PRIMÀRIES, ÚNICA FORÇA INDEPENDENTISTA EXTRAPARLAMENTÀRIA QUE TÉ ELS AVALS PER AL 14-F

( XAVI TEDÓ )

Fins a set partits independentistes optaven a presentar-se a les pròximes eleccions en una situació inèdita que no s’havia produït mai en els successius comicis al Parlament. I la xifra encara hauria pogut ser més alta si Demòcrates o Solidaritat, que sospesaven concórrer en solitari, no s’haguessin integrat a la llista de JxCat. Finalment, hi haurà cinc candidatures independentistes el 14-F. Més enllà d’ERC, JxCat (que també va recollir avals), la CUP i el PDECat, Primàries ha sigut l’única llista capaç de reunir els 4.200 avals per a Barcelona, els 314 per a Lleida, els 525 per a Girona i els 575 per a Tarragona que s’exigeix a les forces extraparlamentàries per poder-se presentar.

El partit impulsat pel filòsof Jordi Graupera ho va aconseguir a contrarellotge després de recollir ahir mateix les firmes que els faltaven per a Barcelona muntant sis parades en diferents ciutats i mantenint obertes les seves dues seus tot el dia. Les de Tarragona les van assolir fa només dos dies, mentre que les de Lleida i Girona la setmana passada. Al final n’han obtingut set mil en total, segons han explicat en un comunicat.

Unes signatures que no han pogut aconseguir ni la Coalició de Represaliades (CR) ni Unitat Primer d’Octubre, també unilateralistes. Tampoc en principi el Front Nacional de Catalunya, que a darrera hora de dilluns, però, ha assegurat que tenia ” la documentació requerida per la Junta Electoral a les quatre circumscripcions catalanes”, sense aclarir si té o no tots els avals.

La formació xenòfoba, que té com a cap de llista el president del Cercle Català de Negocis (CCN), l’independent Albert Pont, havia anunciat diumenge que disposava dels avals a Girona i Tarragona, però que encara els hi faltaven els de Barcelona i Lleida.

Força Catalunya de Santiago Espot, promotor de les xiulades al rei a les finals de Copa del 2009 i el 2012, i el Bloc Sobiranista Català, que van acordar anar junts el 14-F, tampoc han passat el tall. La coalició Unitat Primer d’Octubre, a qui es va unir posteriorment a la federació catalana del Partit Nacionalista Andalús, no ha reunit els avals exigits en cap demarcació. Espot, que lidera aquesta coalició que sorgeix de les dues reunions que van convocar els set ex secretaris nacionals de l’ANC que volien una llista unitària, ha portat la recollida d’avals als jutjats amb un recurs al TSJC, com ja ha fet el Pacma. Les noves restriccions de mobilitat pel coronavirus han portat la coalició a exigir que es donin per vàlids els avals recollits fins avui, o que se suspenguin les eleccions fins que la pandèmia permeti el ritme normal de recollida de suports.

L’Assemblea de Represaliades i Activistes (ARA), que es presentava amb el trotskista Corrent Roig sota el nom de Coalició de Represaliades (CR) i amb Roger Español com a cap de llista, tampoc ha aconseguit els avals que necessitava, segons han explicat a aquest diari fonts pròximes a la formació.

Aquest partit, que inicialment es va presentar com a agrupació d’electors, va decidir fer-ho finalment en coalició perquè la llei electoral estableix que les agrupacions han de recollir un 1% de les signatures de cada circumscripció. Així, a Barcelona en necessitaven 42.000; 5.000 a Girona, 3.000 a Lleida i gairebé 6.000 a Tarragona, una xifra que contrasta amb el 0,1% d’avals per circumscripció a què han d’arribar els partits sense representació. El fet que algun dels seus impulsors com Tamara Carrasco hagi preferit mantenir-se en segon pla o que l’exregidor d’ERC Jordi Pesarrodona s’hagi sumat a la candidatura de JxCat han restat protagonisme al que volia ser la veu dels represaliats al Parlament.
Rècord de llistes

Tot i quedar fora dels comicis tres dels partits que tenien la intenció de participar-hi, les pròximes eleccions seran les que s’hi presentaran més opcions independentistes. El rècord l’ostentava la convocatòria electoral del 2012, en què, a banda d’ERC, la CUP i Solidaritat, s’hi va colar la coalició Socialistes i Republicans pel Dret a Decidir (SiR), que va rebre el suport de tan sols 333 electors.

A la resta d’eleccions com a màxim s’hi van presentar tres partits independentistes. Com a les del 1992 quan ho van fer ERC, que amb l’entrada d’Àngel Colom es declara independentista; Catalunya Lliure (CL) , l a coalició e ntre l’MDT-PSAN i l’antic FNC, que ho fa per disputar-li el vot a ERC, a qui acusaria d’intentar “liquidar” l’esquerra independentista per la integració als republicans d’històrics dirigents del moviment; i d el M oviment d’Esquerra Nacionalista (MEN), que va néixer de l’escissió del sector més assembleari de Nacionalistes d’Esquerra.

També van ser tres als comicis del 1999, amb el concurs d’ERC, Estat Català o el P artit Espinaltià, format per seguidors del pensament psicoestètic de Carles Muñoz Espinalt i que exigia un referèndum. La mateixa xifra es va repetir set anys més tard amb la participació d’Esquerra, e l Partit Republicà Català (RC) i Catalunya Decideix. També el 2010, quan ho van fer ERC, SI i Reagrupament, i a les últimes, les del 21-D amb JxCat, ERC i la CUP.
Desenganyats amb el Procés

El desencís amb la paràlisi del Procés és al darrere de l’intent de tants partits per presentar-se a les eleccions. Ho corrobora el politòleg Marc Sanjaume, que considera que “la fragmentació dels moviments independentistes acostuma a ser més elevada en moments d’incertesa estratègica i de falta de resultats” i que “l’escenari post-2017 convida a replantejar-ho tot, des dels lideratges fins als fulls de ruta”. Més enllà de les crítiques amb el “rol dels partits del Govern”, el politòleg Toni Rodon també posa en escena el trencament de l’espai postconvergent en la proliferació de llistes independentistes. “Quan un partit gran es trenca, ja ho vam veure abans amb el PSC i ERC, es multipliquen les formacions”, destaca.
Informa:ARA.CAT (12-1-2021)

152 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: