” PER NADAL, QUI RES NO ESTRENA RES NO VAL”: UN DOLL DE REFRANYS SOBRE AQUESTES FESTES

“Qui res no estrena, res no val”: un doll de refranys de Nadal, Cap d’Any i Reis

MĂ©s d’una vuitantena de dites relacionades amb aquestes dates · SĂłn recollides per Alcover i Moll, FarnĂ©s, Amades… i totes aplegades a internet pel paremiĂČleg VĂ­ctor PĂ mies

( JORDI BADIA )

La saviesa popular ens ha deixat dotzenes de refranys relacionats amb aquestes festes: el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any –o Ninou– i Reis. El diccionari d’Alcover i Moll, la Paremiologia catalana comparada de SebastiĂ  FarnĂ©s i els llibres de Joan Amades en contenen un caramull. Tots i mĂ©s els ha aplegats el gran paremiĂČleg VĂ­ctor PĂ mies a la Paremiologia catalana comparada digital. Avui hem pouat en aquesta obra magna i n’hem extret una vuitantena de dites prĂČpies d’aquestes dates.

Tant en la societat d’abans, molt lligada al camp, com en la d’ara, les hores d’insolaciĂł preocupen molt la gent. Per aixĂČ, durant aquests dies podem resseguir les dites i comprovar amb precisiĂł animal com va creixent el dia. Ja hem començat, de fet, abans de Nadal, el dia 13 de desembre: Per Santa LlĂșcia, un pas de puça. I continuem: Per Nadal, un pas de pardal, Per Sant Esteve, un pas de llebre i Per Ninou, un pas de bou. SĂłn refranys d’un poble observador, delerĂłs de sortir de la fosca i amb ganes d’ajudar el dia a crĂ©ixer. De refranys com aquests en tenim un gavadal, durant tot l’hivern i mĂ©s enllĂ  i tot.

Passat Cap d’Any, al matĂ­ el dia encara no creix, perĂČ al vespre sĂ­ que es va endarrerint un xic la posta del sol. El dia de Reis, concretament, es fa fosc catorze minuts mĂ©s tard que no el dia de Santa LlĂșcia. Sobre les hores de sol d’aquesta diada, hi ha refranys moderats i assenyats: Per Reis, un pas de vell (o un pas d’anyells, o un pas de camell). PerĂČ tambĂ© n’hi ha algun d’exagerat: Pels Reis, mitja hora creix i bĂšstia Ă©s qui no ho coneix (amb variants en quĂš el lloc de la bĂšstia l’ocupa l’ase, el ruc, el burro o el boig). El mĂ©s neutre Ă©s un refrany documentat pertot: Pels Reis, el dia creix i el fred neix. Ara en parlarem, del fred.

Per Santa LlĂșcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer crĂ©ixer el dia
L’oratge i els pronĂČstics meteorolĂČgics

El refranyer ens forneix dites a desdir que descriuen l’oratge d’aquestes dates. Ja hem vist que hom creu que el fred “neix” el dia de Reis, perĂČ moltes dites ja avancen aquest naixement al dia de Nadal: Pels volts de Nadal fa l’hivern natural, Per Nadal, fred cordial, Per Nadal, fred com cal. Un refrany reflecteix la prudĂšncia de la gent d’aquest paĂ­s (i alhora l’habilitat d’encertar el pronĂČstic tant sĂ­ com no): Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant, el porta al darrere.

PerĂČ el refranyer va mĂ©s enllĂ  i fa pronĂČstics de l’oratge molt mĂ©s arriscats que no el Meteosat. El patrĂł comĂș Ă©s: segons quina mena de dia faci avui, farĂ  aquest temps o aquest altre d’acĂ­ a uns quants mesos. En aquest terreny, una de les constants Ă©s l’oposiciĂł entre Nadal i Pasqua (de fet, el naixement i la mort i resurrecciĂł de JesĂșs). Vegem-ho: Nadal de fred, Pasqua de sol, Nadal de sol, Pasqua de fred, Calors per Nadal sĂłn frescors per Pasqua. O bĂ©, dit d’una altra manera, A Nadal al foc, i a Pasqua al joc –és a dir, al carrer, grĂ cies al bon temps.

Hi ha tot un reguitzell de refranys que relacionen l’oratge de Nadal amb la collita. Sembla que si glaça o neva per Nadal i Cap d’Any serà bona: Nadal amb gelada duu bona anyada, Quan neva per Nadal, el pagùs guanya son cabal, Cap d’Any gelat, any de molt blat, Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l’any. Tot i que –ai– algun any la previsió fa figa: El fred de Nadal tot l’any va mal.

Quant a la pluja, sembla que n’hi ha d’haver per Nadal i per Reis, perĂČ no pas per Cap d’Any. Compareu, si no, aquestes dites: Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal, Els Reis mullats, l’ordi pels terrats, Nit de Reis estrellada, any d’eixut i de secada
 amb aquestes: Cap d’Any serĂš, tot l’any va bĂ©, Pluja per Cap d’Any duu mal averany.

De boira, en canvi, tant Ă©s que n’hi hagi com que no, segons que ens diu un refrany ben innocu: Boires per Nadal no fan ni bĂ© ni mal. En el capĂ­tol de les llunes, la cosa sĂ­ que Ă©s clara i indiscutible: Nadal amb lluna clara, bona sembrada, Nadal amb lluna plena el bon temps mena, Nadal amb lluna, any de fortuna.

Els averanys

A banda els pronĂČstics de l’oratge i de les collites, els refranys de Nadal tambĂ© ens ofereixen previsions de tota mena per a la resta de l’any, especialment sobre la sort o la dissort que tindrem. Un capĂ­tol curiĂłs Ă©s el dels refranys que preveuen el futur de l’any segons en quin dia s’escaigui Nadal. El dilluns Ă©s un dia que porta malastrugança: Nadal en dilluns, any de difunts; 
o no: Nadal en dilluns, festes a munts. El dimarts, tambĂ©: Nadal en dimarts, dolent per als sembrats; 
o tampoc: Nadal en dimarts, festes a grapats. El dimecres porta bona sort: Nadal en dimecres, sembra camps i feixes. El dijous pot passar de tot: Nadal en dijous, any dolent, el de traspĂ s i el segĂŒent, Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous, Nadal en dijous, any de molts ous, Nadal en dijous, sembra fins als pous
 Si Ă©s divendres, el refranyer no ens aporta cap averany, sinĂł un motiu afegit de celebraciĂł: Nadal en divendres, festa grossa. AixĂČ es deia perquĂš abans cada divendres de l’any era dia de dejuni, perĂČ si s’esqueia per Nadal es feia excepciĂł. I si s’escau en diumenge, mĂ©s que un averany, el refranyer fa palesa la mala sort: Nadal en diumenge, totes les festes es menja, que vol dir que “perdem” dues festes, les dels dies de Nadal i de Cap d’Any –que tambĂ© s’escaurĂ  en diumenge.

Parlant de Cap d’Any, si us heu de casar i teniu fe en el refranyer, trieu un altre dia que no sigui aquest: Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d’Any. Val mĂ©s que dediqueu el dia a menjar raĂŻm: Menjar raĂŻm per Cap d’Any porta diners per tot l’any. Aquest refrany Ă©s esmentat al Costumari catalĂ , de Joan Amades (1952), amb aquesta explicaciĂł: “Els nostres avis creien que menjar raĂŻm el dia d’avui portava riquesa i gran ventura econĂČmica i que guanyarien una unça d’or per cada gra de raĂŻm que menjaven.” Si Ă©s veritat que aixĂČ de menjar raĂŻm per Cap d’Any ja era habitual, pel cap baix, al segle XIX, potser caldria considerar-ho un precedent del costum d’engolir-ne dotze grans la nit abans –que sembla que no va nĂ©ixer fins el 1909.

Si, quan hem parlat del temps, hem vist que el refranyer oposava Nadal i Pasqua, en el cas dels auguris els opĂČsits sĂłn Nadal i Sant Joan: Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan, Qui riu per Nadal, plora per Sant Joan, Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan, Riquesa per Sant Joan, misĂšria per Nadal

És festa grossa

Hi ha uns quants refranys que parlen de la celebraciĂł de la festa de Nadal. Un dels mĂ©s esmentats als refranyers de tots els PaĂŻsos Catalans fa aixĂ­: Per Nadal, el porc en sal i la porquera al fumeral. Expliquem-ho: la data mĂ©s coneguda per a la matança del porc Ă©s Sant MartĂ­ (11 de novembre), perĂČ a moltes cases no es feia fins un mes mĂ©s tard. Per aixĂČ per Nadal la gent el tenia en sal (per a conservar-lo) i se’l podia menjar; mentrestant, la porquera (que ara en dirĂ­em grangera) ja es podia arraulir a la vora del foc. Aquest refrany tĂ© unes quantes variants, com ara aquella tan llarga que Ă©s quasi una cançó: Per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollĂ­ al cap del pi. I encara, parlant de menjar, una dita ens ensenya que per Nadal els Ă pats sĂłn igualitaris i solidaris: Per Nadal, ric i pobre mengen gall.

Que Nadal s’ha de celebrar, el refranyer ens ho diu clar i catalĂ . El qui no ho celebra, no Ă©s que sigui pobre, no: Ă©s pitjor que pobre: Qui no celebra Nadal Ă©s home de tant se val. I si convĂ© fer una celebraciĂł, s’ha d’anar mudat: Per Nadal, qui res no estrena res no val. D’acĂ­ ve que hi hagi tantes dites relacionades amb la feina dels sastres i dels sabaters: Per Nadal els sastres fan tres jornals, Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir, Per l’Advent de Nadal, cada sastre amb tres didals, Fes sabates, sabater, que Nadal ja ve. (Diguem-ho tot: aquests dos oficis eren molt malvists, com demostra aquella altra dita: Sastres i sabaters, a l’infern de tres en tres.)

Nadal, doncs, Ă©s dia de celebraciĂł, segurament el dia de celebraciĂł per excel·lĂšncia. I per aixĂČ es pren d’exemple de despesa extraordinĂ ria, d’aquelles que es poden fer poques vegades, perĂČ que sĂłn justificades: Un Nadal no fa mal (que ens anirĂ  molt bĂ© de tenir present per a evitar allĂČ de Una vez al año no hace daño).

Deu dites mal dites
I encara més

Trobem, en fi, tot de refranys referits a la quotidianitat d’aquests dies, com ara un de matemĂ tica simple: De Nadal a Nadal, un any va. I un altre de cĂ lcul mĂ©s sofisticat: Pel febrer maridatge, per Nadal didatge, Ă©s a dir, si et cases al febrer, per Nadal la criatura ja haurĂ  d’anar amb la dida perquĂš l’alleti (tot i que entre una data i una altra no hi ha nou mesos, sinĂł deu
).

Hi ha tambĂ© refranys jocosos, de tan obvis com sĂłn: Qui no passa Nadal no arriba a Cap d’Any, Sant Silvestre no pot estre sinĂł una vegada l’any: la vigĂ­lia de Cap d’Any


Nadal era un dia ideal per als creients poc practicants: La Missa de Nadal per tot l’any val. I tambĂ© una invitaciĂł a revoltar-se i a començar de cap i de nou: Per Nadal i per Any Nou, muda d’amo i muda el sou.

Hem deixat per al final el refrany mĂ©s conegut: Per Nadal, cada ovella al seu corral, que tĂ© qui-sap-les variants: Per Nadal, cada perdiu al seu niu, Per Nadal, cadascĂș al seu hostal, Per Nadal, prop del nial, Per Nadal i Sant Esteve, cadascĂș a casa seva


Feu-ne cas, d’aquests darrers. Enguany sí.

Bon Nadal!

Informa:VILAWEB.CAT (25-12-2020)

145 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: