PAU VIDAL CONTRA ELS PURISTES DE LA LLENGUA I ELS ANTCATALANISTES

Pau Vidal, ‘Corregir mata’. Viena Edicions, 240 p., 19 €. Pau Vidal, ‘Corregir mata’. Viena Edicions, 240 p., 19 €.

Pau Vidal ĂŠs un filòleg que no es limita a estudiar la llengua als llibres, sinĂł que s’ha interessat, sobretot, pels comportaments lingßístics de la poblaciĂł. Mai no ha evitat el debat pĂşblic, i en els seus articles ha entrat en nombroses polèmiques sobre la llengua. Ara, l’editorial Viena publica un recull dels seus articles sota el provocatiu tĂ­tol Corregir mata (ja havia publicat El bilingĂźisme mata). En tots els textos aposta, amb una ironia contundent, per enfrontar-se tant als defensors de la puresa del catalĂ  com als que volen anorrear la llengua.

Contra el purisme

Vidal ĂŠs molt conscient de la frĂ gil situaciĂł del catalĂ . Però no combrega en absolut amb aquells que pretenen recuperar una suposada puresa de la llengua que cal salvaguardar. Vidal no estalvia retrets contra la “secta” dels “escamots d’il¡luminats”, “neopuristes” que tan actius sĂłn a la xarxa desqualificant els que no estan d’acord amb la seva visiĂł de la llengua i que poden ser tremendament agressius, tot i que solen tenir molt mĂŠs d’impacte a les xarxes que a la vida real. Vidal assegura que ens trobem en un paĂ­s “malalt de llengua”, però apunta que la correcciĂł excessiva i obsessiva, dels que entenen “el fet lingßístic com un combat entre bons i dolents”, no nomĂŠs tĂŠ “una eficĂ cia dubtosa”, sinĂł que crea un perfil de parlant acomplexat. A la fi, molts catalanoparlants es convertirien en “un pobre pecador amb l’autoestima esclafada a còpia de correccions”. Vidal afirma que els qui defenen aquesta opciĂł acaben creant parlants dubtosos (especialment entre els que no parlen el catalĂ  estĂ ndard, del Principat i de classe alta). Una opciĂł que a la fi fa el joc a Ciutadans i als enemics de l’Ăşs normalitzat de la llengua catalana.

Defensa de la llengua del carrer

Corregir mata constitueix una defensa aferrissada de la llengua col¡loquial, dels “registres informals” que “sĂłn la saba que peixa un idioma”. Vidal apunta que els filòlegs no han d’enfrontar-se a les formes de parlar de la poblaciĂł catalanoparlant: “Si renunciem a les nostres fonts, omplirem el nostre cĂ ntir amb aigua de cal veí”, explica. Per això apunta que els filòlegs haurien d’estar mĂŠs atents al catalĂ  parlat per valorar-lo i no nomĂŠs per estigmatitzar-lo.

Per la Nova GramĂ tica

Vidal agrupa en el seu llibre diversos articles en què feia una defensa de la Nova GramĂ tica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que tanta polseguera a les xarxes va despertar quan es va aprovar, sobretot per la supressiĂł dels diacrĂ­tics (un debat molt visceral, però que ja sembla oblidat). Vidal no creu que l’enduriment de les regles serveixi per salvar el catalĂ : “Cal que ens adonem que la mutaciĂł dels codis comunicatius no es frena amb el rigor de la norma”, explica. I, tot i això, es mostra radicalment contrari a la flexibilitat absoluta de les regles lingßístiques i aposta per combatre “el calc i el poti-poti lingßístic”.

“Un sol poble” en qĂźestiĂł

Corregir mata ĂŠs molt crĂ­tic amb la visiĂł idĂ­l¡lica d’una societat que ha acceptat el catalĂ  amb tota normalitat i explica l’existència de bosses de poblaciĂł fèrriament oposades a aquesta llengua. La fusiĂł dels catalans en un sol poble no s’ha materialitzat, argumenta. Vidal posa de manifest que sense l’exigència del catalĂ  a nivell oficial ĂŠs molt difĂ­cil que la llengua es normalitzi. Ara bĂŠ, ĂŠs molt crĂ­tic amb la posiciĂł de molts catalanoparlants addictes a la submissiĂł que adoptarien una “mentalitat d’esclau”. SĂłn aquests els que parlarien castellĂ  amb els no catalanoparlants (i no nomĂŠs als castellanoparlants) i els que consolidarien la situaciĂł marginal del catalĂ .

La violència lingßística

Però tot i que Vidal demana mĂŠs compromĂ­s dels catalanoparlants amb la seva llengua, tambĂŠ reconeix la violència estatal que ha conduĂŻt al complex dels parlants de llengĂźes minoritzades. Corregir mata explica que hi ha un fort supremacisme del castellĂ , molt present en sectors de la poblaciĂł de Catalunya, però tambĂŠ a les estructures de l’Estat, que rebutgen les minories nacionals. Vidal denuncia la catalanofòbia constant, feta patent al “aporellos” (però que la fiscalia d’odi continua ignorant). Vidal argumenta que ĂŠs des d’aquesta catalanofòbia que s’ha acusat els monolingĂźes catalans de “talibans”, mentre que s’ha normalitzat l’existència d’amples bosses de monolingĂźes castellans. Un dels articles mĂŠs contundents d’aquest recull ĂŠs el que es refereix als “nous quinquis”, en referència a Ciutadans i al PP i a la seva fatxenderia. “Els bĂ rbars han entrat al Parlament”, conclou.
Informa:ELNACIONAL.CAT (7-3-2020)

166 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: