PAS ENDAVANT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS PER LA UNITAT DE LA LLENGUA ( RAMON SERRA )

( RAMON SERRA, editor) )
Continua la persecució del català per terra, mar i aire. Mentrestant hi ha un núvol de silenci només ratllat per alguna protesta individual o alguna acció de la Plataforma per la Llengua . Massa poc combat per a tant mal. I mentrestant, els avis se’ns moren en castellà perquè ningú obliga els cuidadors a aprendre la llengua del país. I mentrestant, la Generalitat no fa complir la llei de Consum pel que fa a l’etiquetatge dels productes, una llei avalada fins i tot pel TC. I mentrestant, el més d’un milió de persones que han arribat aquí l’última dècada poden prescindir olímpicament del català i de fer-lo servir en el seu treball o negocis. I mentrestant, cada cop ens arriben més “matasanus” de fora que volen guarir-nos el cos i ens maten l’esperit,la llengua. Com si per ser metge no fes falta sabler la llengua del país. I mentrestant…

En fi, no vull fer un glossari de coses només negatives.També n’hi ha de positives com l’acord entre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC),la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per fer una normativa inclusiva i unitària de la llengua catalana. Aquest anunci té una significació especial per les circumstàncies que ha viscut la llengua catalana amb la creació de l’Estat de les autonomies.

En efecte, fins fa poc l’IEC feia i desfeia com volia en els aspectes normatius de la llengua.I no em refereixo solament a les adaptacions gramaticals com la supressió d’alguns diacrítics i d’altres aspectes prou polèmics. Em refereixo al capítol teritorial. L’IEC actuava com a única acadèmia normativa de la llengua en tot l’àmbit lingüístic. Però la creació de l’estat de les autonomies li havia llevat aquest poder, perquè l’estatut balear concedia la potestat normalitva de la llengua a la Universitat i al País Valencià es delegava a l’AVL. Durant molt de temps,l’IEC havia ignorat aquestes acadèmies fins al punt que tenia delegació ,per exemple, a Alacant.

Aquesta situació era molt perillosa, perquè de facto es podia consagrar el separatisme blaver valencià. Ara amb aquest acord es pretén reforçar la unitat de la llengua, bo i respectant les diverses varietats dels territoris. Bingo! De fet, el diccionari català-valencià i balear de Francesc Moll n’és un procedent molt valuós.

Sí, ja sé que la batalla principal és l’ús de la llengua, especialment al carrer. Però si no partim d’uns principis unitaris i comuns estem perduts. Fins ara l’ICEC tenia un corpus lingüístic gairebé només basat en el Principàt. Per tant, cal eixemplar i posar a l’abast de tothom la riquesa de la nostra llengua, que és molta diversa i variada.
Si després de refermar la unitat posem en pràctica la col·laboració en l’ensenyament, mitjans de comunicació i tot el que afecta al dia a dia tindrem unes bones eines recolzades per uns bons fonaments. Una casa no només s’edifica amb uns bons fonaments, però sense ells no es possible construir res.