“Pot guanyar el suplicatori Puigdemont? ”
( RAMON TREMOSA )
El president Puigdemont va obtenir una victòria històrica a les eleccions europees: des de 2012 cap partit no superava a Catalunya el 28,5% dels vots en un context de creixent multipartidisme, gran dispersió d’ofertes polítiques i evident repressió de l’Estat contra la seva llista.

L’eurodiputat Puigdemont va tornar a aconseguir una altra victòria històrica el 13 de gener de 2020 quan, juntament amb Toni Comín, va entrar per la porta gran (moltíssima atenció mediàtica) al plenari d’Estrasburg: enrere quedaven les maniobres de Tajani de l’estiu de 2019, per impedir el seu accés físic al Parlament Europeu (PE).

El president Sassoli va passar literalment per sobre del PSOE quan, el 19 de desembre de 2019, va instar Espanya a acatar la sentència del Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg, publicada aquell matí, que rebutjava actes administratius afegits per esdevenir eurodiputat més enllà de la proclamació dels resultats electorals. El 6 de gener de 2020, quasi com un regal de Reis, el PE reconeixia com a eurodiputats Puigdemont, Junqueras i Comín des del 2 de juliol de 2019.

El Tribunal Suprem espanyol, que durant dos anys va acusar infundadament de rebel·lió els líders catalans per mantenir-los empresonats preventivament (una acusació que va caure de la seva sentència el 14 d’octubre passat), va voler aigualir l’entrada de Puigdemont i Comín a Estrasburg presentant ràpidament el suplicatori (petició d’aixecament d’immunitat parlamentària) el mateix dia.

Puigdemont, en roda de premsa, va recuperar àgilment la frase “Europa comença als Pirineus”, i s’alegrà del reconeixement de la seva immunitat que ja li feia el mateix Tribunal Suprem: “si no tinguéssim immunitat no demanarien pas d’aixecar-nos-la”.

Una nova prova es presenta ara per a Puigdemont que, segons Ernesto Ekaizer, és la llebre que sempre s’escapa de les mans dels seus perseguidors: caldrà guanyar una votació pública i nominal al plenari del PE per refusar el suplicatori.

Els eurodiputats espanyols són molts agressius quan hi ha en joc un assumpte que consideren de màxim interès nacional i plantejaran una lluita a vida o mort. Farien bé, però, de no donar per guanyada la votació sense baixar de l’autocar: actituds agressives generen efectes bumerang.

Luis de Guindos, per exemple, va aconseguir el vistiplau del PE per esdevenir vicepresident del BCE per només catorze vots. El hearing (examen) davant dels vuit coordinadors de la Comissió d’Economia el va perdre per 8 a 0: fins i tot el coordinador del grup popular europeu, l’alemany de la CDU Burkhard Balz, va votar l’irlandès Philip Lane (la retirada del qual, per assegurar-se un altre alt càrrec al BCE, va reobrir la porta a De Guindos).

“El suplicatori permetrà fer un judici polític al judici penal” diu Gonzalo Boye. L’equip jurídic del president farà servir, a banda de les vulneracions de drets fonamentals en el judici al Tribunal Suprem poc conegudes a Europa, un gran arsenal d’arguments, com ara que fer referèndums a Espanya no és delicte des de la reforma del Codi penal espanyol de 1995.

Hi ha molts eurodiputats contraris a la independència de Catalunya que encara són més contraris als mètodes espanyols per reprimir l’independentisme català: Espanya pot crear un precedent letal per a la democràcia europea si finalment extradeix i empresona Puigdemont. Per a qualsevol govern autoritari futur de la UE, reprimir la dissidència amb falses acusacions i llargues presons preventives serà més fàcil en funció de com acabi aquest cas. Això pesarà en el vot dels diputats.

En qualsevol cas, el suplicatori posarà encara més sobre la taula la causa catalana, i generarà encara més ressò internacional. Com diu Toni Comín, “fins i tot si perdéssim alguna causa judicial, podríem aconseguir una victòria política”.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-1-2020)