PĂREZ DE LOS COBOS: L’OU DE LA SERP JA HA ESCLATAT

“PĂŠrez de los Cobos: lâou de la serp ja ha esclatat ”
L’episodi explica tot sol l’abast del conflicte ja evident entre el poder profund de l’estat espanyol i el govern actual
( VICENT PARTAL )
Eugeni Xammar, una de les grans referències del periodisme catalĂ de tots els temps, va titular aixĂ, Lâou de la serp, un llibre dâarticles escrits a BerlĂn, quan ell hi feia de corresponsal de la Veu de Catalunya, ara fa cent anys. Xammar hi va viure de primera mĂ lâascens del feixisme i ho va relatar amb una gran minuciositat. Molts anys desprĂŠs, a la dècada dels setanta, Ingmar Bergman va fer servir la mateixa imatge i el mateix tĂtol per al seu film de denĂşncia de lâascens del nazisme. I lâexpressiĂł es va popularitzar arreu del mĂłn. La coincidència en el tĂtol no tĂŠ res dâestrany, perquè tots dos beuen de la mateixa font, de Shakespeare âque ja sabeu que ho va escriure tot, fins al punt que els humans, desprĂŠs dâell, ens limitem a copiar-lo i refinar-lo.
A La tragèdia de Juli Cèsar, Shakespeare dibuixa amb precisiĂł la polĂtica: els interessos i les tècniques de la polĂtica. Coses tan actuals com el carĂ cter fĂ cilment manipulable de les masses o el cinisme dels polĂtics hi apareixen dibuixades amb una precisiĂł insuperable. Malgrat el tĂtol, Brutus nâĂŠs el gran protagonista, amb la consciència escindida entre lâamistat al Cèsar i la por dâallò que pot passar a la repĂşblica. Cosa que acaba portant-lo a lâassassinat de lâamic i a establir dâaquesta manera la justificaciĂł dels fets:
que, desprĂŠs de covat i a punt dâobrir-se
com tots els ous de serp, fĂłra un desastre
i, per tant, esclafem-lo dins la closcaâ.
La imatge, en aquest cas en la traducciĂł de Josep Maria de Sagarra, lâentĂŠn tothom: cal esclafar lâou de la serp quan encara ĂŠs a la closca, per impedir el mal que inevitablement farĂ una volta nâhaja eixit.
El govern espanyol, i concretament el ministre Grande-Marlaska, va decidir ahir de destituir el cap de la comandĂ ncia de la GuĂ rdia Civil de Madrid, lâinfame coronel Diego PĂŠrez dels Cobos. Lâhauria pogut destituir fa molt de temps per la seua actuaciĂł criminal durant el referèndum dâautodeterminaciĂł del Primer dâOctubre, però per això no tan sols no fou destituĂŻt sinĂł que el van premiar amb la comandĂ ncia de Madrid. Lâhauria pogut destituir per les mentides contrastades que va escampar en el judici contra el procĂŠs independentista, però tampoc no ho va fer. Lâhauria pogut destituir per la relaciĂł amb casos de tortura al PaĂs Basc, pels quals va ser jutjat el 1997, però he de reconèixer que hauria estat una mica estrany, tenint en compte el passat de connivència amb la tortura de Marlaska mateix. Lâhauria pogut apartar, en fi, quan es confirmĂ plenament que el 23-F de Tejero es va vestir de falangista i es va presentar a la caserna de la GuĂ rdia Civil de Iecla com a voluntari per a fer allò que calguĂŠs.
Les terribles ombres que dibuixa aquesta trajectòria vital no Ăşnicament no han preocupat gens el govern espanyol, fins ahir, sinĂł que ni tan sols han impedit en cap moment lâascens de PĂŠrez de los Cobos fins al capdamunt de la Guardia Civil. I ara, de sobte, què caram ha passat? Doncs ha passat que sota la seua direcciĂł els seus homes van investigar ni mĂŠs ni menys que el govern espanyol, i emeteren uns informes que han derivat en una investigaciĂł judicial contra la Moncloa per haver autoritzat la manifestaciĂł del Vuit de Març.
En qualsevol democrĂ cia occidental destituir un cĂ rrec de la policia perquè fa un informe contrari als interessos del govern ĂŠs una mala prĂ ctica que diu molt poc del govern que ho fa. Però en aquest cas hi ha un parell dâelements molt reveladors i interessants que ixen a la superfĂcie amb la decisiĂł de Grande-Marlaska i que cal destacar. Un ĂŠs, novament, aquesta idea tan arrelada en lâimaginari espanyol que la policia ĂŠs un instrument no al servei dels ciutadans sinĂł de la classe polĂtica. A un home que li han deixat fer totes les aberracions imaginables el destitueixen no per allò que ha fet, sinĂł per haver-ho fet contra qui ho ha fet.
Però el segon element revelador encara ĂŠs mĂŠs interessant. Perquè lâepisodi explica tot sol lâabast del conflicte ja evident entre el poder profund de lâestat espanyol i lâactual govern.
La setmana passada vaig escriure un editorial titulat âMadrid esclatarĂ : preparem-nos per a fer servir la seua iraâ, en el qual explicava que el colp dâestat del 20 de setembre del 2017 va aconseguir de frenar momentĂ niament el procĂŠs dâindependència de Catalunya però va tenir un efecte, un preu, devastador per a Espanya, que a la llarga serĂ molt mĂŠs determinant que el primer. Aquell dia es van destruir les estructures institucionals, es van capgirar les normes de funcionament i les cadenes de comandament i responsabilitat i es va deixar lâestat sencer, no solament el Principat de Catalunya, a mercè de la serp, dâaquella mateixa serp que temien Shakespeare, Xammar i Bergman, que aquell dia va esberlar definitivament lâou. Tot això que veiem ara, i prepareu-vos per a coses molt mĂŠs gruixudes que veurem aviat, tĂŠ a veure amb aquells fets.
Informa:VILAWEB.CAT (26-5-2020)