PER QUÈ ANDORRA NO PARTICIPA A EUROVISIÓ ? MASSA CAR, POCS ÈXITS I FREDOR DE TVE

“Per què Andorra no participa a Eurovisió?”
Els elevats costos de participació, la manca d’èxit en anys anteriors i la fredor de TVE dificulten el retorn d’Andorra al festival.
VilaWeb

El festival d’Eurovisió d’enguany estarà marcat per l’absència de Rússia, expulsada poc després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna; però fa tretze anys que sobre el certamen plana una altra incompareixença: ni més menys que la d’Andorra, que va participar a Eurovisió durant un breu període de cinc anys la dècada dels dos mil i no hi ha tornat d’ençà del 2009. Per què va deixar de competir al festival, i com de factible n’és un hipotètic retorn?
Col·laboracions interterritorials, amenaces de boicot i fracassos artístics: el pas accidentat d’Andorra per Eurovisió

Andorra va debutar a Eurovisió l’any 2004 de la mà de Marta Roure i la cançó “Jugarem a estimar-nos”, la primera en català cantada mai al festival. La jove cantant no va passar de la semifinal: va acabar lluny del top 10 –fou divuitena– i va rebre tan sols dotze punts. Actuacions a banda, el periple de la primera candidata andorrana al festival és segurament més recordat pel polèmic procés de preselecció en què fou elegida per a representar el Principat. Atès que no disposava de prou fons per a enviar un representant propi al festival, ATV es decantà per aliar-se amb TV3 en un projecte cooperatiu insòlit impulsat amb l’objectiu de promoure la llengua catalana al gran escenari europeu. Aquesta preselecció, televisada en un programa dividit en deu gal·les, fou emès simultàniament per ATV i TV3.

Però l’abast interterritorial i els designis explícitament catalanistes de la candidatura andorrana van ser rebuts amb una fredor glacial a Madrid, des d’on els directius de Televisió Espanyola (TVE) d’aleshores amenaçaren de no emetre l’actuació d’Andorra per considerar-la una candidatura catalana encoberta. El conflicte acabà dissipant-se l’abril del 2004, quan la directiva d’aquell moment va ser substituïda per una de més transigent amb la presència d’Andorra al festival.

En l’àmbit estrictament artístic, la sort d’Andorra no va millorar excessivament els anys següents. Marian van de Wal –elegida, com Roure l’any abans, en un procés de preselecció pública– va acabar en vint-i-tresena posició, de manera que empitjorava els resultats del 2004 tot i haver rebut més punts que no la seva predecessora. El fracàs de Van de Wal va empènyer ATV a cercar nous mètodes de preselecció, per la qual cosa la candidata andorrana del 2006, Jenny, fou seleccionada internament per la cadena. Però la sort continuà sense afavorir el Principat: com la seva predecessora, Jenny tornà a quedar en vint-i-tresena posició –última– després d’haver obtingut uns minsos vuit punts. Andorra aconseguí de revertir aquesta tendència a la baixa l’any següent, quan el grup Anonymous va quedar dotzè amb uns meritoris vuitanta punts, però, així i tot, Andorra es quedà una vegada més a les portes de la final.

ATV va renovar la seva aposta pel festival del 2008 amb l’ex-concursant d’Operación Triunfo Gisela, que cantà “Casanova”. Però tot i l’expectació –i més en vista del relatiu èxit de l’any anterior–, la cantant barcelonina no aconseguí de millorar els resultats del 2007, amb uns decebedors vint-i-dos punts que no li van servir per a quedar per sobre del setzè lloc. El 2009, Andorra va provar sort una darrera vegada amb “La teva decisió”, de l’andorrana-danesa Susanne Georgi. El senzill havia estat tot un èxit de vendes a l’estat espanyol, i com a tal, la candidatura partia d’unes expectatives raonablement bones. Tanmateix, la decisió d’última hora de TVE d’emetre la semifinal en diferit va privar Andorra de la seva principal font de vots, i tot i la bona actuació, Georgi es va haver de conformar amb la quinzena posició a la semifinal.
El retorn que no arriba mai

Va ser la darrera aparició d’Andorra –i el català– a Eurovisió. L’actuació de l’andorrana-danesa va significar el sisè any consecutiu que Andorra fracassava a l’hora d’assolir un objectiu de mínims com és classificar-se per a la fase final del certamen. Aquest historial de malastrugança, el menysteniment repetit de TVE envers les successives candidatures andorranes i, sobretot, els problemes financers de RTVA, agreujats per l’esclat de la crisi financera, van fer inassumibles els creixents costos associats a participar en el festival. El desembre del 2009, finalment, el director de RTVA d’aleshores, Enric Castellet, confirmà la fi de la presència andorrana a Eurovisió en una carta dirigida a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) en què la cadena renunciava oficialment a la candidatura.

Ha plogut molt d’ençà de la darrera aparició andorrana a Eurovisió, però la pregunta continua essent la mateixa: tornarà mai al festival, Andorra? Ni tan sols Castellet, l’artífex de la renúncia andorrana, ha tancat mai la porta a un hipotètic retorn. “Vull que hi tornem pels periodistes que s’hi desplacen, les xarxes que en parlen i els milions d’espectadors que ho veuen, perquè tot això es tradueix en una gran publicitat per a Andorra que difícilment es podria fer d’una altra manera”, declarà l’any 2019.

Fins i tot l’actual govern de coalició ha expressat simpatia per la proposta, que, tanmateix, no compta pas amb el suport de l’oposició. S’havia especulat amb un retorn l’any 2022 –vintè aniversari de l’ingrés d’Andorra a la UER–, i Georgi mateix explica que el govern andorrà li ha transmès el compromís verbal de tornar al festival. Fins i tot hi ha hagut rumors de recuperar la col·laboració amb TV3 per al programa de preselecció, seguint el model del 2004. Però ara per ara continua sense haver-hi res de confirmat, i el retorn d’Andorra a Eurovisió continua essent més un projecte de futur que no pas una realitat del present.
Informa:VILAWEB.CAT (14-5-2022)

28 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: