“Per què Junqueras demana ara eleccions? ”
Els republicans demanen de pactar una data perquè veuen necessari de passar per les urnes abans d’encarar la crisi econòmica originada pel coronavirus
( PERE MARTÍ )
Estratègia. Esquerra Republicana tenia dissenyada una estratègia gairebé perfecta per a guanyar les eleccions catalanes, que calculaven que serien abans d’aquest estiu. Amb les enquestes a favor, l’estratègia consistia a llançar la candidatura del vice-president Pere Aragonès, presentat com el rostre de l’independentisme pragmàtic, capaç d’encarrilar el conflicte amb una taula de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez i a la vegada exhibint una bona capacitat de gestió amb l’aprovació d’un pressupost de la Generalitat que imprimís un tomb social a la política catalana. L’anunci del president Quim Torra de convocar eleccions quan s’hagués aprovat el pressupost, després de ser desposseït del seu escó pel Tribunal Suprem, marcava un calendari que situava la data al mes de juny, a tot estirar. Però la crisi del coronavirus ha fet llençar a la paperera qualsevol estratègia dissenyada prèviament.
La taula de diàleg difícilment es tornarà a reunir abans de la tardor, si és que es torna a reunir mai més. I encara més: la gestió centralista i autoritària que ha fet el govern espanyol de la crisi de coronavirus demostra que la defensa de Sánchez del diàleg amb el govern de Catalunya era purament instrumental, únicament per a superar la investidura i, un cop a la Moncloa, tornar a la política del PSOE de sempre. Els republicans s’han anat distanciant progressivament de la gestió del govern espanyol fins al punt de votar ahir contra la pròrroga de l’estat d’alarma, perquè els desgastava electoralment. El vot en contra es va acordar a desgrat de Gabriel Rufián, en una decisió de l’executiva impulsada per la secretària general Marta Rovira i el suport de pesos pesants del partit, com ara la secretaria general adjunta, Marta Vilalta. La decisió va ser una esmena a la totalitat de l’estratègia pactista a Madrid que històricament havia defensat Joan Tardà, qui el mateix dia havia fet una piulada demanant l’abstenció, i que fins ara havia comptat sempre amb la benedicció d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès, tot i que ambdós ja havien fet crítiques públiques a Sánchez. El vot diferenciat del diputat ex-comunista Joan Josep Nuet, que es va abstenir en la votació de l’estat d’alarma, és un exemple perifèric d’aquestes discrepàncies internes del món republicà.
L’altra pota de la candidatura de Pere Aragonès havia de ser un pressupost que donés sentit a la determinació a favor d’un govern efectiu, sense dèficit, amb una recuperació de la despesa equivalent a la d’abans de la crisi econòmica, amb aroma social i amb una majoria que anés més enllà dels partits de govern, cosa que els comuns es van prestar a facilitar amb una generosa abstenció. El pressupost es va aprovar el 24 d’abril però va néixer caducat, perquè la crisi del coronavirus ha dinamitat totes les previsions i ara s’hauran de modificar. Tot i que Aragonès ha volgut presentar-los com la primera pedra de la reconstrucció, ell mateix ha hagut de reclamar al govern espanyol 4.000 milions d’euros per a encarar les conseqüències econòmiques i socials de la crisi.
Amb aquest panorama, ara seria lògic que ERC volgués esperar, deixar passar el temps i millorar les enquestes, que els continuen donant la victòria però amb Junts per Catalunya més a prop. La previsió que fan els republicans és que aquests mesos vinents encara seran pitjors, perquè a Madrid Sánchez continuarà la deriva centralista gràcies a Ciutadans, i a Catalunya el govern haurà de gestionar la pitjor crisi econòmica de la història amb la conselleria d’Economia i les conselleries socials en mans dels republicans, que són les que més es desgastaran. I ningú no pot descartar que s’hagin de fer retallades, la paraula tabú de la política catalana. Així doncs, tant Junqueras com Rovira serien partidaris de fer les eleccions al juliol o al setembre, a tot estirar, i així ho han comunicat als seus socis de govern. Però Junts per Catalunya, amb Quim Torra al capdavant, s’hi nega, amb l’excusa que la prioritat és plantar cara a la pandèmia. Una prioritat que també comparteix ERC. En l’entrevista per escrit a Ràdio 4, Junqueras situa les eleccions un cop superada la crisi sanitària i just abans de començar la reconstrucció social, perquè ja no la volen fer tenint Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat.
La formació de Carles Puigdemont no té gens de pressa a fer eleccions, primer perquè considera que posar les urnes sense haver superat la pandèmia no seria benvist per la gent, i després perquè la crisi del coronavirus també ha ajornat novament el procés de refundació de Junts per Catalunya, que continua congelat, sense que s’hagin dirimit les diferències entre el PDECat i la Crida ni s’hagi acordat qui ha de ser el candidat. El virus tan sols ha servit per a ajornar decisions, però el calendari comença a escurçar-se. En teoria, Junts per Catalunya té la paella pel mànec, perquè només Torra pot convocar eleccions i el president se sent bé en la gestió de la crisi, durant la qual ha recuperat perfil propi. Tard o d’hora, el Tribunal Suprem espanyol dictarà la sentència d’inhabilitació, però al seu entorn es considera que això no passarà fins a la tardor i, per tant, no tenen pressa.
Informa:VILAWEB.CAT (8-5-2020)
