“Perpinyà, la catalana, malgrat Aliot”.
La capital del Rosselló ha viscut la seua tercera Diada amb el batlle ultradretà, reforçat com a referent del Reagrupament Nacional i amb Perpinyà com a pantalla de la seua projecció política.
(MANUEL LILLO)
Al juliol del 2020, i de manera previsible, el Reagrupament Nacional, antic Front Nacional, va assolir la batllia de Perpinyà. Es tracta de la primera gran ciutat de l’Estat francès governada per la ultradreta, després de dues dècades posicionant-se com a segon partit més votat arreu de l’Estat. No és estrany, en aquest sentit, que el batlle Louis Aliot haja utilitzat aquesta posició com a alcalde més destacat del seu partit per a intentar esdevenir líder del Reagrupament Nacional, propòsit que finalmnent no ha aconseguit.
Això explica, segons Albert Riera, membre del Col·lectiu 7 de Novembre –que organitza la manifestació de la Diada cada any a Perpinyà– el comportament “discret” d’Aliot com a alcalde, perquè vol fer del seu poder local “una via d’ascens” per a liderar el seu partit, cosa que el força a presentar “una cara amable i moderada”. Això, en canvi, no ha anat en contra del fet de reforçar un dels àmbits més recurrents en l’extrema dreta: el de la seguretat. “Aliot ha contractat més policies i ha obert més comissaries per enfortir la idea de l’extrema dreta que relaciona criminalitat i inseguretat amb immigració, contra la qual hi ha la ‘fórmula màgica’ d’ampliar la plantilla de policia”, ironitza.
La idea, com a mínim, ha convençut al si de la Catalunya Nord, atès que els quatre diputats que va triar aquest territori a les eleccions legislatives del passat mes de juny eren del Reagrupament Nacional. Riera també insisteix en la manera de fer d’Aliot per a projectar-se, que va més enllà de la seguretat. “Veníem de dècades amb una dinastia liderada pels Alduy i després per Joan Marc Pujol a la batllia, que es van preocupar més pel poder que per la ciutat, i Aliot s’ha preocupat per aparentar una renovació que molta gent ha aplaudit”, afirma Riera.
Pere Manzanares, regidor ecologista a Elna –que ostenta l’alcaldia del municipi del Rosselló a través de Nicolas Garcia–, limita, això sí, les accions d’Aliot contra els immigrants a les “declaracions públiques lligades a l’àmbit estatal i no al local”, atès que “el marge de maniobra per a actuar a nivell local en aquest sentit és molt petit”.
Mentrestant, Aliot podria augmentar la seua influència a la Catalunya Nord si accedeix al Consell Departamental a les eleccions que se celebraran el 28 de novembre. El resultat al cantó de Cànoes, on hi ha els barris del sud-oest de Perpinyà, va quedar invalidat per la inelegibilitat d’un dels dos candidats d’extrema dreta, després d’un recurs. En primer terme, la majoria d’esquerres es va imposar en aquest cantó, però ara Aliot, que s’hi presentarà personalment, té possibilitats de fer accedir per primera vegada l’extrema dreta al Consell Departamental. Aquest accés no canviaria la majoria d’esquerres a la institució, liderada per la socialista Hermeline Malherbe, però el simbolisme de l’entrada del Reagrupament Nacional donaria encara més força a la formació.
Una altra de les institucions anhelades per Aliot és Perpinyà Mediterrània Metròpoli, que agrupa els recursos financers i tècnics de 36 municipis de la zona per a unificar serveis urbans com ara la recollida de residus, la gestió del patrimoni, l’impuls de l’agricultura, la cura pel medi ambient o el creixement turístic. Tradicionalment, la presidència d’aquesta institució corresponia a l’alcalde de Perpinyà, però a hores d’ara aquesta posició l’exerceix el batlle de Sant Esteve del Monestir, també al Rosselló, la segona localitat més poblada de la Catalunya Nord, amb 12.000 habitants. L’alcalde és Robert Vila, dels Republicans, i ell, amb la resta d’alcaldes nord-catalans, impedeixen que el batlle de la capital exercisca la seua influència, que Aliot vol exhibir per a mostrar, també, la seua manera de gestionar el dia a dia.
Més enllà de la gestió estricta, hi ha la qüestió ideològica, que Aliot, tot i la seua moderació calculada en alguns àmbits, demostra de manera continuada. La seua identificació amb l’Organització Armada Secreta (OAS), el grup terrorista que va mirar d’impedir la independència d’Algèria i que fins i tot va intentar assassinar el president De Gaulle, s’evidencia amb diversos fets. Per exemple, amb l’homenatge a Pierre Sergent, exdiputat del Front Nacional i fundador de la citada organització, que va ser condemnat a mort per posteriorment beneficiar-se de l’amnistia que va permetre els antics combatents de la guerra colonial tornar a França. 30.000 d’ells es van instal·lar a la Catalunya Nord, fet que explica el comportament electoral d’aquest territori, i fet que facilita que Aliot s’identifique amb el seu electorat més tradicional i radical. Sergent va morir el 1992, tot just quan aspirava a assolir la batllia de Perpinyà, i ara, gràcies a Aliot, dona nom a una plaça a la capital del Rosselló. “És com si al centre de Bilbao hi hagués una plaça dedicada a un assassí d’ETA”, protesta Jaume Roure, qui va ser tinent d’alcalde de Perpinyà entre 1993 i 2014.
Roure, amb una llarga trajectòria al darrere, va ser una de les persones que més va impulsar la “catalanització” de Perpinyà a través de la retolació dels cartells de la ciutat en la llengua del país, de la traducció al català de les comunicacions emeses per l’Ajuntament o de la creació d’una regidoria de Cultura Catalana, creada i dirigida per ell mateix. “Tot allò es feia amb la intenció d’enviar missatges tant al nord, a París, perquè sabessin que som catalans i ens identifiquessin com a tal; com al sud, cap al Principat, perquè no descuidessin la nostra catalanitat”. Ara, lamenta Roure, tots aquells llaços teixits amb el sud durant el seu període a l’alcaldia han quedat esborrats. Com a exemple posa el fet que la ciutat de Perpinyà és propietària d’un espai de 500 metres quadrats al número 280 del carrer Diputació de Barcelona, “que ara està tancat i barrat i no s’hi fa res, perquè volen que es tallin les comunicacions nord-sud”.
Jaume Pol, actual president d’Unitat Catalana –partit agermanat amb Junts per Catalunya– va treballar amb Roure a l’Ajuntament de Perpinyà. Valora la feina que van fer els Alduy –el pare va ser alcalde entre 1959 i 1993, i el fill entre el 1993 i el 2009– per la catalanitat de Perpinyà, si bé admet que aquest treball amb el successor, Joan Marc Pujol (2009-2020), “no va ser tan evident”. En canvi, és cert que Pujol va protagonitzar la visita històrica del president a l’exili, Carles Puigdemont, al febrer del 2020 a la capital nord-catalana en un acte organitzat pel Consell per la República, però pel que fa al dia a dia, segons indica Pere Manzanares, “l’anterior alcalde no va lluir gaire per fer resistir la catalanitat de Perpinyà”. Ara, en canvi, des de la batllia tot és hostilitat contra la identitat catalana.
El dirigent d’Unitat Catalana recorda el canvi de nomenclatura de la ciutat, projectada com “Perpinyà la catalana” fins que Aliot va modificar l’eslògan pel de “Perpinyà la radiant”. El batlle ultradretà també ha volgut que la nomenclatura dels carrers deixe de ser bilingüe, va posar la bandera francesa al Castellet de la ciutat –quan sempre hi havia onejat només la quadribarrada– i impedeix penjar-hi l’estelada cada 7 de Novembre, tal com es feia per la Diada fins la seua arribada; o va organitzar un acte “grandiloqüent, com mai no s’havia fet abans, per a rebre el cònsol d’Espanya a Perpinyà, penjant fins i tot la bandera d’Espanya a l’Ajuntament”, explica Jaume Pol. Aquell acte, en què va ser condecorat el cònsol esmentat, José María Rodríguez, va servir perquè l’homenatjat reivindicarà la condició democràtica d’Espanya, qüestionada a Europa aquests anys arran la gestió feta per la justícia d’aquest estat amb el conflicte català. Segons explica Pol, Aliot també ha impedit ajudes municipals perquè les festes dels barris de Perpinyà incloguen cartells o comunicacions en català. Pere Manzanares també recorda l’episodi de la Bressola, quan l’Ajuntament va intentar impedir que es desenvolupara un centre escolar en català comprant el monestir en què s’havia de projectar. La justícia, en canvi, va suspendre la compra de l’immoble religiós per part de la vila de Perpinyà.
Més enllà de Perpinyà, Aliot no està sol en la seua tasca contra la identitat de la Catalunya Nord, atès que el prefecte va denunciar l’Ajuntament d’Elna per aprovar poder parlar en català als plens, tot i que aquestes intervencions es traduirien de manera simultània al francès. Diversos municipis del territori han aprovat mocions similars que esperen guanyar als tribunals i establir un precedent perquè als municipis que integren les distintes nacions inserides a l’Estat francès puguen desenvolupar una mesura similar, podent utilitzar el seu idioma nadiu als plens. Hi ha també els talls fronterers dels camins rurals que connecten Catalunya a les dues bandes del Pirineu, obstaculitzats per l’Estat francès amb el pretext de perseguir la immigració il·legal i el terrorisme. Una mesura que distints ajuntaments nord-catalans també han portat a judici, perquè interpreten que amb aquesta decisió s’atempta contra el tractat de Schengen i impedeixen, alhora, la circulació diària de centenars de catalans del nord i del sud de l’Albera.
Tornant a la capital nord-catalana, resta la pregunta de com derrotar Aliot en les pròximes eleccions. Les veus consultades lamenten “la feblesa” de l’oposició. Pere Manzanares constata la debilitat de l’esquerra en una ciutat “que socialment i demogràfica és de dretes, perquè acull gent refugiada de la guerra d’Algèria i perquè el votant d’esquerres es troba orfe de lideratge i, per tant, desmobilitzat davant la inexistència d’alternatives”. Pel que fa als Republicans, que amb els Alduy i amb Pujol van governar la ciutat durant sis dècades, Jaume Pol reconeix que han quedat “anul·lats” degut al pèssim resultat electoral que van obtindre a nivell estatal. Alhora, Romain Grau, representant del macronisme a la Catalunya Nord, es va quedar fora de l’Assemblea en les últimes legislatives, i tots els diputats triats en aquest territori van ser del Reagrupament Nacional. Pol considera, en canvi, que només un reagrupament de l’esquerra actual fins al centre polític podria plantar cara a Aliot, si bé reconeix la dificultat de la fórmula. Jaume Roure, alhora, reconeix que tant l’esquerra com la dreta tenen dificultats per a posar la catalanitat al centre del debat en un context com l’actual, condicionat per la crisi mundial. En canvi, Albert Riera ho té clar: “sempre que Aliot ha atacat la catalanitat de Perpinyà s’ha trobat amb un rebuig frontal, i les manifestacions més grans que hi ha hagut són les que ha organitzat el catalanisme”.
Informa:ELTEMPS.CAT (7-XI-2022)
