PAU VIDAL CONTRA ELS PURISTES DE LA LLENGUA I ELS ANTCATALANISTES

Pau Vidal, ‘Corregir mata’. Viena Edicions, 240 p., 19 ‚ā¨. Pau Vidal, ‘Corregir mata’. Viena Edicions, 240 p., 19 ‚ā¨.

Pau Vidal √©s un fil√≤leg que no es limita a estudiar la llengua als llibres, sin√≥ que s’ha interessat, sobretot, pels comportaments ling√ľ√≠stics de la poblaci√≥. Mai no ha evitat el debat p√ļblic, i en els seus articles ha entrat en nombroses pol√®miques sobre la llengua. Ara, l’editorial Viena publica un recull dels seus articles sota el provocatiu t√≠tol Corregir mata (ja havia publicat El biling√ľisme mata). En tots els textos aposta, amb una ironia contundent, per enfrontar-se tant als defensors de la puresa del catal√† com als que volen anorrear la llengua.

Contra el purisme

Vidal √©s molt conscient de la fr√†gil situaci√≥ del catal√†. Per√≤ no combrega en absolut amb aquells que pretenen recuperar una suposada puresa de la llengua que cal salvaguardar. Vidal no estalvia retrets contra la “secta” dels “escamots d’il¬∑luminats”, “neopuristes” que tan actius s√≥n a la xarxa desqualificant els que no estan d’acord amb la seva visi√≥ de la llengua i que poden ser tremendament agressius, tot i que solen tenir molt m√©s d’impacte a les xarxes que a la vida real. Vidal assegura que ens trobem en un pa√≠s “malalt de llengua”, per√≤ apunta que la correcci√≥ excessiva i obsessiva, dels que entenen “el fet ling√ľ√≠stic com un combat entre bons i dolents”, no nom√©s t√© “una efic√†cia dubtosa”, sin√≥ que crea un perfil de parlant acomplexat. A la fi, molts catalanoparlants es convertirien en “un pobre pecador amb l‚Äôautoestima esclafada a c√≤pia de correccions‚ÄĚ. Vidal afirma que els qui defenen aquesta opci√≥ acaben creant parlants dubtosos (especialment entre els que no parlen el catal√† est√†ndard, del Principat i de classe alta). Una opci√≥ que a la fi fa el joc a Ciutadans i als enemics de l’√ļs normalitzat de la llengua catalana.

Defensa de la llengua del carrer

Corregir mata constitueix una defensa aferrissada de la llengua col¬∑loquial, dels ‚Äúregistres informals‚ÄĚ que ‚Äús√≥n la saba que peixa un idioma‚ÄĚ. Vidal apunta que els fil√≤legs no han d’enfrontar-se a les formes de parlar de la poblaci√≥ catalanoparlant: ‚ÄúSi renunciem a les nostres fonts, omplirem el nostre c√†ntir amb aigua de cal ve√≠‚ÄĚ, explica. Per aix√≤ apunta que els fil√≤legs haurien d’estar m√©s atents al catal√† parlat per valorar-lo i no nom√©s per estigmatitzar-lo.

Per la Nova Gramàtica

Vidal agrupa en el seu llibre diversos articles en qu√® feia una defensa de la Nova Gram√†tica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que tanta polseguera a les xarxes va despertar quan es va aprovar, sobretot per la supressi√≥ dels diacr√≠tics (un debat molt visceral, per√≤ que ja sembla oblidat). Vidal no creu que l’enduriment de les regles serveixi per salvar el catal√†: ‚ÄúCal que ens adonem que la mutaci√≥ dels codis comunicatius no es frena amb el rigor de la norma‚ÄĚ, explica. I, tot i aix√≤, es mostra radicalment contrari a la flexibilitat absoluta de les regles ling√ľ√≠stiques i aposta per combatre “el calc i el poti-poti ling√ľ√≠stic”.

“Un sol poble” en q√ľesti√≥

Corregir mata √©s molt cr√≠tic amb la visi√≥ id√≠l¬∑lica d‚Äôuna societat que ha acceptat el catal√† amb tota normalitat i explica l‚Äôexist√®ncia de bosses de poblaci√≥ f√®rriament oposades a aquesta llengua. La fusi√≥ dels catalans en un sol poble no s’ha materialitzat, argumenta. Vidal posa de manifest que sense l’exig√®ncia del catal√† a nivell oficial √©s molt dif√≠cil que la llengua es normalitzi. Ara b√©, √©s molt cr√≠tic amb la posici√≥ de molts catalanoparlants addictes a la submissi√≥ que adoptarien una “mentalitat d’esclau”. S√≥n aquests els que parlarien castell√† amb els no catalanoparlants (i no nom√©s als castellanoparlants) i els que consolidarien la situaci√≥ marginal del catal√†.

La viol√®ncia ling√ľ√≠stica

Per√≤ tot i que Vidal demana m√©s comprom√≠s dels catalanoparlants amb la seva llengua, tamb√© reconeix la viol√®ncia estatal que ha condu√Įt al complex dels parlants de lleng√ľes minoritzades. Corregir mata explica que hi ha un fort supremacisme del castell√†, molt present en sectors de la poblaci√≥ de Catalunya, per√≤ tamb√© a les estructures de l’Estat, que rebutgen les minories nacionals. Vidal denuncia la catalanof√≤bia constant, feta patent al “aporellos” (per√≤ que la fiscalia d’odi continua ignorant). Vidal argumenta que √©s des d’aquesta catalanof√≤bia que s’ha acusat els monoling√ľes catalans de “talibans”, mentre que s’ha normalitzat l’exist√®ncia d’amples bosses de monoling√ľes castellans. Un dels articles m√©s contundents d’aquest recull √©s el que es refereix als “nous quinquis”, en refer√®ncia a Ciutadans i al PP i a la seva fatxenderia. “Els b√†rbars han entrat al Parlament”, conclou.
Informa:ELNACIONAL.CAT (7-3-2020)

257 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: