POLÈMICA PERQUÈ L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS ENSENYA CASTELLÀ ALS UCRAÏNESOS PER “INTEGRAR-LOS “

(LLUÍS BOU )

L’Ajuntament de Palamós (Baix Empordà) ha anunciat que està fent classes de llengua castellana per a “la integració dels ucraïnesos refugiats”, i això ha obert una gran polèmica a la xarxa, perquè la integració no es fa en català, quan és la llengua pròpia de Catalunya segons l’Estatut. “S’organitzen classes de castellà per a la integració de les persones ucraïneses refugiades a Palamós. Les classes les imparteixen voluntaris ucraïnesos residents al municipi”, ha indicat l’Ajuntament. Immediatament s’ha produït una gran reacció a la xarxa, criticant que als ucraïnesos no se’ls integri en llengua catalana.

Un dels que ha reaccionat ha estat el cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, que ha assenyalat literalment: “Quina vergonya”. I hi ha hagut múltiples reaccions en sentit similar. Hi ha hagut qui ha lamentat que si es fa la integració en castellà després aquesta serà la llengua que demanaran on vagin, i també qui ha recordat a l’Ajuntament quina és la llengua pròpia de Catalunya, i que el català és la llengua d’ús normal a l’administració. “Potser us convé llegir l’article 6 de l’Estatut”, ha indicat.

Arran de la polèmica, l’Ajuntament s’ha justificat dient que les classes són en castellà perquè no se sap on aniran els refugiats a viure de l’Estat espanyol. “S’actua en una situació d’emergència i excepcionalment es fan les classes de castellà degut al fet que actualment no se sap quin serà el destí que tindran aquestes persones dins l’estat espanyol. Ja està previst que, totes aquelles persones que finalment es quedin a Palamós, puguin rebre classes de català, dins la formació que ofereix l’Escola Municipal d’Adults de Palamós a totes les persones immigrants residents al municipi”, ha afegit. El municipi també ha assegurat que els qui fan les classes d’espanyol són voluntaris i que Ajuntament “treballa en l’organització d’activitats per aprendre català com a llengua d’integració i cohesió social” i que el català “seguirà essent requisit necessari per als processos definitius d’immigració”.

La pràctica idiomàtica de l’Ajuntament de Palamós respecte als ucraïnesos contrasta amb la realitzada per l’Ajuntament de Guissona (la Segarra), on el municipi amb més presència ucraïnesa de Catalunya es va organitzar per fer classes de català als nouvinguts. La sessió inicial es preveia per una vintena de persones, però la resposta dels refugiats va ser contundent i la convocatòria va esdevenir un èxit: hi van assistir més de cinquanta persones. “Se’ls ha ensenyat els dies de la setmana, els mesos, els números per si necessiten fer la compra o anar al metge”, va declarar a TV3 la professora i voluntària. Una de les refugiades, Liudmyla Mohylevska, va assegurar que “hem d’aprendre l’idioma d’aquest país perquè el respectem molt i volem facilitats”. Aryna Asylhaaieva, refugiada, va indicar: “Ara per ara vivim aquí i respectem el lloc i la seva gent, i els ho vull mostrar aprenent la seva llengua i parlant-los en català”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (14-4-2022)

152 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: