PER CINQUANTENA NIT, EL IRREDUCTIBLES “MERIDIANS” COL·LAPSEN LA VIA

( MIREIA ROURERA – BARCELONA )
A un senyor cada cop que cre­uava pel semàfor se li des­cor­dava la sabata, quina casu­a­li­tat!
Va cos­tar ahir tallar la Meri­di­ana, però els meri­di­ans imba­ti­bles ho van acon­se­guir en part. En part perquè del tot no es va poder tallar, però la tàctica d’anar en pro­cessó i molt a poc a poc pas­sant pels semàfors en verd fins que es posa­ven en ver­mell i ai, mala sort, la mei­tat encara no havien arri­bat a la vorera i es que­da­ven enmig de la calçada… va fun­ci­o­nar força bé. Sobre­tot va posar molt ner­vi­o­sos els anti­dis­tur­bis dels Mos­sos, que veien com dese­nes de per­so­nes a velo­ci­tat d’1 per hora cre­ua­ven la Meri­di­ana a l’altura de Fabra i Puig, pri­mer, i, després, a l’altura del car­rer Escòcia. Quan els Mos­sos inten­ta­ven impe­dir que la gent tra­vessés la Meri­di­ana per una cruïlla (“Cre­uar el car­rer, no és delicte“, cri­da­ven), la gent en grups s’anava movent cap a una altra; mare­jant la per­diu. Quan molta gent es que­dava a la vorera del mig, la que par­teix el car­rer en dos, cri­da­ven: “No hi cabem, no hi cabem.” I no hi cabien, és clar. Els agents de la Brimo (“Ver­go­nya em faria ser poli­cia”, els deien, o “No us merei­xeu la far­lopa que us foteu”) no es van atre­vir a car­re­gar fort, ja que la immensa majo­ria d’irre­duc­ti­bles eren gent gran. “Uuuuuuuuuuu!”, la gent imi­tava la sirena de la poli­cia, cosa que, diuen els ente­sos, els fa enra­biar i molt. Sí que en un moment donat un grup de gent va que­dar encer­clada per poli­cies, que els van “encap­su­lar”. A un mani­fes­tant el van rete­nir i iden­ti­fi­car (el van amenaçar de posar-li una multa per haver envaït el car­rer). Hi va haver una càrrega i un home va caure a terra. No va pas­sar d’aquí.

La d’aquesta nit pas­sada va ser la número 50 que els meri­di­ans –molts veïns i molts altres vin­guts de molts punts del país que s’hi des­pla­cen a donar-los suport– talla­ven aquesta via prin­ci­pal d’entrada i sor­tida de Bar­ce­lona. Ja se’ls coneix com als gals indo­ma­bles que rebut­gen l’inva­sor (com els famo­sos còmics de l’Astèrix). Entre els indo­ma­bles, senyo­res grans, alguns homes amb cros­ses i un amb cadira de rodes que va tra­ves­sar la Meri­di­ana com a mínim vint vega­des (per a des­es­pe­ració dels agents, que hau­rien que­dat fatal si se’ls hagués acu­dit col­pe­jar aquell home, un dels més actius). A un senyor gran cada cop que cre­uava pel semàfor se li des­cor­dava la sabata i s’havia d’aju­pir a cor­dar-se-la, cosa que alen­tia el pas dels vehi­cles que inten­ta­ven cir­cu­lar. També hi havia molta gent jove, tot­hom cri­dava a favor dels pre­sos polítics, en con­tra de la “supo­sada democràcia espa­nyola”, a favor de la inde­pendència i, sobre­tot, de la lli­ber­tat. I recor­da­ven als agents: “El vos­tre con­se­ller és a la presó.”

Els talls a la Meri­di­ana van començar l’endemà de la sentència con­tra els pre­sos polítics. Hagi plo­gut, hagi fet fred, hagi sigut labo­ra­ble o festa o el Tsu­nami Democràtic hagi diri­git la gent cap al nord o cap al sud, ells sem­pre han estat al mateix punt. Hi ha gent que no hi ha fal­tat ni un dia, d’altres hi van quan poden. Molts hi van en família (ahir poques perquè les “iogur­te­res” dels Mos­sos des de quarts de set que amenaçaven amb la seva presència). Molta gent hi va sola perquè amb el pas dels dies ja han fet amics i es tro­ben allà. La Lali és una d’aques­tes. Viu al Maresme però des del pri­mer dia cada cop que pot hi va. “M’agrada l’ambi­ent, com­ba­tiu i fes­tiu i de molta unió.” Sí, la unió és inqüesti­o­na­ble. Ah, ahir a les nou, a més, hi va haver repic d’atu­ells.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-12-2019)

555 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: