PETICIÓ DE PUIGDEMONT AL GOBIERNO: CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ

Tant els partits que conformen el Govern com els que integren l’executiu espanyol han assumit que la negociació a la taula de diàleg serà llarga i que a curt termini no hi haurà acords per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat. La part catalana, però, demana resultats tangibles de les converses, i és en aquest context que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha fet una petició més enllà de l’autodeterminació i l’amnistia per a la pròxima reunió que se celebrarà a Barcelona en les pròximes setmanes: que es reconegui Catalunya com a nació. “El primer pas de la pròxima taula de diàleg és que el govern espanyol reconegui Catalunya com a nació”, ha dit en una entrevista a l’agència AFP que ell mateix ha tuitejat, i ha afegit que això “obriria les portes a continuar avançant” en el diàleg.

“Del que es tracta és d’avançar”, ha justificat l’expresident, que ha afegit que “la manera més clara” que tothom tingui la confiança que la taula avança i poder aparcar l’escepticisme és “que hi hagi avenços concrets”. Puigdemont ha obtingut de seguida l’aval del president Quim Torra: “Gràcies, president. Efectivament, es tracta d’avançar, i avançar significa concretar”. També un dels representants de JxCat a la taula, el conseller Jordi Puigneró, s’ha fet seves les paraules de l’expresident i s’ha compromès a defensar aquesta posició en la pròxima trobada.

La taula de diàleg s’ha convertit últimament en un motiu de controvèrsia, ja no tant entre la Generalitat i el govern espanyol, teòricament les dues parts en conflicte, sinó entre els mateixos socis de la part catalana, JxCat i ERC. Aquest dimecres es va visualitzar al Parlament en el seu màxim esplendor. ERC va retreure a JxCat que des de l’acte del Consell per la República a Perpinyà és qüestionés la utilitat de la taula –Clara Ponsatí va dir que era una “enganyifa”–, i Torra es va molestar pels “retrets” dels republicans en seu parlamentària. En aquest nou capítol que ha obert Puigdemont reclamant el reconeixement de Catalunya com a nació, Esquerra ha volgut mantenir un perfil baix i no hi ha hagut una reacció pública. Un dirigent del partit consultat per l’ARA, però, reflexiona: “Ja som una nació i fa temps que ho sabem”. “Seguim, que tenim molta feina”, conclou.

Sánchez i la nació catalana

La petició de reconèixer Catalunya com a nació és un debat cíclic en la política catalana. Com podria reaccionar ara el govern socialista a la petició de Puigdemont? El PSC ha reivindicat sempre Catalunya com a nació, un terme que apareix al preàmbul de l’Estatut i que el Tribunal Constitucional va invalidar jurídicament, però Pedro Sánchez ha fet anades i vingudes amb el tema. És cert, però, que en diversos moments ha reivindicat Catalunya com a nació i Espanya com a “nació de nacions”. Aquests plantejaments han encès la dreta més reaccionària –i també alguns barons del PSOE–, si bé el terme nació defensat pels socialistes no comporta dret a l’autodeterminació ni qüestiona que la sobirania del conjunt del poble espanyol. És a dir, la unitat d’Espanya.

Després de l’acte del cap de setmana passat a Perpinyà en què Puigdemont va cridar a lliurar la “lluita final” per fer possible la independència, dilluns va rebaixar el to de míting i, tot i no renunciar a la via unilateral, va defensar un “estat de negociació permanent” amb l’Estat. L’ara eurodiputat de JxCat, això sí, va avisar que “el sit and talk no pot ser un wait and see”, i va exigir així resultats al PSOE i Unides Podem. Segons ha assenyalat aquest dijous, reconèixer Catalunya com a nació seria un primer pas. La interpretació que cadascú faci d’aquest fet, però, fa preveure una nova discrepància entre les parts. De la pròxima reunió de la taula de diàleg només se’n sap que ha de ser durant aquest mes de març, però té dues incògnites clares: la data concreta i l’ordre del dia. Puigdemont i Torra s’han encarregat de pressionar per intentar aclarir la segona.

Informa:ARA.CAT (6-3-2020)

203 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: