PODREM VIURE DIGNAMENT EN CATAL√Ä A L’ERA D’INSTAGRAM, ELS ASSISTENS DE VEU I ROBOTS ?

“Podrem viure digitalment en catal√† a l’era d’Instagram, els assistents de veu i els robots?”:
La situaci√≥ del catal√† al m√≥n digital no √©s bona, per√≤ experts de la llengua es mostren esperan√ßats: “Anir√† endavant”.
(IRENE MONTAGUT )
Hem substitu√Įt l’enciclop√®dia pel buscador en xarxa, la finestreta de consultes per un robot que ens parla per tel√®fon, els taulells d’anuncis de feina per LinkedIn… Les llibretes de contactes telef√≤nics ja ni es venen, els menuts de casa no saben qu√® √©s enviar una carta amb segell i els √†lbums de fotos s’han deixat d’omplir de records perqu√® Instagram permet publicar tants posts com es vulgui.

M√≤bils intel¬∑ligents, internet, aplicacions, assistents de veu, robots, vehicles i habitatges intel¬∑ligents, roba digital… Segons l’√ļltim informe elaborat per l’Associaci√≥ per la Investigaci√≥ dels Mitjans de Comunicaci√≥ (AIMC), amb dades recollides entre l’octubre i el desembre del 2020, la connexi√≥ mitjana a Internet per persona al dia √©s de 4 hores i 12 minuts, 17 minuts diaris m√©s que en l’estudi del 2019. El futur de la societat √©s digital. I la llengua, com a tret identitari de les societats, hi juga un paper important. Podrem viure digitalment en catal√† al futur?

“L’√ļs social del catal√† √©s el que est√† pitjor, i a Internet, tamb√©”. Ho diu a Naci√≥Digital Joan Soler, coordinador de WICCAC, una plataforma independent per impulsar la normalitzaci√≥ de l‚Äô√ļs de la llengua catalana a Internet. Com totes les lleng√ľes, sobretot les minorit√†ries, el catal√† t√© tres reptes que ha d’afrontar per poder sobreviure en l’era digital a qu√® ens endinsem a passes agegantades. Ha de ser present a les interf√≠cies, aix√≤ √©s, als dispositius amb qu√® interaccionem; ser present als continguts digitals, √©s a dir, al m√≥n audiovisual, els llibres electr√≤nics, els webs, etc., i ser-ho tamb√© a la interacci√≥ entre els usuaris al m√≥n digital. Hi ha un quart repte que tamb√© √©s rellevant i s’ha de tenir en compte: ser present en la recerca i el desenvolupament de les tecnologies innovadores per la llengua.

Repte a repte, quina és la situació actual del català?

El catal√† √©s, en general, present a les interf√≠cies, o almenys aix√≠ ho confirma l’estudi Navegantes en la Red de l’AIMC. Pel que fa a les deu webs m√©s consultades a Catalunya -Google, Facebook, Youtube, La Vanguardia, Twitter, Amazon, Live, El Periodico, El Pa√≠s i Loteriasyapuestas- nou d’aquestes ofereixen el contingut en catal√†. En el cas de les aplicacions de missatgeria instant√†nia, vuit de les nou m√©s utilitzades pels catalans -WhatsApp, Facebook Messenger, Skype, Google Talk, Telegram, Line, Instagram, Snapchat i Pidgin- ofereixen tamb√© la possibilitat de ser configurades en catal√†. El punt fosc el trobem a les xarxes socials: en aquest cas, nom√©s tres de les deu que m√©s √ļs tenen a Catalunya -Facebook, Twitter, LinkedIn, Instagram, Pinterest, Flickr, Tumblr, Badoo, Xing i Chat Hispano- permeten la configuraci√≥ en catal√†.

Si ens fixem en l’√ļs concret de la llengua a la xarxa, aquest difereix molt segons la tem√†tica. El bar√≤metre de l’√ļs del catal√† a Internet que elabora el WICCAC recull un √ļs molt alt de la llengua en webs d’√†mbits com la recerca, la cultura i l’enologia que es veu contraposat per un √ļs molt baix, o gaireb√© inexistent, en el sector automobil√≠stic i dels electrodom√®stics. En una posici√≥ alta s’hi poden trobar sectors digitals com els cercadors o els jocs i videojocs; la inform√†tica, internet i les TIC es troben en un nivell d’√ļs mitj√† i les telecomunicacions i la telefonia m√≤bil en un nivell baix. “L’any 2002, una de cada tres webs oferien el catal√†, ara ens trobem al voltant del 66%”, explica Soler, alhora que avisa que el creixement est√† estancat des del 2015.

Amb tot, les nou marques de tel√®fon m√≤bil m√©s venudes a l’estat espanyol durant el 2019 -Samsung, Huawei, Apple, Xiaomi, BQ, LG, Sony, Motorola i OnePlus- incorporen el catal√†. La pregunta √©s, per√≤, si aquesta oferta es correspon amb l’√ļs que se’n fa. I la resposta √©s clara: no. L’Enquesta territorial TIC a les llars que elabora cada dos anys l’Idescat conclou que menys del 50% de la poblaci√≥ configura el seu dispositiu m√≤bil en catal√†. El mateix passa amb el sistema operatiu dels ordinadors: al voltant del 40% el t√© configurat en llengua catalana. Destaca que aquest consum de catal√† est√† estretament relacionat amb el nivell d’estudis acabats de l’usuari: a menys nivell d’estudis, menys consum i √ļs del catal√† al m√≥n online. Una dada que ho il¬∑lustra: el 81,9% de doctorats tenen el sistema operatiu de l’ordinador en catal√†, mentre que nom√©s el 3,1% de persones sense estudis opten per aquesta opci√≥.

L’√®poca de la quarta revoluci√≥ industrial

Mig segle despr√©s, √©s l’hora d’una nova revoluci√≥ industrial, la quarta. Despr√©s del vapor, l’electricitat i els ordinadors amb acc√©s a internet, la intel¬∑lig√®ncia artificial i les tecnologies del llenguatge s√≥n actualment els motors potenciadors del canvi. Quin paper hi juga la llengua? √Čs aqu√≠ on el catal√† t√© un punt d√®bil: les tecnologies del llenguatge m√©s actuals no l’han incorporat, per ara.

“Processar el llenguatge natural” o “interpretar el que es diu o s’escriu per fer autom√†ticament accions concretes”. Aix√≤ √©s, ben b√©, el que fan les tecnologies del llenguatge com els correctors autom√†tics, els cercadors de respostes, la traducci√≥ autom√†tica o els assistents de veu. La catedr√†tica de tecnologies del llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra N√ļria Bel explica a Naci√≥Digital que “l’√ļs a internet √©s una part vital del futur del catal√†”, per√≤ ara √©s moment d’anar m√©s enll√†. Segons l’InformeCat de 2020 elaborat per Plataforma per la Llengua, cap dels 32 assistents de veu del mercat parla catal√†. Aquesta √©s una dada alarmant.

“La tecnologia del llenguatge √©s molt important per al futur”, avisa Bel. I √©s que gaireb√© la meitat dels aplicatius m√©s exitosos d’intel¬∑lig√®ncia artificial funciona processant textos, √©s a dir, a partir del coneixement d’una llengua adquirit gr√†cies a grans quantitats de dades. Actualment, per√≤, no hi ha un reconeixedor que transcrigui el catal√†. El govern de la Generalitat fa temps que es mostra “interessat” a potenciar aquestes tecnologies i per aquest motiu ha impulsat l’AINA, el projecte per garantir el catal√† en l’era digital i evitar-ne la desaparici√≥ en l’entorn virtual.

Futur esperançador

El catal√† est√† present als m√≤bils, les aplicacions, els webs. √Čs necessari, com d√®iem, que entri a formar part del nou m√≥n: el de la intel¬∑lig√®ncia artificial i les tecnologies del llenguatge m√©s avan√ßades. El primer pas l’ha fet Google: el seu assistent virtual ja ent√©n el catal√†, per√≤ encara no el parla. El cost per incloure la llengua catalana als assistents, segons explica l’enginyer de telecomunicacions i periodista Albert Cuesta, “s’ha redu√Įt molt”.

Aix√≠ i tot, el comunicador avisa amb entusiasme que “en els pr√≤xims mesos o anys veurem una explosi√≥ d’idiomes”. Cuesta, especialitzat en electr√≤nica de consum i tecnologies de la informaci√≥ i la comunicaci√≥, t√© la sospita que Google ser√† el pioner en incorporar el catal√† al seu assistent de veu. “Aix√≤ comportar√† que els altres s’hi sumin per no quedar enrere”, explica.

Tot i considerar que hi ha dos problemes principals que afecten el progr√©s del catal√† al paradigma digital, Cuesta es mostra esperan√ßat: “El catal√† anir√† endavant”. I √©s que la retic√®ncia inevitable que mostren les grans companyies a utilitzar la llengua catalana, que est√† molt lligada a la incapacitat normativa que Catalunya t√© sobre l’√ļs d’aquesta al m√≥n digital, sovint va acompanyada de massa toler√†ncia per part dels catalans. Una toler√†ncia que es tradueix en canviar d’idioma quan veiem que el nostre interlocutor no ens ent√©n, en ser inactius per protegir la llengua o en mostrar poc inter√®s quan naveguem per internet i ens conformem amb la versi√≥ en castell√† per mandra a buscar el selector d’idiomes.

“Fa setze anys, tenir web era s√≠mbol de ser digital; ara no √©s suficient i l’objectiu √©s aconseguir plataformes que interactu√Įn amb nosaltres en catal√†”. Ho diu a Naci√≥Digital Genis Roca, president de la fundaci√≥ puntCat, mentre ha recordat que si volem que el m√≥n digital interactu√Į en catal√† “hem d’actuar”. Roca ha comparat la feina a fer actualment amb la que Pompeu Fabra va fer al segle XIX: “Necessitem crear un diccionari per a m√†quines”. I √©s aqu√≠ on entra la funci√≥ de la fundaci√≥ puntCat: ajudar a la construcci√≥ d’aquest “diccionari” que ells consideren un “projecte civil” i “deslligat dels governs”. La xifra √©s de fins a 25 milions d’euros. Una inversi√≥ que, un cop feta, es podr√† recuperar gr√†cies a la venda del projecte a les grans companyies de la ind√ļstria digital. I √©s que segons Roca, aquestes empreses estan “obsessionades” per oferir contingut el m√©s personalitzat possible i “no hi ha res m√©s personalitzat que un contingut en la mateixa llengua”.

La força de la gent

√Čs important tenir en compte que gran part de les posicions que el catal√† ha escalat darrerament dins del m√≥n digital han estat gr√†cies a la for√ßa de la gent. Un exemple el trobem amb la Viquip√®dia, que inclou m√©s de 500.000 articles en dinou anys. Segons dades recollides per l’InformeCat 2020 de Plataforma per la Llengua, la Viquip√®dia, a m√©s, esdev√© la Wikipedia m√©s valorada pel que fa als 1.000 articles fonamentals en una classificaci√≥ que inclou fins a 295 idiomes.

Tamb√© hi ha el projecte Common Voice iniciat per Mozilla Firefox per ajudar a ensenyar les m√†quines com parlen les persones. En aquest sentit, Albert Cuesta reivindica el paper de la societat que milita constantment per la llengua catalana: “Quan veuen una escletxa per fer cr√©ixer el catal√†, s’hi bolquen”.
Informa:NACIODIGITAL.CAT(31-X-2021)

54 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: