(   RAMON SERRA, editor   )

Escoltar l’audio aquí  …

L’independentisme institucional, el dels partits polítics només té un full de ruta: no tenir-ne cap. La situació és comprensible perquè molts dels seus caps són a la presó o a l’exili. Però això no hauria de servir per abaixar-se els pantalons cada dos per tres. ERC i JxCAT volen una independència ” ad calendas” o sigui pràcticament mai.

En aquestes, la societat civil hi hauria de donar un cop d’empenta. La força sobretot de l’ANC és increïble. Sense ella no s’hauria avançat. D’aquí ve que he esperat amb atenció els resultats de l’assemblea que s’ha celebrat a Tarragona. I la meva impressió és que també ha perdut el nord amb unes resolucions desafortunades.

Comencem per la resolució sobre la necessitat d’una nova declaració d’independència a càrrec del Parlament o de la Junta de Càrrecs Electes. Ja tenim la declaració d’independència feta i, per tant, no en necessitem pas una altra, un duplicat. Això seria invalidar el que s’ha fet fins ara. El que cal no és una nova declaració sinó una proclamació efectiva, que és molt diferent.

L’assemblea ens proposa també fer unes eleccions després de la sentència del judici i en cas d’assolir més del 50% dels vots fer una DUI, proclamar la  República sempre en comunió entre el Parlament, Govern i la mobilització popular. Una altra bestiesa. N’estim tips de tantes eleccions. Catalunya deu ser un dels països del món amb més ocasions de votar. I  fins i tot un altre referèndum—excepció feta que fos avalat per la Unió Europea, circumstància gairebé impossible a hores d’ara– significaria també que ja no ens importa els resultats de l’1-O.

Espanya prohibiria aquesta DUI (Declaració Unilateral d’Independència) de totes totes i amb més violència, segurament més que mai i tal vegada potinejaria les eleccions. Iceta i els seus companys sí que volen noves eleccions, perquè volen tenir bons resultats i deixatar l’independentisme.  I dubto molt que es pogués publicar el  al DOG i menys arriar la bandera espanyola. Totes aquestes propostes serien avortades ràpidament per Espanya. S’acostaria una nova carniceria. En el millor dels casos unes quantes persones més a les presons, als escorxadors espanyols.

D’altra banda, cal insistir un cop més en la demagògia de les xifres, segons la qual l’independentisme no passa del 48%. Expliquem-ho un cop més: en els referèndums els vots en blanc, els nuls no es comptabilitzen i, per tant, en les darreres eleccions “autonòmiques” vàrem guanyar per 4,46% de diferència segons que han assenyalat estudis de professors universitaris . A més, hi van votar molt partidets que no poden incloure’s en el vot espanyolista. Quin mal ens fa aquests analfabetisme sobre les lectures dels vots!

Companys de l’ANC– dic companys i no també companyes perquè això gairebé és una aberració lingüística–només hi ha una solució: ocupar i defensar el territori, els punts neuràlgics de poder. Em sembla que Jordi Graupera és l’únic candidat a l’Ajuntament de Barcelona que ho té clar–Res de noves eleccions ni referèndums. Ja hem votat prou i massa  i ho hem fet tot. No cal posar-nos aprova cada dos per tres. hem d’anar de victória en victòria a les urnes fins a la derrota final? Ostres,tu! Voleu que la gent voti cada dos per tres i que se’n cansi i finalment guanyin els espanyolistes o gairebé?

En lloc d’esperar la sentència de Llarena, l’11-S teniu la gran oportunitat: treure un milió de persones al carrer que ocupin els ports, aeroports, fronteres, autopistes, televisions, edifcis públics…Ningú no ens dirà si volem la independència si només la proclamem i no la defensem. Prou de demagogies o de portar més gent a l’escorxador.

Només a partir d’aquesta premisa podrem exigir al Parlament i/o al Govern que faci el pas definitiu. Oi que no espereu pas que el Mossos facin aquesta tasca? Doncs, això: prepareu bé la tàctica per guanyar del partit definitiu i no per perdre amb una altra pallissa.