PASSAPORTS FALSOS, MÒBILS DE TARGETA , BALISES: AIXÍ ESPIA EL CNP L’INDEPENDENTISME

(QUICO SALLÉS )

El cas Riba -el seguiment sense permís judicial a un independentista- és un veritable manual de com espien els agents de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola els independentistes catalans. L’afer, destapat per El Món fa dues setmanes, té tots els ingredients d’una novel·la o de pel·lícula sèrie B d’espionatge, amb identitats i passaports falsos, compres de material ben lluny del lloc dels fets, balises, seguiments i targetes de mòbil de recàrrega per evitar identificacions incòmodes. El sumari obert per un jutjat de Barcelona, en què un policia és investigat i al qual ha tingut accés El Món, mostra la manera de treballar dels espies policials espanyols contra l’independentisme sense autorització judicial.

El cas formalment s’enceta el 13 d’agost de 2021, quan Jordi Riba, un home que gestiona un bar, va portar el seu vehicle a un taller de Gràcia. El mecànic, en posar-lo a l’elevador, va descobrir un aparell que el va sorprendre: era una balisa de geolocalització. Riba es va personar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra per denunciar els fets. La seva sospita era que el geolocalitzador era propietat d’algun cos de seguretat de l’Estat, o d’algun membre de l’extrema dreta que l’havia amenaçat o d’una persona que va ser investigada per la policia catalana després de fer-se passar per un agent del Centre Nacional d’Intel·ligència, el conegut com a cas Loki.

Del cas se’n va fer càrrec el sergent en cap de la Unitat Central d’Investigació dels Extremismes Violents dels Mossos, que va obrir les diligències 663841/2021 AT UCIEV. El primer pas dels Mossos d’Esquadra va ser comprovar si el dispositiu estava relacionat amb alguna investigació o procediment judicial, però “el resultat va ser negatiu”. El següent pas va ser portar el geolocalitzador a la Unitat Central d’Informàtica Forense del cos, que en va determinar el tipus de GPS. Era un aparell força sofisticat que funcionava amb satèl·lits GPS sense “cap límit pel que fa a la distància de seguiment” i amb un sistema de bandes que, segons l’informe policial, “permet monitorar en temps real o de manera periòdica mitjançant un servidors de fons i dispositius mòbils a tot el món”.
El misteri del ciutadà austríac vinculat a una targeta SIM per a la balisa

Ara bé, el dispositiu contenia una targeta SIM que podia orientar la policia. La SIM corresponia a un ciutadà austríac anomenat Ahmed Hussain. Una targeta comercialitzada el cinc d’agost a través d’una empresa que té seu al carrer París de Barcelona però que provenia de Madrid. L’11 d’agost se n’havia fet una recàrrega de 10 euros en efectiu en una altra botiga, a la Rambla de Catalunya. Els Mossos ja tenien un indici de la traçabilitat de la targeta. Amb aquestes dades van arribar a l’empresa on Hussain havia comprat la targeta: una comercial distribuïdora ubicada al passeig de les Acàcies de Madrid. No hi havia imatges de la compra i també s’havia fet en efectiu. Però els investigadors tenien una dada més interessant del que es pensaven, el número de passaport de Hussain.

Els Mossos van consultar a les autoritats diplomàtiques austríaques el número de passaport i les dades que incorporava. La sorpresa va ser que el Consolat General d’Àustria a Barcelona va certificar que el passaport no existia. La policia catalana va consultar al Cos Nacional de Policia que, lluny de fer l’orni, va certificar que no tenien cap dada sobre aquest passaport. La conclusió dels Mossos va ser ràpida: “Tenint en compte el resultat d’aquestes gestions, s’acredita que la persona que va comprar i activar la targeta SIM va utilitzar dades falses per aconseguir la targeta”.

Una identitat falsa, però un rostre

Els fets fins ara recollits “desprenien”, segons l’atestat dels Mossos, un “presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets”. És a dir, la persona que havia comprat la targeta SIM per a la balisa geolocalitzadora havia utilitzat dades falses per adquirir-la. “A criteri d’aquesta instrucció”, admeten els Mossos, “tots els mecanismes utilitzats per dur a terme la compra, activació i recàrrega de la targeta demostren una clara intenció d’ocultar la identitat de la persona relacionada amb els fets investigats”. La investigació va continuar oferint més sorpreses als Mossos, que poc a poc es dirigien cap a confirmar les sospites de Riba.

La policia catalana va requisar les imatges de l’establiment on es va fer la recàrrega de deu euros amb documentació falsa. Finalment, van poder obtenir la seva descripció: era una persona d’entre 25 i 30 anys, amb una alçada d’entre 1,75 metres i 1,80, cabells curts, moreno i de constitució atlètica. Cap treballador en recordava res d’especial. Tenien un rostre. Ara només calia seguir el rastre del número de telèfon de la SIM. Vodafone, la companyia de la targeta, va informar els investigadors que s’hauria fet servir en tres dispositius en els darrers dos anys. Un era el geolocalitzador, i els altres, dos telèfons mòbils.

Sorpreses que venen de Madrid: l’espia era policia

Curiosament, la targeta SIM del geolocalitzador es va associar a un terminal mòbil l’11 d’agost del 2021, just dos dies abans de descobrir la balisa. La companyia Xfera Mòbils va donar la clau als Mossos d’Esquadra, la targeta es trobava vinculada al terminal a nom de Francisco Javier de la Orden. La pantalla de l’ordinador dels detectius dels Mossos es va il·luminar amb pampallugues. Francisco Javier de la Orden era un sotsinspector de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia, destinat a Madrid.

El puzle quadrava, la SIM del suposat Hussain va ser associada al localitzador l’11 d’agost, la mateixa data en què va associada a la targeta del policia espanyol. Eren faves comptades. “A criteri d’aquesta instrucció, això demostraria la relació directa d’aquest senyor amb els fets investigats”, conclouen els Mossos.
La declaració al jutjat del policia espia

Un criteri gens forassenyat, perquè el mateix policia va admetre els fets en la seva declaració davant el jutjat d’instrucció 14 de Barcelona del passat 16 de febrer, després que el setembre de l’any passat la justícia hagués intentat arxivar el cas. El sotsinspector va reconèixer que havia posat ell mateix el geolocalitzador el dia 13 de matinada, sense cap ordre judicial. El cas continua obert i podria tenir, segons els investigadors, més ramificacions i, com no, més sorpreses.

Informa:ELMON.CAT (9-5-2022)

54 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: