PETER, ADVOCAT DE CUIXART: “SOM OPTIMISTES PERQU√ą VEIEM UNA CONDEMNA D’ESTRASBURG A ESPANYA “

Olivier Peter (Zurich, 1986) √©s advocat especialitzat en dret internacional. El despatx que t√© a Ginebra treballa en recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i en q√ľestions relacionades amb la tortura i la viol√®ncia policial, aix√≠ com en la defensa dels drets fonamentals dels sindicalistes. L’any 2018, quan Anna Gabriel s’exilia a Su√Įssa, li demana que porti el seu cas i comen√ßa a treballar amb Benet Salellas, amb qui comparteix afinitat professional i tamb√© pol√≠tica. Aleshores, Jordi Cuixart ja feia mesos que era en pres√≥ preventiva pel refer√®ndum de l’1-O. Quan √ímnium necessitava un advocat especialitzat en l’√†mbit internacional, Salellas va proposar el seu nom i, despr√©s d’una reuni√≥ a Lledoners, va entrar a l’equip de defensa de Cuixart. Des de bon principi sabien que no trobarien just√≠cia a Espanya i van fixar a l’horitz√≥ l’objectiu d’Estrasburg.

Concedeix poques entrevistes, per√≤ la causa judicial de l’1-O ha entrat en les √ļltimes setmanes en l’etapa definitiva al TEDH, la seva √†rea d’expertesa. En conversa amb Naci√≥Digital, desgrana tots els drets vulnerats que han denunciat, amb especial atenci√≥ a la limitaci√≥ “abusiva” de drets. “Portem a Estasburg l’aplicaci√≥ del dret penal de l’enemic que s’ha fet a Espanya contra Cuixart”, resumeix. La causa, per√≤, va molt m√©s enll√† del president d’√ímnium. Hi ha en joc els drets fonamentals a Europa, poder convocar manifestacions massives “sense risc d’acabar empresonat”. √Čs per aix√≤ que Peter √©s optimista de cara a la sent√®ncia que dictar√† el tribunal. “Veiem una sent√®ncia condemnat√≤ria contra Espanya”, diu. I llan√ßa una advert√®ncia: “Si el TEDH justifica el que passa avui, permetr√† empresonar dem√† els opositors pol√≠tics d’arreu d’Europa”.

РJa han presentat el recurs. Què toca, ara?

– El primer pas √©s un examen de l’admissibilitat del recurs. No hi ha un termini establert per a aix√≤. Podria haver una resposta en deu dies o en un any, per tant √©s dif√≠cil posar dates. El tribunal pot arxivar el recurs o admetre’l a tr√†mit i entrar al fons. Un cop el tribunal considera que el recurs √©s admissible, que est√† ben fet, fa un resum dels fets i ho comunica a l’estat espanyol. I li fa una s√®rie de preguntes sobre si s’han vulnerat drets. Normalment es donen tres mesos per respondre. Hi ha un punt una mica t√®cnic pel que fa a la llengua. Nosaltres vam presentar el recurs en catal√†, aix√≤ √©s possible perqu√® el catal√† √©s una llengua oficial del Consell d’Europa. Ara b√©, un cop es comunica a l’Estat, aix√≤ ja passa a fer-se en angl√®s o franc√®s.

– Sempre han dit que l’objectiu era arribar a Estrasburg perqu√® a Espanya no hi hauria just√≠cia. Quan van comen√ßar a preparar el recurs? Van portar al tribunal m√©s de 2.000 p√†gines.

– Les 2.000 p√†gines s√≥n d’annexos. El formulari s√≥n unes 16 p√†gines, despr√©s hi ha un annex on motivem el recurs, que tamb√© es pot incloure, i despr√©s ja hi ha les 2.000 p√†gines, on s’inclouen els comunicats d’Amnistia, els posicionaments dels relators, c√≤pies de totes les decisions, recursos interposats, la sent√®ncia del TC, els vots particulars… Les vulneracions b√†siques es van comen√ßar a estudiar abans del judici al Suprem. El recurs pr√≤piament dit el vam comen√ßar a redactar amb la sent√®ncia de l’1-O. Fa m√©s d’un any que hi estem treballant.

РDenuncien diverses vulneracions. La primera fa referència al dret de reunió pacífica. Per què?

– Aquest √©s molt clar. Hi ha un consens internacional, podr√≠em dir que total, que diu que la condemna de nou anys de pres√≥ per haver organitzat i participat en manifestacions pac√≠fiques √©s una vulneraci√≥ del dret de reuni√≥. Tothom hi coincideix. El raonament el fem en dues parts: l’1-O i el 20-S s√≥n reunions pac√≠fiques segons el dret internacional, i tothom ho veu aix√≠. La detenci√≥, el judici i la condemna s√≥n una limitaci√≥ del dret de reuni√≥ pac√≠fica i tamb√© pr√†cticament tothom, menys Marchena, ho veu aix√≠. El dret de reuni√≥ pac√≠fica es pot limitar, per√≤ ha de respectar una exig√®ncia de proporcionalitat. En jurisprud√®ncia d’Estrasburg, aix√≤ es tradueix en veure si la limitaci√≥ que es fa d’aquest dret √©s necess√†ria en una societat democr√†tica. Al TEDH mai s’ha considerat necess√†ria la pena de pres√≥ per solucionar fets com s√≥n l’exercici del dret de manifestaci√≥. Ni un dia de pres√≥, com a m√†xim una multa. A Cuixart l’han condemnat a nou anys de pres√≥ i inhabilitaci√≥, mai s’havia vist aix√≤ a Europa.

“A Estrasburg mai s’ha considerat necess√†ria la pena de pres√≥ per solucionar fets com s√≥n l’exercici del dret de manifestaci√≥”

РEl segon dret vulnerat és el principi de legalitat.

– Aquest principi diu que l’aplicaci√≥ d’una llei penal ha de ser previsible i s’ha d’interpretar de manera restrictiva. En el cas √©s molt clar que el delicte de sedici√≥ s’ha aplicat a uns fets que s√≥n la llibertat de reuni√≥ pac√≠fica, i aix√≤ √©s una interpretaci√≥ totalment extensiva i arbitr√†ria del tipus penal. Feia molts anys que el Suprem no condemnava ning√ļ per sedici√≥ i en aquest cas no √©s que hi hagi sospita d’aquest delicte s’investigui, sin√≥ que hi ha una voluntat de criminalitzar una protesta social. En aquest sentit, cal recordar que el delicte de refer√®ndum il¬∑legal es va despenalitzar l’any 2005. Fa poc es va intentar reintroduir el delicte, per√≤ el Congr√©s ho va rebutjar. Hi ha una voluntat clara del legislador a l’hora de dir que la convocat√≤ria o participaci√≥ en un refer√®ndum, encara que sigui il¬∑legal, no √©s delicte. Davant d’aix√≤, la judicatura s’inventa l’aplicaci√≥ del delicte de sedici√≥.

РTambé hi ha la vulneració del dret a un jutge predeterminat per la llei.

– El Tribunal Suprem no t√© compet√®ncia per jutjar en primera inst√†ncia persones que no s√≥n aforades. La llei sobre la compet√®ncia del Suprem √©s clara, en aix√≤. Jordi Cuixart no √©s aforat. No hi ha base legal que prevegi la compet√®ncia del Suprem en aquest cas, per√≤ l’alt tribunal espanyol diu que volen jutjar-lo perqu√® hi hagi una condemna dura. S’inventen una compet√®ncia que no hi ha i per tant se salten la llei. Aix√≤ √©s una vulneraci√≥ del dret a un tribunal establert per la llei i hi ha jurisprud√®ncia belga en aquest sentit, en relaci√≥ a Llu√≠s Puig. Aquesta decisi√≥ estableix que no es pot fer una interpretaci√≥ extensiva de la compet√®ncia del Suprem i va dir que el tribunal no podia jutjar la causa de l’1-O.

“El Suprem va ser molt hostil amb l’estrat√®gia de defensa de Cuixart. Aix√≤ no s’havia vist mai”

РParlen també de vulneració del dret al judici just.

– El dret al judici just de manera √†mplia. Ens van negar molts testimonis, i durant el procediment, en molts testimonis clau, el tribunal va tenir una actuaci√≥ molt proactiva que va impedir l’interrogatori. Aix√≤ ens va impedir portar una defensa de manera efectiva. En aquest context, a m√©s, el tribunal es va pronunciar de manera molt hostil contra l’estrat√®gia de defensa de Jordi Cuixart. Aix√≤ es concreta en un missatge que el servei de premsa del tribunal va enviar als periodistes, en qu√® expressava el malestar del tribunal amb la l√≠nia de defensa del president d’√ímnium. Aix√≤ no s’havia vist mai. Un tribunal que utilitza la premsa per pressionar un acusat a canviar la seva defensa. Aqu√≠ veiem una vulneraci√≥ del dret de defensa efectiva, que √©s un aspecte del dret a un judici just.

РTambé denuncien que hi ha una vulneració de la prohibició de la detenció arbitrària.

– Expliquem que Cuixart va ser condemnat per exercir drets fonamentals aplicant de manera arbitr√†ria i extensiva una llei penal, sense respectar els seus drets i amb un tribunal que no era competent. Aix√≤ fa que la seva detenci√≥ fos arbitr√†ria i √©s una vulneraci√≥ de l’article 5 que √©s el dret a la llibertat i la prohibici√≥ de la detenci√≥ arbitr√†ria.

“Denunciarem a Estrasburg que Espanya ha aplicat un dret penal de l’enemic”

– Un dels elements clau del recurs √©s la den√ļncia de vulneraci√≥ de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Qu√® diu aquest article i per qu√® consideren que s’ha vulnerat en el cas de Cuixart?

– √Čs una evoluci√≥ interessant de la jurisprud√®ncia d’Estrasburg en els √ļltims anys, que desenvolupa la teoria de la limitaci√≥ abusiva dels drets. La traducci√≥ d’aix√≤ √©s el dret penal de l’enemic. Alguns drets fonamentals es poden limitar. La tortura, per exemple, no es pot permetre en cap cas. Per√≤ el dret de reuni√≥, en alguns casos concrets, s√≠ que es pot limitar. Pots dir com s’ha de fer, on, posar-hi policia, pots evitar-la si hi ha risc… Aix√≤ no sempre √©s contrari a la protecci√≥ de drets. Ara b√©, no pots limitar o restringir l’exercici de drets fonamentals amb una voluntat que no sigui la de perseguir un inter√®s p√ļblic clar. En el cas concret de la llibertat de reuni√≥, no es pot limitar perqu√® pol√≠ticament vulguis limitar-lo o perqu√® la manifestaci√≥ no t’agrada.

Si una persona √©s un l√≠der social, un opositor o una figura de la societat civil que et molesta, no el pots posar a la pres√≥, perqu√® aix√≤ √©s una vulneraci√≥ del dret fonamental. Es limita el dret d’una manera diferent de la prevista quan es va decidir que alguns drets fonamentals es podrien restringir en circumst√†ncies concretes. Aix√≤ √©s la limitaci√≥ abusiva dels drets, que sempre hem definit com el dret penal de l’enemic. S’utilitza el dret penal per debilitar un adversari pol√≠tic o social. √Čs important explicar aix√≤ en el recurs, perqu√® no ens trobem en una situaci√≥ normal. Hi va haver moltes vulneracions en un mateix context per part de l’Estat i del Poder Judicial, i cap voluntat per reparar-les. S’ha de veure el context on es produeixen les vulneracions i aix√≤ es pot fer a trav√©s de l’article 18 del Conveni.

– Per tant, portareu la den√ļncia de l’aplicaci√≥ del dret penal de l’enemic a Estrasburg.

РSí.

– Parlen tamb√© de la idea de “desviaci√≥ de poder”. Est√† lligat amb aix√≤? Qu√® vol dir concretament?

– Va lligat amb aix√≤. El poder judicial fa de poder pol√≠tic. El poder judicial t√© la funci√≥ d’aplicar la llei i controlar-ne l’aplicaci√≥. En aquest cas, se salta la llei per una voluntat pol√≠tica.

“No hi ha cap posicionament internacional que digui que s’han respectat els drets fonamentals de Cuixart. Nom√©s ho diu el poder judicial espanyol”

РMoltes organitzacions internacionals donen suport al recurs de Cuixart a Estrasburg. Això els dona força a ulls del tribunal o és una fotografia?

– El tribunal haur√† de decidir si s’han vulnerat drets fonamentals. Nosaltres diem que s√≠ i l’Estat diu que no. El fet que els m√†xims experts en drets fonamentals comparteixin la nostra an√†lisi dona credibilitat i legitimitat al discurs que fem. S’ha vulnerat la llibertat de reuni√≥ pac√≠fica de Cuixart? Doncs la seva defensa diu que s√≠, per√≤ tamb√© ho diu Amnistia Internacional, l’Organitzaci√≥ Mundial contra la Tortura, una Premi Nobel de la Pau… I fins i tot el propi Consell d’Europa diu que Cuixart √©s un defensor dels drets humans i se l’ha represaliat. No hi ha cap posicionament internacional que digui que s’han respectat els drets fonamentals de Jordi Cuixart. Nom√©s ho defensa el poder judicial espanyol. Veurem qu√® diu Estrasburg.

– Deixi’m preguntar-li per un aspecte m√©s t√®cnic. El TEDH pot sentenciar que s’han vulnerat drets procedimentals o drets substantius. Si considera que s’han vulnerat drets procedimentals, podria ordenar que es repet√≠s el judici?

– Aquest √©s un tema processal de dret espanyol que porta m√©s en Benet. En el cas d’Otegi, que vam guanyar a Estrasburg, la idea era que s’anul¬∑laria la sent√®ncia, per√≤ el Tribunal Suprem va dir aix√≤ de tornar a fer el judici. Jo vaig estar al seu equip de defensa i vam guanyar a Estrasburg, per√≤ la part de la repetici√≥ del judici ja no la porto jo i no en tinc m√©s informaci√≥. M√©s enll√† del que faci el Suprem en el cas dels presos, √©s possible que l’Estat presenti recurs a la sent√®ncia d’Estrasburg perqu√® es torni a examinar a la Gran Sala. Aix√≤ retardaria un o dos anys m√©s la decisi√≥ definitiva.

“Si Espanya no respecta la sent√®ncia d’Estrasburg, es posar√† encara m√©s al nivell de Turquia”

РQuina força té el TEDH per fer executar la seva sentència?

– Primer hi ha una sent√®ncia i despr√©s les parts tenen tres mesos per presentar recurs i demanar que es porti a la Gran Sala. Aquesta inst√†ncia examina el 5% de les demandes. Si no hi ha recurs, la decisi√≥ es converteix en definitiva. Si hi ha recurs, la q√ľesti√≥ s’allarga i quan la Gran Sala es pronuncia la decisi√≥ ja √©s definitiva. Quan la decisi√≥ √©s ferma, l’Estat t√© un temps per executar-la i hi ha un √≤rgan, el comit√® de ministres del Consell d’Europa, que t√© la feina d’assegurar-se de l’aplicaci√≥ de la sent√®ncia del TEDH. Normalment els estats apliquen la decisi√≥. El cas de la doctrina Parot, per exemple, el govern del PP l’√ļltim que volia era alliberar els presos per√≤ ho va fer. No tenia marge. Ara b√©, un altre escenari, que seria el pitjor per a tothom, que seria el d’Osman Kavala, un dels presos pol√≠tics de Turquia. El tribunal en va ordenar l’alliberament per√≤ Turquia no en va fer cas.

– Si Espanya no fes cas a Estrasburg, s’estaria posant al nivell de Turquia pel que fa al respecte dels drets?

– S’estaria posant encara m√©s al nivell de Turquia. Mantenir un l√≠der social empresonat per exercici de drets fonamental, Espanya ja es posa al nivell de Turquia. Si a m√©s no respecta la decisi√≥ del TEDH, seria bastant incre√Įble.

– El TEDH pot dir com s’ha de donar compliment a la seva sent√®ncia?

– No ho fa sempre, per√≤ es podria fer. Quan √©s un tema de privaci√≥ de llibertat, poden ordenar l’alliberament.

“Estem defensant el dret de fer manifestacions massives a Europa sense arriscar-te a acabar a la pres√≥”

– S√≥n optimistes de cara a la sent√®ncia d’Estrasburg?

– Quan es defensen presos pol√≠tics s’ha de ser optimista, i quan t’enfrontes a un estat, si no ets optimista canvies de feina. En el cas de concret de Cuixart, el suport que tenim de la comunitat internacional, que comparteix la nostra an√†lisi, ens obliga a ser optimistes. Tenim confian√ßa en el tribunal d’Estrasburg. I encara m√©s perqu√® el que diu √ímnium ho diuen les principals organitzacions de defensa dels drets humans. Tenim confian√ßa en els nostres arguments, i tenir un suport tan clar ens fa ser encara m√©s optimistes.

– Veuen una condemna d’Estrasburg a Espanya?

– S√≠, i no √©s nom√©s ret√≤rica. Si Estrasburg es carrega la seva jurisprud√®ncia sobre llibertat de reuni√≥ pac√≠fica per justificar la condemna a Cuixart, l’impacte a escala europea seria terrible. Si justifica el que passa avui, permetr√† empresonar dem√† els opositors pol√≠tics d’arreu d’Europa. No defensem Cuixart, estem defensant el dret de fer manifestacions massives a Europa sense arriscar-te a acabar a la pres√≥. Aquesta √©s la pregunta que haur√† de respondre Estrasburg. Tenim la total confian√ßa que ens dir√† que aix√≤ no pot ser perqu√® si no ho fa, s’obrir√† la porta a temps molt foscos.
Informa:NACIODIGITAl.CAT (19-6-2021)

66 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: