PRESIDENTA DEL PARLAMENT, UN NOU CAPÍTOL EN L’ASCENS METEÒRIC DE LAURA BORRÀS

( MANUEL LILLO )

Laura Borràs és el símptoma de molts canvis. Per exemple, evidencia el pes que han guanyat les dones els darrers anys en el món polític català. Les tres dones que han presidit el Parlament de Catalunya al llarg de la història ho han fet des del 2010 fins ara. Abans hi va haver Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (2015-2017). Borràs també va ser la primera candidata dona amb possibilitats de presidir la Generalitat. Abans que ella, ni l’extinta Convergència i Unió ni tampoc el PSC ni Esquerra Republicana havien apostat per una presidenciable. Sí que ho va fer Ciutadans amb Inés Arrimadas, candidata més votada el 2017, si bé mai no va tindre cap opció per ser investida presidenta.

Més enllà de representar el pes polític de les dones en els últims anys, la nova presidenta del Parlament és el reflex de la mutació d’un espai polític amb tradició hegemònica que ha saltat pels aires. Laura Borràs, desvinculada de la política partidista fins finals del 2017, ve de guanyar les primàries de Junts per Catalunya. La victòria va certificar l’arraconament de l’antic món convergent, representat al si del nou partit per l’exconseller Damià Calvet. El triomf aclaparador de Borràs per esdevenir presidenciable evidenciava un altre canvi previsible des de feia temps: els candidats amb passat independent, sense un currículum partidista al darrere, connecten més amb el públic que els polítics de tota la vida. A excepció del president Puigdemont, líder indiscutible de Junts per Catalunya, que després de formar part de Convergència va dissenyar una fórmula electoral renovada que va obrir les portes a nous perfils. Bon exemple en són el president Quim Torra, el catedràtic Jaume Alonso-Cuevillas o la nova presidenta del Parlament, que tenen en comú la seua capacitat transversal a l’hora d’atraure distints perfils de votants.

Nascuda a Barcelona l’any 1970, Borràs es declara «filla de l’1 d’octubre». Sempre insisteix a dir que el seu salt a la política, proposat pel president Puigdemont, no s’hauria produït sense haver viscut un episodi com aquell. Llicenciada en Filologia Catalana el 1993 i doctora cum laude en Filologia Romànica el 1997, exerceix la docència universitària des que té 25 anys. El seu és el món de les lletres, i mai no se n’ha desvinculat. Abans de dedicar-se també a la política, Borràs va comissariar els centenaris dels escriptors Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner. Llavors ja comptava amb desenes de publicacions al seu darrere.

Un any més tard accediria al seu primer càrrec de designació política, la Institució de les Lletres Catalanes. Hi va arribar gràcies a la decisió del conseller de Cultura en aquell moment, Ferran Mascarell –quan Artur Mas presidia la Generalitat–, qui explica a aquest setmanari que aleshores «la ILC necessitava un revulsiu, perquè funcionava amb mecanismes massa tradicionals». El llavors conseller buscava alguna persona que, «a més de saber molt de literatura, fos capaç de projectar la ILC cap a l’exterior, que és una de les seves grans missions». Amb aquest propòsit nomenaria Laura Borràs.
Subscripció al butlletí

Mascarell, de fet, explica que llavors ja detectava un futur polític en la nova presidenta del Parlament, si bé l’esdevenir dels fets ho ha accelerat tot. «Quan la vaig fitxar li vaig dir que mirés bé aquest despatx, perquè algun dia seria el seu», vaticinava des del número 8 de les Rambles, on hi ha el Departament de Cultura que Borràs acabaria liderant entre 2018 i 2019, quan va anar a Madrid a fer de diputada al Congrés. «Jo ja veia que era molt dinàmica, que tenia ganes de fer feina i que comptava amb moltes qualitats. I això, quan has treballat amb molta gent, ho detectes», recorda Mascarell, qui també destaca el gran coneixement cultural de Laura Borràs i qui pronostica que, amb ella al capdavant, la presidència del Parlament serà exercida «amb intel·ligència».

La capacitat de transmetre emoció als seus és un altre dels atributs de la nova presidenta de la cambra catalana. Propera al president Puigdemont i més propera encara al president Torra, a Junts per Catalunya l’han donat «total llibertat» per decidir el seu rol en aquesta nova legislatura. Valoren, sobretot, el bon resultat electoral del 14 de febrer, malgrat que el seu partit va ser superat per Esquerra Republicana per 35.000 vots. Una derrota per la mínima, tot i que JxCat va patir la ruptura amb el PDeCAT –partit que va rebre 75.000 vots que no es van traduir en cap diputat– i que va haver de fer campanya sense drets electorals. Al partit liderat pel president Puigdemont molts estan convençuts que sense ella al capdavant de la candidatura, Junts per Catalunya hauria tingut encara menys opcions de ser la força més votada. «La Laura transmet una energia inesgotable. La seva energia l’impedeix aturar-se, alhora que contagia tothom, cosa que li permet exercir un lideratge tant intern com extern. El seu grau de popularitat és extraordinari», diu des de Bèlgica el conseller a l’exili Lluís Puig.

Borràs va arribar al Departament de Cultura substituint el conseller a l’exili que, tot i ser triat per Torra per recuperar el seu càrrec, el Govern espanyol –encara amb el 155– va impedir-ne el nomenament. Des de Bèlgica, Puig explica a aquest setmanari que va coincidir amb Borràs quan ella estava al capdavant de l’ILC i ell assumia la Direcció General de Cultura Popular. La defineix com «una gran companya d’equip» que compensava les retallades econòmiques que en aquell moment patia el Departament de Cultura amb «viatges i conferències arreu dels Països Catalans sense cobrar res de res». Segons el conseller a l’exili, el fet de ser nomenada consellera entrava dins dels plans, però els esdeveniments posteriors –l’arribada de Borràs al Congrés i la seua candidatura a presidir la Generalitat– van arribar sobrevinguts per un context excepcional.

En canvi, la nova presidenta del Parlament no és una candidata de consens a fora del seu espai polític. La imputació per un presumpte fraccionament irregular de contractes quan dirigia la ILC –acusacions que ella sempre ha negat i que ha vinculat a un muntatge del poder judicial– ha impedit que la CUP, que també aspirava a presidir la cambra, votara a favor de la seua candidatura. De fet, els anticapitalistes i Esquerra Republicana es van absentar en la votació sobre el suplicatori de Borràs al Congrés, quan el Suprem demanava investigar la líder de JxCat a la cambra espanyola. Alhora, veus internes del PDeCAT, partit amb què Borràs va compartir grup al Congrés fins que la coalició JxCat va saltar pels aires, defineixen l’exconsellera com una persona amb poca disciplina a dins d’aquell grup, fonamentalment a l’hora de procurar la integritat de l’aliança.

Laura Borràs, nova presidenta del Parlament, també genera incomoditats. Queda per saber si la imputació s’acaba traduint en una inhabilitació abans que acabe la legislatura. I si aquesta possibilitat desembocaria en una desobediència des de la presidència del Parlament. De moment, la cambra catalana, amb ella al capdavant, estarà més disposat a exercir la unilateralitat que durant l’anterior legislatura. Si més no, si es fa cas dels discursos. Alhora, exercir aquest càrrec donarà a Borràs més marge de maniobra –i marcar més perfil propi– que situant-se al capdavant d’una vicepresidència. Això, almenys, interpreten algunes veus internes de dins del seu partit.
Informa:ELTEMPS.CAT (13-3-2021)

128 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: