PEP CRUANYES: “ELS RESPONSABLES DE LA REPRESSI√ď HAN DE SER PROCESSATS “

( PEP MART√ć )
Historiador i advocat, Pep Cruanyes √©s coordinador de la Comissi√≥ de la Dignitat, l’entitat que va encap√ßalar la campanya pel retorn dels Papers de Salamanca i que ha fet una tasca ingent per recuperar la mem√≤ria democr√†tica. Ara acaba d’assumir la presid√®ncia de la Caixa de Solidaritat, un instrument per respondre a les persones represaliades. Les darreres han estat els exalts c√†rrecs perseguits pel Tribunal de Comptes.

Creu de Sant Jordi, Cruanyes va ser vicepresident de l’ANC i √©s un nom destacat en l’independentisme civil. Hi hem conversat per parlar sobre els darrers episodis de la repressi√≥, la nova llei de Mem√≤ria Hist√≤rica, el paper de les entitats c√≠viques i l’evoluci√≥ del Col¬∑legi d’Advocats.

РHa assumit la presidència de la Caixa de Solidaritat. La caixa vol ser un pla B en cas que es tombi el fons creat per la Generalitat per respondre a les fiances del Tribunal de Comptes?

– La Caixa √©s un organisme que at√©n les persones represaliades i no ho ha deixat de fer. Es va crear per una necessitat, despr√©s del judici contra el Govern d’Artur Mas pel 9-N. Despr√©s va venir l’1-O i ara arriba la tercera onada, contra Exteriors. A partir del 2017, comencen les detencions contra moltes persones per manifestacions, s’imposen multes… Neix d’√ímnium i l’ANC, per√≤ despr√©s es decideix que es converteixi en un organisme independent. La Caixa de Solidaritat ha anat parant els cops forts i s’ha anat mantenint.

РA quantes persones ha atès?

– En aquests moments, passem de llarg de les 600 persones ateses. Des del gener fins ara, hi ha unes 90 persones que han estat ajudades. De tota mena. Gent gran, gent jove, d’actes de protesta, de manifestacions, de tots els √†mbits de la repressi√≥. Ara es torna a presentar un embat important. La repressi√≥ t√© l’objectiu d’arru√Įnar la vida de la gent. No √©s nom√©s fer por a perdre la llibertat, sin√≥ fer que la gent pensi que pot perdre el seu patrimoni. √Čs aix√≠ a tot arreu des de la Inquisici√≥. Ara no hi ha pena de mort, per√≤ les penes s√≥n immenses. Aqu√≠ hem arribat a una situaci√≥ paradoxal. Un organisme com el Tribunal de Comptes, que t√© unes funcions d’auditoria de l’administraci√≥, est√† aplicant criteris pol√≠tics. La Caixa de Solidaritat √©s un element m√©s en la lluita contra la repressi√≥. El Govern ha fet un pas, que √©s ajudar aquest aval, per aturar l’embargament.

La iniciativa compta a hores d’ara amb 400.000 euros, per√≤ defensa tenir els arguments perqu√® la just√≠cia retorni quatre milions d’euros pels preparatius de l’1-O que s’han requerit de forma duplicada

РLa Caixa recull diners i lluita també per recuperar quantitats que han estat doblades.

– S√≠. L’1-O, el Tribunal de Comptes i el jutjat n√ļmero 13 van fer consignar doblades les mateixes quantitats pels mateixos fets. Considerant, amb totes les cometes del m√≥n, que hi hagu√©s hagut malversaci√≥, s’hauria de pagar una vegada, no dues. Les q√ľestions econ√≤miques, d’existir, les tracta el Tribunal de Comptes, i les jur√≠diques el jutjat. Quan Salvad√≥ i Jov√© van passar al Tribunal Superior de Just√≠cia, es va dir que s’havia de consignar i ho van admetre. Aqu√≠ hi ha un ab√ļs de mesures cautelars.

– Fins a quin punt aquest tipus d’iniciatives, com la Caixa de Solidaritat, no s√≥n hereves d’una cultura resistencialista? No hi ha un exc√©s de voluntarisme?

– La Caixa de Solidaritat ja ho ha dit. L’√ļnica resposta que s’ha de donar a la repressi√≥ no √©s la de pagar. Nosaltres ajudem un seguit de persones que poden quedar en una situaci√≥ de ru√Įna. Per segons qui, 3.000 euros pot ser la ru√Įna. Per√≤ l’important aqu√≠ √©s la lluita pol√≠tica. El que no tindria sentit √©s que aix√≤ no es combati d’una manera clara. Si la resposta a la repressi√≥ √©s nom√©s pagar, no anirem b√©, seria abaixar el cap. Per√≤ la cr√≠tica de voluntarisme no l’acceptaria. Aix√≤ √©s com una guerra. En una guerra calen hospitals de sang. Nosaltres som com un hospital. Per√≤ en una guerra si no hi ha els soldats al front i no es combat, no t√© sentit.

– En tot cas, creu que t√© sentit que la gent assumeixi una part d’aquestes quantitats.

– Nosaltres, com a dipositaris d’aquestes xifres enormes que aporta la gent, el que hem de fer √©s gestionar aquestes quantitats d’una manera el m√†xim d’efectiva. Per aix√≤ estem treballant per demanar la restituci√≥ d’aquestes quantitats dobles, denunciant la injust√≠cia d’aquest fet. Si recuperem els quatre milions doblats, no haurem de demanar a la ciutadania que faci m√©s esfor√ß.

– Des que ha esclatat el tema de les fiances del Tribunal de Comptes, quants diners han entrat a la Caixa de Solidaritat?

– Aquests dies s’ha arribat a 950.000 euros. A la Caixa sempre hi ha hagut un coix√≠ d’uns 250.000 euros. √Čs una cosa extraordin√†ria. Des de l’inici, la Caixa de Solidaritat ha pagat en total uns 14 milions d’euros. Per aix√≤ √©s una gran responsabilitat gestionar-los b√©. L’objectiu ha de ser recuperar aquests diners i pensar com es retornen a la gent. Que voldr√† dir que hem superat la repressi√≥.

La llei de mem√≤ria democr√†tica espanyola declara ¬ęnuls de ple dret¬Ľ tots els judicis del franquisme
La norma, que ara afronta la tramitaci√≥ parlament√†ria, t√© per objectiu reparar, recon√®ixer les v√≠ctimes de la dictadura i suposar√† un canvi a l’hora d’ensenyar la hist√≤ria d’Espanya

– √Čs imminent l’aprovaci√≥ per l’executiu espanyol d’una nova llei de mem√≤ria hist√≤rica. La llei estatal vol crear un banc d’ADN de V√≠ctimes i contempla la pena d’enaltiment del franquisme i la prohibici√≥ d’entitats que el defensin. Com a coordinador de la Comissi√≥ de la Dignitat, quina valoraci√≥ en fa?

– La principal cr√≠tica que fem al projecte √©s que no afronta d’una manera clara la reparaci√≥ de les v√≠ctimes del franquisme. Crea una fiscalia que no serveix per res perqu√® no t√© compet√®ncies per processar crims de la dictadura. M√©s de 80 anys despr√©s de la fi de la Guerra Civil, encara s’ha de fer la llei definitiva de la Mem√≤ria. S’han de resoldre definitivament totes les q√ľestions pendents.

РQuines són les més evidents?

– El retorn dels patrimonis decomissats, del que llavors va ser el Tribunal de Comptes. La llei diu que es far√† un inventari dels b√©ns decomissats i es buscar√† una forma de reconeixement. Els donaran un diploma? En el tema de les fosses, l’Estat ha fet tard. La Generalitat n’ha obert moltes, com tamb√© al Pa√≠s Valenci√†. Esperem que el govern espanyol no vulgui ara intervenir-hi. Si de cas, que faci una tasca de supl√®ncia all√≠ on no es fa. Aqu√≠ tamb√© batega un sentiment centralista.

“S’han de resoldre definitivament totes les q√ľestions pendents sobre mem√≤ria democr√†tica, com el retorn dels patrimonis decomissats”

РEl projecte apunta cap a les entitats que enalteixen el franquisme, com la Fundació Francisco Franco.

– Una cosa que s’ha de dir sobre aquesta fundaci√≥ √©s que l’arxiu d’un antic cap de l’estat no pot estar en una fundaci√≥ privada. I d’aix√≤ no veig que en parli. Hi ha coses que estan fetes per tenir algun vot. La llei inclou una disposici√≥ addicional pensada per al PNB. Diu que li tornaran o buscaran una compensaci√≥ per l’edifici que el govern basc tenia a Par√≠s. Als √ļnics a qui se’ls ha restitu√Įt patrimoni han estat els partits, els sindicats i la fam√≠lia de Juan Negr√≠n. I els altres? Un altre tema: el franquisme va declarar il¬∑legal la moneda republicana. Van fer obligatori entregar la moneda si no es volia anar a la pres√≥. Els √ļnics estalvis de la gent es van perdre. La llei diu que aix√≤ ho estudiaran…

РLa recuperació de la memòria li sembla encara una tasca pendent?

РHome, què ha fet el govern espanyol per la memòria? Canviar Franco de lloc. Si ens quedem en això, tot és de cara a la galeria. Són coses simbòliques.

РLi sembla bé el programa de fosses que ha engegat la Generalitat? Ha permès documentar-ne més de 500 i recuperar centenars de cossos.

РEl Parlament va anul·lar els consells de guerra franquistes. La llei de la Generalitat va establir que eren il·legals. En la llei espanyola es diu que són il·legítims. Per què es passa tan de puntetes sobre això?

Si no s’atura la barbaritat del Tribunal de Comptes, no es donen condicions per al di√†leg”

– Estava previst per aquest 18 de juliol de desmuntar el monument franquista a l’Ebre, per√≤ sembla que el tema s’allarga.

– Es van demanar unes mesures cautelars i de moment les han concedit mentre no es resolgui la impugnaci√≥ de la decisi√≥ d’enderrocar el monument. Fa molts anys que no hi hauria de ser aquest monument. Es va fer una votaci√≥ a Tortosa, que va ser un error. Alguns parlen de reinterpretar-lo. Per√≤ un monument t√© una significaci√≥ molt clara. Sempre ser√† el que √©s. La mem√≤ria es conrea de moltes maneres. A Berl√≠n, veus perfectament qu√® va ser el nazisme. Aqu√≠, si vas al Poblenou, veur√†s la f√†brica del c√†nem, que va ser un camp de concentraci√≥, on van morir moltes persones. No hi ha ni una placa que els recordi. A Tortosa, els franquistes van posar el monument on √©s per enaltir les seves “gl√≤ries”. Van intentar, des de l’Ajuntament, que algun escultor volgu√©s transformar el monument. Per√≤ ning√ļ amb cara i ulls s’hi va voler posar.

РCom contempla el nou context amb la taula de diàleg?

– Jo penso que el govern espanyol no est√† massa disposat a un di√†leg. Totes les declaracions que fa s√≥n de suport a la tesi de l’Estat, que ha estat per anar contra tots els drets i llibertats. El que li ha dit el Consell d’Europa sembla que li rellisca. Dif√≠cilment es pot arribar a un marc de di√†leg si no s’est√† disposat a discutir-ho tot. Si no s’atura la repressi√≥, si no s’atura la barbaritat del Tribunal de Comptes, no es donen condicions per al di√†leg. Nom√©s una consellera ha fet un vot particular i els ha dit la veritat, dient que havien de fer una an√†lisi comptable i estan donant criteris pol√≠tics que no s√≥n de la seva compet√®ncia. Els est√† dient que estan prevaricant. El Tribunal de Comptes ha arribat a declarar il¬∑legals reunions on s’han trobat acad√®mics. Si no som capa√ßos de reaccionar davant de la situaci√≥, estem perduts tots. Perqu√® vol dir que l’Estat se sent prou fort per esclafar qualsevol dissid√®ncia. Un Estat fa fallida quan un aparell judicial no √©s capa√ß de garantir les llibertats.

– Per√≤ davant d’aix√≤, qu√® hauria de fer l’independentisme?

– Actuar d’una manera contundent.

Pep Cruanyes: “L’independentisme ha d’actuar sobretot en el pla internacional”.

– Per exemple…

– Denunciant pol√≠ticament el que significa. Sobretot, actuant en el pla internacional. Informar el Consell d’Europa del que est√† passant. El grup de treball sobre detencions arbitr√†ries de l’ONU va fer una declaraci√≥ considerant il¬∑legal les detencions il¬∑legals dels presos, que se’ls indemnitz√©s i que es process√©s els responsables. S’ha d’informar a les Nacions Unides. L’estat espanyol sempre ha viscut tancat en si mateix i continua pensant aix√≠. Per√≤ ja fa anys que la just√≠cia no acaba a la frontera sin√≥ que hi ha uns tribunals europeus. El TC no t√© la darrera paraula i s’ha de sotmetre al Tribunal d’Estrasburg. Aix√≤ sap com s’ha d’acabar? Amb gent processada. Els responsables de la repressi√≥ han de ser processats. No pot tornar a passar el que ja va passar amb el franquisme. I haurem de fer una altra acci√≥ de mem√≤ria, que √©s restituir a les v√≠ctimes.

– Creu que aix√≤ acabar√† amb responsables de l’Estat processats?

– Ha d’acabar aix√≠. Si no, molt malament per tots nosaltres. Els membres del Tribunal de Comptes, per exemple, actuen incomplint les normes del mateix organisme. Actuar contra els drets humans √©s un delicte.

“El silenci del Col¬∑legi d’Advocats ha estat eixordador, l’√ļnic que fa √©s riure les gr√†cies a l’Estat”

– Va ser vicepresident de l’ANC. Les entitats de l’independentisme civil fan el paper que els toca?

– Les entitats ciutadanes tenen un paper, que √©s molt diferent del dels partits. L’han de seguir fent. Si hem arribat fins on hem arribat √©s gr√†cies al moviment ciutad√†, Una de les principals penalitzacions per part de la repressi√≥ va ser contra els Jordis, que era penalitzar les associacions. L’Assemblea ha patit els efectes de la repressi√≥. Tamb√© ha patit les circumst√†ncies de la pand√®mia. √Čs un moviment potent que ha de seguir jugant el seu paper d’una manera independent. Els partits voldrien tenir moviments socials obedients.

– √Čs advocat. Com a jurista, com ha viscut l’evoluci√≥ del Col¬∑legi d’Advocats de Barcelona, que tan actiu havia estat en la defensa dels drets i les llibertats?

– L’he viscut amb tristesa. El Col¬∑legi d’Advocats ja fa molt de temps que ha deixat de fer el seu paper. No ha de ser com un gremi. Havia de ser una entitat de la societat civil, sensible en tot el relatiu als drets i cr√≠tic amb el funcionament de la just√≠cia. M√©s enll√† de fer actes amb les autoritats, no se l’ha escoltat. El seu ha estat un silenci eixordador. No s’ha pronunciat en cap dels fets produ√Įts en aquest pa√≠s, ja des del moment de la sent√®ncia de l’Estatut. Amb tot el que ha passat en la just√≠cia, no ha dit res. L’ICAB l’√ļnic que fa √©s riure les gr√†cies a l’Estat. √Čs del tot prescindible.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-VII-2021)

88 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: