PRESOS POLÍTICS: QUATRE NADALS A LA PRESÓ I EUROPA COM A ÚNICA VIA DE SORTIDA

“Presos polítics: quatre Nadals a la presó i amb l’única sortida via Europa ”
( GEMMA LIÑÁN )

Quatre Nadals a la presó. Els presos polítics estan entre reixes des del 2 de novembre del 2017. Una part d’ells va passar les primeres festes a casa, però Oriol Junqueras i Quim Forn no van sortir aquelles festes del 2017, que, a més, van coincidir amb les eleccions al Parlament.

És el quart Nadal lluny de casa, també, per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, que aquell 2017 van marxar a l’exili.

Quatre Nadals amb un titular propi cada any, que aquest 2020 està encapçalat per les cançons desafinades dels possibles indults, la llei d’amnistia i la reforma del delicte de sedició del Codi Penal.

El 2017, amb la recent entrada a la presó, els advocats bregaven pels permisos, que no van aconseguir en el cas de Junqueras i Forn. El 2018, els presos polítics encaraven el judici i els preparatius amb les seves defenses. El 2019, els tràmits per al tercer grau després de la dura sentència anunciada el mes d’octubre. I aquest 2020, la cursa per poder sortir de la presó continua, tot i les llargues condemnes, la sentència ferma, i amb un tercer grau revocat pel mateix Tribunal Suprem que els va jutjar, condemnar i empresonar. El 2021, a més, portarà un nou Govern a Catalunya. I aquestes festes es viuran entre preparatius nadalencs, tràmits per tornar a demanar el tercer grau i la convocatòria electoral. Tot i estar inhabilitats, alguns ja han manifestat que estaran actius aquesta campanya, tot i que a diferència de les eleccions del 2017 i les municipals del 2019, no van a llistes. No poden. La condemna els ho impedeix.

La majoria dels presos, però, han complert ja un quart de la condemna. Aquest mes de gener, assolirà el termini Oriol Junqueras, el darrer a fer-ho i el que té la pena més alta. I això els porta a cada un d’ells a tenir 36 dies de permís per sortir de la presó durant tot l’any. Se’ls poden repartir com vulguin. Fent la mitjana, els en toquen tres per mes. Però Junqueras ja ha dit que en concentrarà força per poder fer campanya.

Una nova campanya única i inusual, marcada per l’excepcionalitat de la Covid-19.
La sortida (no) imminent

Hi ha quatre claus que obren la porta de la presó. L’indult, l’amnistia, la modificació del Codi Penal i el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Aquest 2021, però, es podria quedar en l’any del segon intent per tenir el tercer grau, que s’ha de revisar el mes de febrer i el qual podria tornar a tombar el Tribunal Suprem.

L’indult és a les mans de Pedro Sànchez, únicament i exclusivament. Tot i que la Fiscalia ja s’hi ha posicionat en contra, i també ho farà el Tribunal Suprem, al final la decisió és del govern espanyol. Una decisió política que cal que rubriqui el rei Felip VI i que no sembla la més realista. Tot dependrà, a més, de les possibles i presumptes aliances polítiques i negociacions que es puguin fer o s’estiguin fent.

L’amnistia depèn d’una llei que s’ha de tramitar al Congrés i que necessita majories per tirar endavant. L’han demanada, conjurats tots, els partits independentistes: Junts per Catalunya, ERC i CUP. Però ningú mou fitxa.

La modificació del delicte de sedició del Codi Penal, que seria retroactiu, és una proposta de Podemos, al govern amb el PSOE. Se n’ha parlat molt i continua en el debat d’actualitat, però cap formació política ha fet cap tràmit. També cal la seva aprovació al Congrés.

El Tribunal Europeu de Drets Humans és l’última oportunitat. El TEDH avaluarà els recursos per tombar la sentència del Tribunal Suprem. Però no s’espera que sigui aquest 2021. Primer cal que el Tribunal Constitucional resolgui tots els recursos que es van presentar al mes de març. Es calcula que el TC pot tenir encallat el tema fins a dos anys. Malgrat tot, la via d’Europa, quan arribi, és la que es veu més clara per als presos polítics.

De fet, així s’està demostrant amb els polítics a l’exili que es mantenen en llibertat i amb més garanties judicials a Brussel·les, Irlanda i Bèlgica.
Advocats desinflats

En quatre anys, l’actitud dels advocats també ha canviat. Reflecteix el moment que es viu, entre la incertesa, la incredulitat i la injustícia. Res a veure amb ara fa dos anys, que preparaven el judici i encara creien que la seva estratègia de defensa, uns més tècnica, d’altres més política, podia fer trontollar la base de les acusacions i aconseguir una absolució. Tot el contrari.

Davant el judici polític, els lletrats esperen que s’esgotin els tràmits a Espanya per poder portar el cas a Estrasburg. Però tampoc són optimistes que això pugui passar aquest 2021.

Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, no vol veure més enllà del moment actual. “Estem centrats en els permisos. No vull plantejar cap escenari. Vull que pensin a començar a complir amb la mínima esperança de sortir a l’exterior”, diu l’advocat. Junqueras arribarà al gener al quart de pena complerta i tindrà els 36 dies de permís a l’any. Farà campanya perquè “el dret a fer campanya per un partit no està restringit” per la inhabilitació, explica Van den Eynde.

Andreu Van den Eynde intenta “transmetre molt realisme” a Junquera i Romeva, i no vol entrar a valorar si serà possible un indult, la llei d’amnistia o la modificació del Codi Penal. “Per mi no existeix. És política”, diu l’advocat.

Joaquim Forn va arribar a un quart de compliment de la pena el passat mes de juliol. El seu advocat Xavier Melero no vol fer especulacions. Ni tan sols s’atreveix a fer valoracions de res. Té la vista posada en la revisió del tercer grau, que s’ha de fer el mes de febrer. I sobre l’indult només recorda que “la decisió és del govern”, mirant de reüll l’informe desfavorable que n’ha fet la Fiscalia. Sobre la resta, “es pot fer, més enllà que es faci”, diu l’advocat.

El Tribunal d’Estrasburg, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, és l’única esperança per sortir de la presó i recuperar la vida, però per a això encara falta.

El Tribunal Constitucional ha de resoldre els recursos i abans, les recusacions de magistrats pendents. Els presos van fer el tràmit al mes de març, i el TC té un marge d’entre un i dos anys per posicionar-se. Tant presos com advocats donen per fet que la decisió no els serà favorable. I serà llavors quan podran recórrer al TDHE.
100 anys de condemna i 9.798 dies a la presó

Els presos polítics sumen condemnes de 100 anys de presó entre tots. Des de l’inici del procés judicial fins avui, fa 9.798 dies que estan entre reixes.

Els que han estat més temps tancats són els Jordis, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó, perquè van entrar-hi abans. Tots dos fa 1.166 dies que són a la presó.

Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys, i Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig, són els dos presos polítics que no van sortir fins als primers permisos. Fa 1.149 dies que són a la presó.

Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, condemnats a 12 anys, i Josep Rull, condemnat a 10 anys i mig de presó, sumen cadascun 1.040 dies en presó. Ells, juntament amb els condemnats per desobediència Carles Mundó i Meritxell Borràs, van poder sortir el desembre del 2017, tot i que van tornar a dictar presó preventiva durant la investidura fallida de Turull.

Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó, fa 1.008 dies que és a la presó. L’expresidenta del Parlament va ser la darrera a entrar. El seu procés anava en paral·lel amb el de la Mesa del Parlament fins que el Tribunal Suprem va quedar-se el seu cas i va enviar la resta de membres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-12-2020)

123 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: