PER QUÈ LA MEITAT D’AJUNTAMENTS DEL PSC NO POSEN LA BANDERA D’ESPANYA ?

“Per què la meitat d’ajuntaments del PSC no posen la bandera d’Espanya?”
(MARC GONZÁLEZ )
Que la bandera d’Espanya estigui a tots els ajuntaments catalans ĂŠs una batalla que l’unionisme fa temps que ha perdut. I ĂŠs que malgrat les amenaces judicials, la majoria de consistoris -amb governs independentistes- segueixen sense posar-la. Impulso Ciudadano, l’entitat que es va querellar contra el president Torra per la pancarta dels presos polĂ­tics, ho va voler constatar fa uns dies amb la publicaciĂł d’un informe que ha demostrat com d’arrelat estĂ  l’independentisme a tot el paĂ­s ja que nomĂŠs 149 ajuntaments dels 947 llueixen la rojigualda. Però el mĂŠs curiĂłs de tot plegat ĂŠs que entre aquests ajuntaments hi ha fins a 33 que sĂłn del PSC, dels 64 que tenen en total.

Si entrem al detall de l’informe, l’entitat espanyolista especifica si els ajuntaments tenen la senyera, la bandera espanyola, una estelada i si hi ha “propaganda”, que sĂłn pancartes a favor dels presos, llaços grocs i alguna bandera “antifa” com la que hi ha a l’ajuntament de Vallbona d’Anoia (Anoia) governat per la CUP.

AixĂ­ doncs, dels 33 ajuntaments socialistes i governats per candidatures que han rebut el suport del PSC n’hi ha que nomĂŠs tenen la bandera catalana o que no tenen cap de les dues, deixant nomĂŠs la del municipi.
Els ajuntaments ‘rebels’ del PSC

Un bon exemple ĂŠs el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), que tĂŠ la senyera però no l’espanyola. “AixĂ­ ha estat sempre, independentment del color polĂ­tic de l’ajuntament”, indiquen des del consistori a ElNacional.cat. Sobre si els arriba el requeriment per part de la justĂ­cia, que Vox ja ha anunciat que farĂ , asseguren que “es mirarĂ  de posar”.

Un cas similar ĂŠs del municipi de Sant Miquel de FluviĂ  (Alt EmpordĂ ), que tampoc tĂŠ la rojigualda posada tot i que la senyera sĂ­. En declaracions a aquest diari, l’alcalde, Àngel Posas, explica que la senyera estĂ  a “l’edifici de l’abadia on hi ha l’Ajuntament” però matisa que ja hi era “abans del procĂŠs”. Sobre el requeriment, Posas comenta que no creu que la posi “perquè aixĂ­ no tindrem cap problema amb qui vulgui buscar-los”.

A municipis com Montgat (Maresme) no hi ha cap de bandera. Des del govern socialista aclareixen a aquest diari que “simplement ĂŠs una qĂźestiĂł de tramitaciĂł”. Segons expliquen, abans les banderes estaven al balcĂł i es trencaven i queien pel vent. La soluciĂł que han triat ha sigut posar-les en un pal al terra. Sobre per què encara no hi sĂłn, comenten que s’estan esperant que s’acabi la nova urbanitzaciĂł de la placeta que hi ha a la porta de l’Ajuntament per col¡locar-les però que ja estĂ  tramitat el pressupost.

La mateixa situaciĂł hi ha al municipi de l’Arboç (Baix Penedès), que nomĂŠs tĂŠ la bandera del municipi mentre la resta estan a l’interior. Preguntats pel criteri, des del consistori aclareixen que s’ha fet “per evitar conflictes entre la ciutadania”. Sobre el requeriment indiquen que l’estudiaran, sense voler avançar res mĂŠs.

L’Ăşltim ajuntament consultat per aquest diari ha estat el de Camprodon (Ripollès), que segons l’informe tĂŠ la senyera però no la bandera espanyola. Tot i la insistència d’aquest diari per parlar amb l’ajuntament, aquest s’ha excusat durant mĂŠs d’una setmana. En qualsevol cas cal tenir en compte que el PSC governa el municipi a travĂŠs d’una marca blanca, de nom Tots per Camprodon-CP, i que nomĂŠs ho fa des de les darreres eleccions del 2019, desprĂŠs de quatre anys d’alcaldia del sobiranista Xavier Sala, que va col¡locar la pancarta a favor dels presos a la façana de l’ajuntament.
L’esclat de l’unionisme

Aquest poc fanatisme que des dels municipis socialistes es mostra per la bandera espanyola ha posat dels nervis l’unionisme. El mateix president d’Impulso Ciudadano, JosĂŠ Domingo, va valorar que a Catalunya hi ha “una gran majoria d’ajuntaments insubmisos”, i va apuntar que el compliment de la normativa en matèria de sĂ­mbols no pot deixar-se en mans “dels equips de govern”.

És per això que l’entitat va proposar que els ajuntaments que no compleixin amb la normativa en matèria de sĂ­mbols no tinguin accĂŠs als fons pĂşblics -ni de la Generalitat, ni de l’Estat, ni europeus- i aixĂ­ establir una “mesura dissuasòria” per evitar el que consideren que ĂŠs un grau de conflictivitat.

No ĂŠs d’estranyar, doncs, que la majoria de mitjans espanyolistes es fessin ressò de l’informe i alguns d’ells apuntessin contra el PSC. De fet, el mateix Domingo va denunciar que des del 2011 nomĂŠs s’han complert 62 dels 159 requeriments duts a terme i que des de l’arribada de Pedro SĂĄnchez a la Moncloa -i de Teresa Cunillera a la delegaciĂł del govern espanyol- no se n’ha dut a terme cap.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-XII-2021)

155 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: