Pérez-Mas (Parlem): “Ningú ha tingut la voluntat de crear una gran operadora catalana”
Entrevista al fundador i CEO de Parlem Telecom, la companyia de telecomunicacions catalana.
(JÚLIA CATARINEU)
El sector de les telecomunicacions a l’Estat sempre ha estat controlat pels mateixos operadors. Parlem és la primera companyia catalana que ha decidit entrar a jugar amb els titans de les telecomunicacions i en menys d’una dècada ja ha triplicat la facturació i la mida, s’ha expandit pel País Valencià i comença a obrir la porta a projectes de fora. Ernest Pérez-Mas -fundador de l’empresa- és un empresari que creu en la cultura catalana i la necessitat de fer país mitjançant les empreses. Rep el TOT Economia a la seu de la companyia, al districte 22@ de Barcelona. Parla de la diversificació de negoci, la seva jubilació i el seu paper en les eleccions de la Cambra, però, sobretot, de la importància de tenir un ecosistema empresarial català.
Fa dos anys de l’entrada de Parlem Telecom en borsa. Em podria fer un balanç de tot allò que ha canviat a la companyia?
El primer que ha canviat és la mida de la companyia. Hem crescut i això ens ha permès atraure capital i adquirir noves companyies. Hem creat una empresa al País Valencià que es diu Aprop, hem adquirit cinc companyies a Catalunya, hem entrat al negoci d’empreses… La companyia ha canviat molt el perímetre i hem més que duplicat la facturació en els dos últims anys, des del 18 o 19 milions d’euros del 2020 fins als 38 que vam fer el 2022. A més, ara som al voltant de 200 persones a la plantilla.
L’estratègia de Parlem és més complexa del que sembla. Ha estat comprant diferents operadors petits per tal de fer una gran xarxa. Quines aspiracions té l’empresa? Expandir-se a Catalunya? Fora? Té algun operador per adquirir en el punt de mira?
Nosaltres hem de continuar amb el nostre creixement orgànic habitual, reconeixent que estem en un mercat que desaccelera el creixement. D’aquesta manera, l’augment no pot ser tan gran com era fa uns anys perquè hi ha menys espais. Quan hi ha menys espais, lògicament el mercat es redueix. Des del nostre punt, tenim l’oportunitat de sumar molts operadors locals per fer una companyia catalana gran i rendible.
El nostre model de negoci és una companyia de proximitat, i això es pot reproduir en altres llocs. Igual que hem fet al País Valencià, estem a punt de llançar altres projectes a altres territoris. D’entrada, tenim contactes amb llocs pròxims a l’estat espanyol, i el 2024 estem estudiant altres llocs d’Europa. Crec que aquest model de proximitat ens diferencia de l’operador que té molt de producte o que té un low cost, i això funciona.
La rèplica del model a altres parts d’Europa es pot acotar? Em podria dir quins territoris tenen al cap?
El més fàcil seria anar als països més propers a Catalunya, i això és França i Itàlia.
Ernest Pérez-Mas, fundador i CEO de Parlem Telecom / Mireia ComasErnest Pérez-Mas, CEO de Parlem Telecom / Mireia Comas
La marca seguirà sent Parlem, independentment de les absorcions?
Mantenim les marques existents sempre que tinguin un valor determinat; si no en tenen o són massa petites, no. El que no té sentit és gastar-te diners en moltes marques. És millor concentrar-se en una o dues. Nosaltres les mantenim inicialment i fem un canvi de mica en mica.
Teniu alguna operadora local catalana en el punt de mira?
En tenim una vintena, però són informacions confidencials. De moment, estem en diverses fases, des d’anàlisis de dades fins a la proposta d’un pla i la negociació de les condicions.
Tot i això, ha acabat amb pèrdues cada any d’ençà que va obrir. Quan creu que Parlem començarà a donar beneficis? Quan marge li queda per a la supervivència de l’empresa?
L’any passat vam començar un pla per millorar el factor de pèrdues i en acabar l’any ja vam fer net. El plantejament per aquest any és guanyar diners. El 2022 el vam tancar amb un Ebdita negatiu de -2,2 milions d’euros i aquest any hem aconseguit que per primera vegada Parlem tingui beneficis. En altres paraules, la supervivència ja està garantida.
Si parlem en clau catalana, creu tenir competència a Catalunya? Hi ha algunes empreses que busquen aconseguir el control del mercat català, com per exemple Vera, que compta amb 50.000 clients arreu.
La nostra competència són els grans. No competim amb operadors locals amb xarxa pròpia, perquè tenen un territori molt restringit. Nosaltres tenim accés a 4 milions de línies de fibra a Catalunya i els operadors locals tenen accés a les que han construït que són les dels seus territoris. Per tant, el nostre focus està en els quatre grans.
I com va aquesta competència amb els grans?
Continuem creixent a un ritme elevat i continuem robant clients als grans. Al final donem un producte de proximitat a un preu competitiu.
I què pensa de les que han venut el seu control a Madrid? També és una tendència creixent això de ser absorbit per una empresa més gran?
Sí, és una tendència imparable. La gent crea empreses i ve algú amb diners i els les compra. Quan un creu que ha arribat al màxim i el següent pas és endeutar-se més o treballar més, hi ha vegades que prefereix vendre la companyia. La meva proposta és: no la vengueu, ajuntem-nos. Jo vull continuar fent un projecte de companyia catalana gran, però molta gent decideix vendre’s la companyia, ficar-se els diners a la butxaca i ja està.
És un paràmetre que indica la dificultat de sobreviure dins l’ecosistema català?
No, perquè aquestes mateixes operacions també passen a altres llocs d’Espanya. Ara hi ha un boom de fonts d’inversió que estan llançant aquesta classe d’operacions. Jo crec que aquí a Catalunya s’han venut moltes companyies a fora i ningú -excepte nosaltres- ha tingut la voluntat de crear una gran companyia catalana.
Vostè és empresari. A part de Parlem té vinyes i una botiga, Queviures Múrria, de les més antigues de Barcelona. Per què aquesta diversificació?
Les vinyes són la meva passió i van néixer abans que Parlem, el 2013. A mi m’agrada arrelar-me a un territori i en aquest cas tinc vinyes al Penedès, on tinc lligams familiars antics. Múrria és una decisió per mantenir un model de ciutat basat en la identitat pròpia, que ens fa universals. Davant la possibilitat que aquell negoci tanqués vaig decidir intervenir, remodelar-lo i convertir-lo en un negoci rendible, de la mà d’un gran xef com és Jordi Vilà. La veritat és que això m’ocupa molt poc temps, però un dia em faré gran em jubilaré i tindré un lloc on anar a distreure’m.
També es presenta a les eleccions de la Cambra al seu epígraf per Eines de País. Per què ha decidit fer aquest pas?
M’ho va demanar el Joan Canadell fa quatre anys i li vaig dir que no, que tenia molta feina fent créixer Parlem. I aquesta vegada m’ho va tornar a demanar perquè volien algú del sector tecnològic i li vaig dir que tampoc. Ell va insistir molt i vaig dir que, si era per anar a la llista, sortir i, quan pugui, col·laborar-hi, doncs sí. Potser ha arribat el moment de fer coses en dimensió social i global, més enllà de l’empresarial. Catalunya ha de ser el millor país del món i això exigeix tenir les millors empreses que creen riquesa, activitat i valor afegit. Això no és tenir una societat que pari la mà i li caiguin subvencions.
Com veu aquesta situació? Guanyaran les eleccions?
Sí, ho veig claríssim. Guanyarem i treballarem des de la Cambra de Comerç per fer que Catalunya sigui el millor país del món amb empreses dinàmiques, punteres i afavorint l’activitat empresarial.
Creu que la unió de l’establishment i la desmobilització de l’independentisme els poden fer perdre vots respecte a fa quatre anys?
La nostra candidatura no és una candidatura únicament independentista. És una candidatura d’empresaris que volen treballar per fer el país millor. És transversal, hi ha gent de molts àmbits empresarials i de molts àmbits polítics. Crec que és una candidatura que reflecteix molt bé l’entramat d’empreses i autònoms d’aquest país.
Si guanyen qui serà el president o la presidenta?
Doncs no ho sé, no en tinc ni idea.
No tenen possibles candidats?
Ara hi ha una presidenta i un vicepresident, oi? Doncs primer hauran de ser elegits i després ja decidirem entre tots a qui se li dona el suport. Les eleccions no són fins al setembre, poden passar moltes coses. La cambra és una eina molt potent, tant d’estudis com de creació d’imatge i d’impuls, i, a més, participa en molts projectes: l’aeroport, el port, la fira… Ens hem d’acostumar a fer un país exigent amb nosaltres mateixos i que creï empreses amb valor afegit. Com més societat i menys Estat, millor anirem.
Li van oferir formar part de la candidatura de Josep Santacreu?
Directament, no. Ningú em va fer una proposta concreta.
I indirectament?
Alguns amics que tinc allà em van preguntar què en penso, però no em van fer proposta.
I si li l’haguessin fet?
Com que no l’han fet, no t’ho sé dir.
Ernest Pérez-Mas, fundador i CEO de Parlem Telecom / Mireia ComasErnest Pérez-Mas, CEO de Parlem Telecom / Mireia Comas
Per què triar Eines, doncs?
Perquè Eines ha demostrat que ha fet un canvi a la Cambra de Comerç i des de Parlem hi hem col·laborat molt. He vist un canvi molt important d’una cambra reclosa a una cambra oberta. Les modificacions que ha fet en els seus espais ja és una visualització clara d’això i tenen un projecte en el marc del 2030 que a mi m’agrada. L’altra proposta no me l’han explicat. Per mi és un conjunt de persones que es volen unir per fer coses, però desconec quin és el seu propòsit.
Vostè també pensa que ERC està darrere de la candidatura de Josep Santacreu?
No en tinc ni idea. És que això no és una competició política, és una competició empresarial.
Sí, però al final la Cambra també s’ha convertit en alguna cosa política, no?
Sempre ha sigut polític, perquè els polítics intenten sempre ser a tot arreu: als mitjans de comunicació, a les grans empreses, a les cambres, als sindicats, a les associacions de veïns… I crec que això ho hem d’evitar. Els polítics han d’estar en el seu àmbit i haurien de comptar més amb la societat i els ciutadans per prendre decisions. A part, els ciutadans hauríem d’exigir que deixessin d’estar i ficar-se a tot arreu. No sé si ERC ha muntat això, però sé que el Joan Puigcercós, que era el seu secretari general, està dins de la llista dels 52 d’Eines. Segurament intenten fer coses a tot arreu, no ho sé.
Joan Canadell és obertament de Junts i el Puigcercós d’ERC. Realment la política s’ha implicat en la Cambra. Això no contradiu el seu punt?
No podem ser tan ingenus per pensar que la gent no té ideologia.
Però, pública. Hi ha una certa idea preconcebuda de la ideologia d’algunes persones. Però, a la llista d’Eines hi ha gent amb una ideologia pública, de partit. Xoca que vostè digui que la Cambra no hauria d’anar lligada a la política.
Jo crec que si tots fóssim més clars i més transparents, les coses anirien millor. Els mitjans de comunicació també haurien de dir a quina ideologia donen suport, en comptes de fer-ho sense publicar-ho; els diaris britànics ho diuen. Per això suposo que Canadell ja ha dit que no optarà a ser president de la Cambra, per no polititzar-la. Però, tothom té un passat.
Tothom té un passat i hem parlat del fet que Eines és una candidatura transversal, però fa quatre anys no ho era, és a dir, tenia un clar rerefons independentista perquè al final havia estat finançada per l’ANC. Per què aquest canvi ara? Per què donar més força a la transversalitat?
Crec que ha evolucionat i això ha fet que ells vagin a buscar empresaris que siguin importants. Aquestes incorporacions complementen allò que els faltava en aquell moment. Segurament fa quatre anys a ells mateixos els va sorprendre la victòria i ara intenten muntar un equip per tenir més estructura, més coneixement i incidir més en algunes àrees amb més experiència empresarial.
I vostè no es presentaria com a candidat a ser president de la Cambra de Comerç de Barcelona?
Ara no, ara tinc feina i no tinc temps. Però, d’aquí a un temps potser sí. De moment, haig de fer que la meva companyia creixi i no he arribat encara al límit per poder dedicar-me a servir el meu país amb altres activitats.
Parlem del sector, doncs. Quin és el panorama actual de les telecomunicacions mundials?
A escala mundial ho hem de mirar per territoris. Als Estats Units, a la Xina i a l’Índia hi ha tres o quatre operadors grans amb un Arpu (ingressos per usuari) elevats, uns beneficis decents i un desplegament tecnològic de 5G ràpid.
Europa, per contra, és un territori molt fragmentat, amb uns 90 operadors independents. A més, hi ha territoris on l’Arpu és baix i escàs, com per exemple, Itàlia i Espanya. A més, van molt endarrerits en la integració de solucions innovadores en comparació amb els operadors xinesos asiàtics o nord-americans, i això és un problema. Des del punt de vista industrial, s’han de prendre decisions a escala europea per fomentar aquestes solucions innovadores.
Si ens centrem en el territori espanyol, tenim un dels Arpu més baixos d’Europa. La guerra ara es troba en el sector del low cost i també estem tots pendents de la fusió entre Másmóvil i Orange per veure com alterarà el mercat. Estem vivint un moment de pausa i impàs en les accions de màrqueting de tothom.
Ernest Pérez-Mas, CEO i fundador de Parlem Telecom 20.06.2023 / Mireia ComasErnest Pérez-Mas, CEO i fundador de Parlem Telecom 20.06.2023 / Mireia Comas
Quins canvis pot provocar la fusió entre Orange i Másmóvil?
La fusió la va aprovar la Comissió Europea i ara cal veure de quina manera es reordena el mercat amb els actius sobrants d’aquesta fusió. La qüestió és que quan les companyies es fusionin, tindran el 40% dels clients de tot l’Estat espanyol. Si hi sumes els usuaris de Movistar, ja arriba al 70%. El més lògic, doncs, és que la comissió els demani que es desprenguin d’algun dels seus actius per afavorir que hi hagi un quart operador important. Però això no ho veurem fins al mes vinent, i l’aprovació final no serà fins a la tardor.
I quina és la intervenció de l’Estat en tot això?
El govern espanyol ha fet un canvi amb l’espai de radiofreqüències. Actualment, s’utilitzen paquets entre 5 i 20 MHz que, per tenir més efectivitat, han d’anar els uns al costat dels altres. Doncs bé, l’Estat ha reassignat les freqüències de manera que no quedi espai per un quart operador operatiu. S’han reorganitzat les bandes per fer-les òptimes pels operadors existents. Si algú vol ser el quart operador, li queden espais molt separats que fan que sigui molt ineficient.
Llavors l’Estat està anant en contra del que podria decidir la Unió Europea? Per què?
Estan fent molt difícil que hi hagi un quart operador espanyol amb freqüències de xarxa mòbil. Suposo que la raó és política, no ho sé. Tècnica no és, perquè tu pots mantenir el que hi havia, reassignar algunes freqüències i pots deixar espai lliure per un quart operador.
Hi juga algun paper essencial Parlem a aquesta reorganització del sector?
Nosaltres tenim uns acords amb Másmóvil i els mantindrem amb la nova companyia producte de la fusió. Hi ha quatre operadors que han estat convidats per la Comissió Europea com a possibles receptors d’aquests actius sobrants, i Parlem no n’ha estat un. Això no vol dir que un cop això s’hagi decidit no hi hagi alguna cosa en la qual puguem participar.
Però estaríeu oberts a participar si hi hagués algun concurs públic?
No hi haurà un concurs públic, serà una assignació predeterminada. Aleshores, a partir d’aquí haurem de veure com podem treure el nostre avantatge competitiu.
Informa:ELMON.CAT (23-VI-2023)
