribes a més llocs. Perds la teva identitat, perds el teu nínxol. És millor tenir un nínxol en el qual construeixes les coses amb els teus valors que no pas competir en el mercat global amb companyies sense uns valors apreciats per la gent.
Com veu el català en el món empresarial?
Nosaltres ho fem absolutament tot en català, i això encara sobta molta gent: advocats, notaris… I a mi em sobta que els sobti. Estic fart de rebre acords entre companyies catalanoparlants escrits en un altre idioma. No existeix consciència en el món empresarial que el català ha de ser la llengua en què es redactin els contractes. En els contractes laborals dels nostres treballadors els posem que com que el català és la llengua de relació amb els clients, és el model sobre el qual basem la companyia, i tots es comprometen a fer servir el català en els actes de relació interns i externs.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (5-4-2021)

39 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: