PER QUÈ HI HAGUT LA BAIXA DE 7 SECRETARIS NACIONALS A L’ANC ?

Ahir saltava la notícia que 7 dels 73 secretaris nacionals de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) van decidir abandonar el Secretariat Nacional de l’entitat. Concretament, són Laura Camp, Jordi Roset, Lluís Maynau, Pep Fort, Àlex Roca, Esther Sancho i Lluís Torrent.

Els motius exactes de la seva contundent dimissió no estaven del tot clars però La República ha pogut conèixer a través de diferents fonts tots els detalls d’aquesta crisi a l’entitat més important de l’independentisme.

La situació és que, en un primer moment, el Secretariat Nacional havia d’aprovar quina seria la posició de l’ANC a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer. Tot apuntava que, per primera vegada, la implicació de l’Assemblea als comicis seria molt directe: apostar per les candidatures que asseguressin implementar el mandat de l’1-O si se superava el famós 50% de vots.

Resulta, però, que finalment entre els 73 membres del SN, va anar guanyant adhesions que l’ANC no havia de demanar el vot, ni tan sols recomanar cap formació.

Fins i tot, estava entre els punts crear un grup de persones de l’ANC que exercirien la pressió als partits treballant-hi directament amb les seves direccions.

Així doncs, el decàleg que havia d’aprovar l’ANC era clar: demanaria el vot per aquelles formacions que als seus programes apostessin per fer efectiva la independència si hi havia més del 50% de vots a candidatures independentistes.

Però no es va aprovar, ja que un dels partits que també té influència al si de l’ANC, Poble Lliure, va abraçar la via “tèbia” (com feien altres partits que també pressionen el SN) sobre que l’Assemblea no ha recomanar el vot. Una decisió que s’entén després que la CUP hagi apostat per a tornar a repetir el referèndum en la seva línia estratègica.

Per tant, ara, l’únic que farà l’Assemblea és aprovar un seguit de punts, un decàleg independentista, i comparar-lo amb els programes dels partits. El full de ruta de l’ANC, per tant, es contraposarà al dels partits i s’oferirà en quin grau coincideixen. Si un partit s’aproxima molt a l’ideari de l’Assemblea, obtindrà un tant per cent més alt. Del resultat final, cada ciutadà haurà de treure’n les seves pròpies conclusions, ja que només s’oferirà els percentatges de coincidència, sense demanar cap vot a cap formació.

Una decisió que per molts dels independentistes de l’ANC és del tot descafeïnada, fet que hauria precipitat la seva marxa: finalment, l’Assemblea no influirà als comicis i tampoc s’hi implicarà directament.

En resposta a les dimissions, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha lamentat que pleguin: “Amb la majoria hem compartit més de dos anys al Secretariat i han fet molta feina, lleial i desinteressada al servei de l’entitat i el seu objectiu d’independència. Sap greu que pleguin. Sort i encerts”, ha dit en una piulada. Paluzie ha explicat en què consisteix la resolució aprovada pel Secretariat: “L’ANC agafarà més distància dels partits, sortint de les taules que no han servit de res en tres anys, i fent una tasca més clara de denúncia i fiscalització constant”. I recorda que així “també preserva la seva independència dels partits, que és també un mandat del full de ruta quan diu ‘cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos partits o per plataformes polítiques electorals’ “.
Informa:LAREPUBLICA.CAT I EL MON.CAT (3-11-2020)

N.de la R.
Collonades.El full de ruta de l’ANC ha de ser posar pel cap baix mig milió de persones a controlar els centres neuràlgics del país quan –qui serà el valent, quan?–es proclami la independència. Més important que la declaració d’independència serà defensar-la amb les dents esmolades.L a resta, xerrameca pura.Fer tombs al voltant d’uns sínia sense sortir-se’n

109 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: