PLANELLAS, L’ARQUEBISBE QUE ES VA ENFRONTAR A BOADELLA PER UNA ESTELADA

La designaci√≥ pel papa Francesc de Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona ha aixecat polseguera entre els sectors m√©s conservadors i espanyolistes de l’Esgl√©sia¬†i alguns mitjans han destacat un enfrontament que va mantenir el setembre del 2015 amb la fam√≠lia Boadella per una estelada penjada a Jafre, un dels pobles de l’Empord√† dels quals era rector fins ara. La fam√≠lia d’Albert Boadella, autoproclamat president de Tab√†rnia, es va ofendre.

La dona del c√≤mic, Dolors Caminal, va escriure al bisbe de Girona, Francesc Pardo, per protestar per l’estelada al campanar i perqu√® les campanes havien sonat a les 17,14 hores. El prelat es va oferir a tenir una reuni√≥ amb ella, per√≤ Dolors Caminal va exigir explicacions p√ļbliques. Planellas, directament al¬∑ludit, va explicar en aquell moment que s’havia penjat l’estelada perqu√® el poble li ho havia demanat i que si la fam√≠lia Boadella volia, era lliure de penjar la bandera espanyola a casa seva.

El nomenament de Planellas, a qui fonts eclesi√†stiques qualifiquen de “fermament catalanista, per√≤ no radical”, ha sorpr√®s tothom i t√© una gran significaci√≥. S’havia especulat amb molts noms i proced√®ncies per ocupar la seu tarragonina. La designaci√≥ de Planellas envia molts senyals. Veiem-ne algunes.

Un premi als capellans gironins

Amb la designaci√≥ de Planellas, es posa fi al que ha semblat una estigmatitzaci√≥ de l’Esgl√©sia gironina des de sectors conservadors. Els sacerdots de les comarques de Girona han estat vistos com uns d√≠scols i uns “separatistes” i han tingut mala premsa en molts despatxos vaticans, sovint animada des de cercles pol√≠tics i religiosos madrilenys. Ara aix√≤ ha canviat.

Un reconeixement a la teologia 

A banda de rector de parr√≤quia, Planellas √©s un intel¬∑lectual i era deg√† de la Facultat de Teologia de Catalunya. Tamb√© durant molts anys, la teologia ha estat vista amb desconfian√ßa des de Roma, on nom√©s tenien vara alta determinats te√≤legs forjats a l’escalf de Joseph Ratzinger. Aix√≤ sembla haver quedat enrere.

La m√† d’Omella

En el nomenament del nou arquebisbe de Tarragona hi ha la m√† de Juan Jos√© Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona i membre de la Congregaci√≥ dels Bisbes, l’√†rea que prepara els nomenaments episcopals a tot el m√≥n. Molts ulls de l’Esgl√©sia catalana estaven posats en Omella. Amb aquest moviment, l’arquebisbe de Barcelona fa una aposta valenta per l’Esgl√©sia catalana.

Tarragona no √©s un feu de l’OpusUn altre fet que cal destacar √©s que Tarragona no √©s “la seu episcopal de l’Opus”. De l’Obra √©s Jaume Pujol, l’actual arquebisbe, que es jubila als 75 anys i que deixa Tarragona amb una imatge de discreci√≥ i respectat per la gent de l’arxidi√≤cesi. Hi havia la inc√≤gnita de si l’Opus conservaria l’arquebisbat.

La substitució de Jaume Pujol

El papa Francesc ha nomenat aquest dissabte el capell√† Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona en substituci√≥ de Jaume Pujol, que va presentar al febrer la seva ren√ļncia en fer els 75 anys, com marca el codi de dret can√≤nic. Aix√≠ s’ha donat a con√®ixer aquest migdia en dues rodes de premsa simult√†nies a Girona i Tarragona.

Planellas √©s rector de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foix√†, Rupi√† i la Sala, administrador parroquial de la Tallada d’Empord√† o Mareny√† i, des del 2015, √©s deg√† de la Facultat de Teologia de Catalunya. En declaracions als mitjans, Planellas ha volgut fer arribar l’agra√Įment a l’esgl√©sia de Girona, ciutat on no nom√©s va n√©ixer, sin√≥ on tamb√© va iniciar-se en la “fe cristiana”. L’ordenaci√≥ episcopal i presa de possessi√≥ ser√† el 8 de juny.

Nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, Planellas va ser ordenat diaca a l’esgl√©sia parroquial de Verges el 1981 i ordenat prevere a l’esgl√©sia parroquial de Santa Maria de Banyoles el 1982. Va cursar els estudis al Seminari Dioces√† de Girona del 1968 al 1979 i a la Universitat Pontif√≠cia Gregoriana de Roma del 1979 al 1981 i del 21003 al 2004, on es va llicenciar i doctorar en Teologia Dogm√†tica.

Entre altres responsabilitats, del 1996 al 2002 va ser el rector del Seminari Dioces√† de Girona, d’on tamb√© en va ser professor de Teologia Dogm√†tica. Paral¬∑lelament, del 1997 al 1998 va ser director de l’Institut Superior de Ci√®ncies Religioses de Girona. L’any 2008 va ser nomenat Canonge del Cap√≠tol de la Catedral de Girona i, des del 2013, √©s membre del Consell Presbiteral.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va anunciar a principis de febrer que presentava la ren√ļncia en fer els 75 anys, tal com marca el codi de dret can√≤nic. El relleu arriba en plena pol√®mica pels casos d’abusos a menors i la destituci√≥ de dos rectors.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (5-5-2019)
334 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: