PÍCNIC PER LA REPÚBLICA: UNA INDEPENDÈNCIA SENSE UN PAPER A TERRA ÉS IMPOSSIBLE

Es fa dir Quim. No vol que el seu nom sigui difós i encara menys la seva imatge. Ens demana que apaguem els mòbils per parlar amb ell. Totes les precaucions són poques. És un dels organitzadors del Pícnic per la República, un nou grup d’activistes que prepara accions per la resposta a la sentència. Fa mesos que va començar a caminar, però fins a l’11 de setembre no es van donar a conèixer en públic. Aquest diumenge faran la seva primera acció, una espècie d’assaig general abans de la publicació de la sentència, que tindrà lloc a les 10 del matí a l’estació de Sants.

“En diem pícnic però no deixa de ser una seguda. Fem servir aquest nom amb humor, perquè l’humor mai ha estat renyit amb fer coses serioses”, afirma en Quim mentre es pren una camamilla en un bar de Barcelona. Assegura que malgrat que la convocatòria és a l’estació de Sants, “no està previst tallar les vies”. Tot i això, no nega que algun dels manifestants que hi assiteixi ho pugui proposar i, aleshores, un grup ho acabi fent.

En la resposta a la sentència hi ha d’haver accions per a tothom: pels que volen lliris i pels que volen roses amb punxes

L’objectiu, segons explica, és fer accions “no violentes” però “sí disruptives”. Parla de segudes, caminades i manifestacions, però també de talls a les carreteres. “Qualsevol acció multitudinària i no violenta suma”, defensa, mentre declara que en la resposta a la sentència hi ha d’haver accions per “tothom”: pel que volen “lliris” i pels que volen “roses amb punxes”. I mentre insisteix que la violència mai serà el camí, tot ressaltant que això faria “restar” suports al moviment especialment si fos contra persones, també alerta que la independència no es fa des del “sofà”.

“Qui vulgui la independència sense un paper a terra, sense afectar ningú i mentre mira la televisió des del sofà, no la veurà”, apunta en aquest sentit. Per això, fa una crida a la desobediència civil i a afectar els “pilars del règim”, com l’economia o la justícia. Reconeix que fer-ho afectaria també l’economia catalana, però al·lega que la independència és “per viure millor”, encara que durant la “transició” reconeix que no seria així. “Qui ho cregui s’enganya”, afegeix.

Qui vulgui la independència sense un paper a terra no la veurà

La d’aquest diumenge serà només una primera acció. En preparen més pels dies que venen, però encara no les volen revelar. La idea és que sigui una “acció continuada” i eviten posar-hi una data de finalització. Tot depèn, diu, del que vulgui la ciutadania. Per ell, “el que sigui”. “No fa mesos que treballem per un diumenge”, assenyala, tot explicant que han mantingut reunions de coordinació amb entitats, els CDR i Tsunami Democràtic i que participaran també a les seves iniciatives.

Amb tot, fa una crida a sumar-se a la proposta. A la pàgina web de Pícnic per la República hi ha el kit necessari per sumar-s’hi: informacions i directrius sobre com preparar-se i unir-s’hi. La clau, segons explica, és ajuntar-se 10 o 12 persones, sempre “de confiança”, i decidir quina acció es vol fer. Aquest és un dels punts importants per evitar que hi hagi infiltrats dins els grups: que els formin gent “que es coneix des de fa temps” i que la comunicació telemàtica sigui sempre a través de canals “encriptats”.

No tindríem aquest problema si en lloc de nou presos en tinguéssim 2.000

I és aquí on la conversa es posa un punt més transcendental. Arriba el moment de parlar de la presó. Totes aquestes precaucions no deixen de ser una manera d’evitar la repressió, però algunes accions poden comportar conseqüències. En Quim n’és ben conscient i ho té clar: “és possible que hi hagi més empresonaments, fins i tot és desitjable”. També exili, defensa. “No tindríem aquest problema si en lloc de nou presos en tinguéssim 2.000”, afegeix, tot preguntant-se “on ha quedat aquell crit de ‘no teniu prou presons’?”.

Ell està disposat a passar “anys” a la presó si cal. “Si hi hem de passar anys, els passarem. Qualsevol cosa requereix un sacrifici i la independència val molt la pena”, defensa amb veu ferma, ja que el que expressa és contundent. Ara bé, vol deixar clar que cal que darrere aquesta presó hi hagi una bona “xarxa de solidaritat”: “jo em sacrifico pel país, però el país m’ha de donar suport”. Si no, diu, és molt difícil, i en aquest sentit al·lega que hi hauria d’haver més suport als membres del CDR empresonats i acusats de terrorisme. Tot i això, creu que no és moment de fer “retrets”, sinó d’anar “units”.

Hem de tornar a passar per sobre els polítics, com l’1 d’octubre

L’objectiu de tot, assegura, és “posar en evidència la desproporció” de l’Estat i recollir suports a la resta d’Espanya i internacionals. Davant tota aquesta situació, i especialment després que aquest dimecres el cap de la Guàrdia Civil de Catalunya amenacés amb repetir l’operació policial l’1-O, en Quim reconeix que “és normal tenir por”: “el que no seria normal seria no tenir-ne”. “Era un ‘a por ellos oficial'”, afirma, tot apuntant la possibilitat que els cossos policials actuïn al marge del govern espanyol. “Que no els acabin muntant un cop d’estat”, agrega. Tot i això, es mostra convençut que la solució per a Catalunya “és només qüestió de temps”.

“Qualsevol conflicte bèl·lic acaba amb una signatura de pau. El mateix passa amb les situacions no violentes. És qüestió de temps”, diu convençut. Amb tot, defensa que l’autodeterminació “no es demana, s’exerceix” i que del Govern català no cal “esperar-ne res”. “Hem de tornar a passar per sobre els polítics, com l’1 d’octubre”, conclou, mentre acaba d’absorbir la camamilla.
Informa:ELNACIONAL.CAT (13-10-2019)

229 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: