PER FI: EL CONSELL PER LA REPÚBLICA, EL PAL DE PALLER PER LA RUPTURA UNILATERAL AMB ESPANYA

“Organitzar la unilateralitat, ni que siga tard ”

«Les eleccions al parlament del Consell mostraran que la república catalana no serà una Espanya en petit sinó un estat modern i diferent»
Consell

(VICENT PARTAL )

El Consell per la República ha anunciat, finalment, que el pròxim dia 19 constituirà a Argelers l’Assemblea de Representants. Si tenim en compte que la formació del Consell va ser un dels acords per a la investidura del president Quim Torra i que l’organisme es va presentar el 8 de març de 2018, crec que tots convindrem que anem tard, que s’ha perdut molt de temps fins ara. Però alegrem-nos-en. Finalment, l’estructura que dóna sentit a aquest Consell, que és la seua Assemblea de Representants, es podrà organitzar i convocarà les primeres eleccions, segons que sembla, abans de l’estiu del 2021.

Des de l’anunci de la constitució del Consell, he defensat que aquest és l’instrument més important per a l’independentisme català en l’etapa que es va obrir amb la proclamació de la independència i l’aplicació posterior del 155. Ho és perquè té la capacitat d’organitzar la unilateralitat i perquè naix autoreferenciat i ho és també perquè és la primera institució amb voluntat de ser una institució nacional, una autoritat nacional, que emergeix al marge de l’autoritat i les lleis espanyoles.

En el procés de bifurcació de l’independentisme que va emergir de l’octubre republicà, una característica ben visible ha estat que, a diferència del que ha passat amb el bloc reformista, el bloc per la ruptura s’ha embolicat en mil i una propostes i debats i encara no ha estat capaç de proposar un camí que siga fàcil d’entendre, no ha fet una proposta articulada que la gent puga seguir, una guia d’acció. Els elements que defineixen aquest bloc són més o menys sobre la taula, això és veritat: unilateralitat, autoafirmació i comprensió que l’estat espanyol és un tot alternatiu i sense fissures. I és veritat que hi havia afirmacions que costaven molt de fer des de la tradició del catalanisme, com la que va fer finalment el president Torra en el sentit que l’autonomia és un dels obstacles per a la independència. Potser en aquest sentit ha calgut aquesta etapa del “govern efectiu” per a clarificar del tot el projecte i les ambicions de cadascú. Però, així i tot, mirant enrere, cal ser conscients que les diverses forces que es reclamen del bloc de la ruptura, i que són totes dins el Consell, no han sabut escapar fins ara del desconcert generalitzat.

En bona part, possiblement, perquè la institució central del projecte, que seria el Consell, no ha quedat al marge de la batalla partidista. El fet que Carles Puigdemont en siga el president i a la vegada siga el dirigent d’una formació política ho ha complicat. Perquè és evident que, ens agrade o no, des del primer minut hi ha hagut independentistes que no l’han reconegut com el president a l’exili i han sabotejat la seua feina. Però ell també ha contribuït a la confusió, de vegades, per exemple, barrejant el naixement de la Crida i el del Consell, en el seu moment, d’una manera poc curosa i massa partidista. Siga com siga, el resultat de tot plegat és que avui ens trobem amb un Consell per la República afeblit, amb molt poca gent apuntada, però que, com es va demostrar en l’acte de Perpinyà, té la capacitat d’anar més enllà d’aquest espai polític o d’aquell i pot ser –ho ha de ser– el pal de paller del moviment per a la ruptura amb Espanya.

Des d’aquest punt de vista, per tant, benvingudes siguen les eleccions a l’Assemblea de Representants que començaran a caminar després de la reunió del dia 19. Benvingudes, perquè dotaran de molta més legitimitat el Consell i permetran que escape de les urpes dels partits i perquè pot catapultar el seu paper en la vida política. Però benvingudes, sobretot, perquè per si mateixes i en vista del mètode que han explicat que seguiran, ja mostren a la perfecció allò que tantes vegades hem assegurat en l’independentisme i que fa tant de temps que no remarquem: que la república catalana no serà una Espanya en petit sinó un estat modern i diferent.

En aquestes eleccions tot serà digital, podran participar-hi els majors de setze anys, hi haurà paritat reforçada entre homes i dones, la resta dels Països Catalans hi tindrà vot i representació oficial, els catalans a l’exterior elegiran els seus propis diputats, hi haurà dues urnes, una de territorial, basada en els individus i sense necessitat de partits i una de nacional, basada en els càrrecs electes i, per tant, en els partits i les ideologies… Són molts els canvis en la manera de fer que proposa l’Assemblea de Representants del Consell per la República. I cal remarcar que l’exercici electoral que ens proposa esdevindrà una mostra preclara d’unilateralitat.

Però perquè siga alguna cosa més que això, caldrà que els ciutadans ho entenguen, s’ho creguen i hi participen. Perquè amb noranta mil inscrits i prou, el Consell no arribarà gaire lluny. L’envit de superar les suspicàcies creades aquests anys és determinant, doncs. Però, segurament, perquè això canvie i se n’entenga el valor, hi ajudarà molt que ara els camins de l’independentisme s’hagen començat a separar d’una manera tan nítida i que el bloc de la ruptura, de Demòcrates a Poble Lliure, per posar dos límits aparents, tinga la capacitat de pensar, finalment, per si sol, sense la cotilla d’haver de negociar constantment amb la prioritat posada no pas en l’organització de la unilateralitat republicana sinó en les institucions regionals espanyoles, i molt concretament, en la Generalitat.
Informa:VILAWEB.CAT (10-12-2020)

106 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: