“Oposició il·legal del Ministeri a retolar en valencià”.

( MANEL CARCELLER )
Les comarques d’Alacant són una destinació turística de primer nivell. Si circuleu amb vehicle per la Circumval·lació d’Alacant, observareu que la Direcció General de Carreteres, que depén del Ministeri de Transports del govern espanyol, no hi ha posat cap rètol en valencià. Això vol dir que l’organisme ministerial no inclou el valencià/català en els senyals de trànsit de l’Autovia d’Alacant (A-31), perquè considera que «un excés d’informació, per haver inclòs massa text, pot comportar distraccions en els conductors que acaben donant lloc a un accident». Aquesta va ser la sorprenent resposta del Ministeri a una pregunta de la diputada al Congrés per Esquerra Republicana, Marta Rosique, sobre la nul·la presència de valencià en la senyalística de l’Autovia d’Alacant.

L’organisme estatal reconeix que la llei l’obliga a retolar en la llengua pròpia del País Valencià però, contradictòriament, està dispost a incomplir la norma. La llei és ben clara: en la senyalització de carreteres a territoris amb dues llengües oficials, els cartells han de comunicar els missatges en ambdós idiomes, a més d’utilitzar la toponímia oficial.

En la resposta de la Direcció de carreteres a la diputada Rosique s’afirma que «una de les característiques de la senyalització vertical de carreteres és que ha de ser senzilla d’interpretar i assimilar pels usuaris». Justament «per senzillesa», cal saber quan estem arribant a Sant Joan, únic topònim oficial de la vila de l’Alacantí, i no a l’inexistent «San Juan», que consta al rètol de l’Autovia d’Alacant.

El departament ministerial considera que l’ús de les llengües cooficials representa «un excés d’informació». En canvi, sí que són retolats en àrab i en castellà els indicadors cap al port d’Alacant, ací sembla que no hi ha problema per «un excés d’informació». Qui, ciutadà del país o turista, pot confondre’s quan veu un rètol de direcció que indiqués «Aeroport»? Aquest és un exemple de l’ús de la llengua pròpia que per part de Plataforma per la Llengua es demana per a la Circumval·lació d’Alacant.

La Direcció General de Carreteres fins i tot s’atreveix a opinar d’estètica, quan considera que «una elevada quantitat d’informació podria comportar uns cartells de mida excessiva», o que «reduir la mida de la lletra dificulta la seva percepció». Quin problema hi hauria d’instal·lar a l’Autovia d’Alacant els rètols «Xarxa de carreteres de l’Estat. Autovia del Mediterrani»? Són uns senyals que es posen en molts trams de la mateixa carretera, en uns altres llocs del País Valencià o de Catalunya. Per què no s’instal·len a la comarca de l’Alacantí?

La culminació de despropòsits de les excuses de la Direcció General de Carreteres és considerar que els noms propis haurien de ser versionats en castellà. Com a contraexemple d’un ús exclusiu del valencià a l’Autovia d’Alacant, l’organisme presenta el cas del nom propi de la ciutat de Sant Vicent del Raspeig. Sorprén encara més que el Ministeri de Transports, en aquest cas, critique una legítima denominació, perquè es tracta d’un nom propi i intraduïble. A la fi de les respostes governamentals a la diputada Rosique arriben les mentides: «Asimismo, se han utilizado únicamente los topónimos de las poblaciones en valenciano». Si això fos veritat en lloc dels rètols «Area de servicio de Elche» s’hi hauria instal·lat uns dient «Àrea de servei d’Elx/Elche».

A bon segur, l’origen dels criteris de senyalització de l’Autovia d’Alacant (A-31) són deguts a la concepció de carreteres radials que provenen del centre d’Espanya. L’A-31 discorre des d’Atalaya del Cañavate (Cuenca) fins a Alacant. És a dir, la «Circunvalación de Alicante» es va gestar com una via provinciana, pensada més per al trànsit turístic provinent de l’àrea de Madrid que no de la rodalia del sud del País Valencià. Esperem que el Ministeri de Transports deixe d’expressar opinions i excuses, i actue finalment respectant els drets lingüístics.
Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (14-VII_2021)