POMPEU FABRA AL PATI JUGANT AL FUTBOL EN CATALÀ

“Pompeu Fabra al pati jugant a futbol en catalĂ ”
(FRANCESC CANOSA )

Pompeu Fabra, que no ĂŠs un nom de carrer, era cuiner. La seva especialitat era la sopa de lletres. Agafava una olla de la padrina i remenava amb la cullera. Xef local-universal. Era el nostre Ferran AdriĂ  de la llengua. O Ferran AdriĂ , el nostre Pompeu Fabra de la teca. Desconstruir per construir. Barrejar per menjar. Poc parlar per fer parlar. Quan a Catalunya (a finals del segle XIX) vam començar a veure cĂłrrer 22 criatures darrere una pell adobada es veu que d’allò en deien football (i match, goal, penalty, shoot…). Fabra va moure l’estri de la padrina i ens va acabar guisant el plat “futbol” (partit, gol, penal, xut…). Sense el filòleg, els catalans ens haurĂ­em mort de gana i se’ns hauria mort la llengua. Avui Fabra tindria dificultats per jugar a futbol i fer anar el mĂşscul. No el fitxaria cap equip. Tampoc el deixarien saltar al camp. NomĂŠs podria vendre salsitxes veganes a la graderia cridant en castellĂ .

Falta. Diuen que els que ens volen educar volen eliminar l’obligaciĂł que hi hagi pistes de futbol als col¡legis. Per lluitar contra el masclisme. És en aquestes pistes, en aquests patis, en aquests esbarjos, on la canalla poc parla catalĂ . El catalĂ  no ĂŠs un joc. Si es juga es juga a fĂştbol. No hi ha patis, descansos, hi ha recreos. Gooooool!!! És ben curiosa aquesta doble golejada. En el moment en què el futbol femenĂ­ estĂ  a dalt de tot (el Barça ha guanyat totes les copes terrenals i galĂ ctiques i a la jugadora Alexia Putellas li acaben de donar la Pilota d’Or i estĂ  ple de nenes que juguen a futbol com mai s’havia vist). En el moment en què el catalĂ  tĂŠ un coneixement mĂŠs elevat. SĂ­, en aquest instant passa tot això. Tot ĂŠs masclisme, ofensiu, agressiu, discriminatori… Tot el que sigui catalĂ  ĂŠs problemĂ tic, supremacista, antidemocrĂ tic… Penal.

A Catalunya fa anys que vivim fora de joc. Això del català ara n’hi ha que ho descobreixen. On vivíeu, colla de vegetals? Els que som catalanoparlants portem el cos i el cervell ple d’hòsties. Ens han torturat. La por ens va tornar tartamuts i muts. Hem callat. Perquè s’havia de callar. Perquè ens han ensenyat la pedagogia del callar. Muts i a la gàbia. I a passar gana. La violència que s’ha exercit, que s’exerceix, contra el català i els catalanoparlants encara està per explicar, per escriure, per jutjar, per reparar. Ni oblit ni perdó. A què juguem? No cal separar el gra de la palla. Ni el fum del rostit. Ni res de res. Perquè tot és masclisme. Tot és feminisme. Tot és ecologisme. Les tomates no suquen però totes són km 0, o km lo-que-yo-te-diga. Tots els canelons són de l’àvia però estan congelats a Vladivostok i cuinats per un exèrcit de pingüins sense contracte de treball. Segle I del gatllebrisme (gat per llebre). Tot és tot. Déu no ha mort. Visca la bíblia de tot és tot. Hi ha més fe encegada que mai. I més fogueres que mai. I més inquisició que mai. I més croades que mai. I més irracionalitat que mai. I més analfabetisme que mai. Recordi la dita del primer home: on hi ha l’home, hi ha el perill. I aquí estem: acollonits com conills esconillats que, a més, parlen català. Àrbitre!

Lesionat, destrossat, expulsat, el jugador-escriptor catalĂ  Joan Sales va escriure el 1959: “Hi ha problemes que mĂŠs que els filòlegs els resoldrien els Mossos d’Esquadra: una vegada ho vaig dir a en Pompeu Fabra, que em va donar la raĂł tot rient. És formidable com moltes de les coses que ara ens anguniegen s’havien resolt per si soles durant el llampegueig de la guerra, nomĂŠs pel fet de passar a ser el catalĂ  una llengua vivĂ­ssima i totalment usual (el govern, la rĂ dio, els comandaments de la majoria d’unitats -gairebĂŠ amb la sola excepciĂł de les anarquistes-, tota la premsa polĂ­tica, etc.)…” De fet, nomĂŠs subratlla, naturalment, l’estratègia del palĂ­ndrom existencial: catalĂ  a l’atac. No hi ha mĂŠs. Atac o mort. Parlar o emmudir. Però no. AixĂ­ anem. Amb la pedagogia d’anar demanant perdĂł. PerdĂł per voler comprendre, saber, raonar. PerdĂł per existir. Ni futbol, ni catalĂ , ni res. Ja ho diu la llengua de la nova religiĂł obligatòria salvadora redemptora i rentadora: “SeĂąor, llĂŠvame contigo ”.
Informa:ARA.CAT (5-XII-2021)

264 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: