“POST FESTUM,PESTUM” :JxCAT I SOBRETOT ERC ENS CONDUIRAN CAP A UN NEOAUTONOMISME

Pots escoltar l’audio aquí

“Ja ho deien els romans,”post festum,pestum”””
Arriba la Diada i els ànims tornen a enlairar-se. Sembla que la gent ha copsat el moment i el poble català un cop més sortirà al carrer, a la gran manifestació de la plaça d’Espanya. Abans,però, hi haurà hagut una gran exposició de l’ANC sobre el consum estratègic i una manifestació al Parlament contra la política dels polítics, si m’admeteu el joc de paraules. No cal ni dir la importància de tot el que afecta al consum estratègic.Com a consumidors podem decidir moltes coses:premiar les empreses que són fidels al país i rebutjar els productes d’aquelles que han tocat el dos o bé que no tenen la sensibilitat que haurien de tenir.També cal destacar la manifestació davant el Parlament al migdia que no serà una alternativa a la de la tarda. Hi ha espai i moment per a tothom.Fins aquí tot sobre rodes.
Pel que fa a la manifestació de la tarda, em temo que el crit més fort i sovintejat serà el d'”unitat”,”unitat” dirigit als polítics.Serà una pèrdua lamentable de temps.No en faran ni cas, perquè si en aquests últims dies hi ha hagut una treva entre JxCAT i ERC tan bon punt s’acabi la festa tornaran les batusses.Com deien els romans,”post festum,pestum”.Em sembla que no fa falta cap traducció.
El gurigall de i entre els nostres partits és acollonant. El dels postconvergents és una sopa de lletres amb els noms de les diverses fraccions i no s’aclareixen. De moment,l’ombra de Puigdemont n’impideix un possible trencament.Veurem què es decideix al setembre i quin paper hi jugarà Puigdemont que té molt clar que el diàleg amb Espanya és impossible.
ERC, a diferència d’altres temps, té un líder clar com és Junqueras que des de la presó dirigeix totes les operacions i de tant en tant ens obsequia amb les seves cartes pastorals.Entenc que ERC no ha volgut cap mena d’aliança amb JxCAT perquè és una olla de grills.Fins aquí tot és molt comprensible.Però el que ja no és de rebut és aquesta ànsia de dominar l’independentisme al preu que sigui.D’una banda no vol eleccions a Espanya per por de perdre el gran nombre de diputats que hi té ara i de l’altra vol eleccions a Catalunya per ser la primera força de l’independentisme.Ara bé, guanyaria ERC de forma clara?, conservaria l’independentisme la majoria absoluta? I en el fons hem de preguntar-nos: què faria de diferent amb ara quan no ha pogut aprovar ni els pressupostos? A Madrid bandeja els Comuns i aquí els festegen? Ja es veu que és una tàctica electoralista que no presagia res de bo per
al país.
Comprenc que la situació és complicada.Cal aprovar els pressupostos d’Espanya i també els d’aquí per evitar la paràlisi institucional.Tot molt correcte.Comprenc que no es vulgui dur més gent a l’escorxador espanyol. Però, si us plau,prou d’enganyar la gent amb l’ampliació de la majoria indepe o el diàleg multilateral. Espanya mai dels mais no negociarà encara que els indepes fóssim el cent per cent de la població.Per tant,Espanya només capitularà si som capaços de plantar-hi cara.Només si som un problema com a Hong-Kong podrem treure’n alguna cosa.
L’independentisme de saló, l’independentisme parlamentari està destinat al fracàs.JxCAt i especialment ERC no poden ni saben fer res més que conduir el país cap a un neoautonomisme.Com diu Graupera,no cal passar d’un pujolisme a un junquerisme.
Només la força del poble ocupant de forma pràctica i contínua els principals centres de poder del país com les infraestructures tindrem alguna possibilitat de ser independents. Puigdemont podria jugar-hi un paper de director des de l’exili i com a president de la República. Per això ha de trencar els vincles amb JxCAt per ser autènticament el president del país.Res no és fàcil,certament.Però aquests polítics d’ara han demostrat a bastament que la majoria no tenen talla i que només són uns cadiraires, pendents del sou.
Només el poble por salvar la independència o sobretot el poble.I no és demagògia,tot i que es difícil d’articular-ho. Però aquest és el full de ruta i no el neoautonomisme suïcida.
En fi, que tinguem una bona Diada i que posem-nos taps si cal a les orelles per escoltar els crits sobre la unitat que no serviran de res.I passi el que passi ja sabem que la premsa espanyola dirà que ha estat un fracás. Ja hi estem avesats.El més important és que no s’acabi la nostra flama.
El dia 12 n’haurem de tornar a parlar.Caretes fora.

667 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: