PRIMERA VICTÒRIA DE BORRÀS AL PARLAMENT EN DEFENSA DE LA CATALANITAT DE LES INSTITUCIONS

( QUICO SALLÉS )
Ha costat reunions, tensions i discussions denses, intenses i, fins i tot, absurdes. Però finalment, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, se n’ha sortit. Els lletrats de la cambra hauran d’escriure Parlament i no Parlamento, i Generalitat i no Generalidad de Cataluña, quan enviïn documents oficials a les institucions administratives, judicials o constitucionals espanyoles. Un canvi que ha requerit de més de cinc setmanes de negociació amb la secretaria general de la cambra catalana, a mans de Xavier Muro, els poderosos lletrats i els serveis lingüístics del Parlament.

“No enteníem res”, comenten fonts de la presidència de la cambra a El Món. “La història té un punt surrealista i mostra de manera flagrant les dinàmiques funcionarials carpetovetòniques que pateixen les institucions”, s’exclamen en conversa amb aquest diari les mateixes fonts. Tot va començar quan la presidenta va haver de validar, com estatutàriament i reglamentària li pertoca, els primers escrits que el Parlament remetia a Madrid, com ara recursos al Tribunal Constitucional o a qualsevol ministeri o a les institucions espanyoles. Borràs es va adonar que el nom de les institucions catalanes hi apareixia traduït al castellà.

La presidenta va posar en qüestió aquesta pràctica i va ordenar canviar-la, argüint que el Parlament i Generalitat eren institucions “prou intel·ligibles a Madrid i a la República Popular de la Xina”, utilitzant una famosa expressió carotista. Ara bé, la sorpresa va saltar quan els lletrats van al·legar que els serveis administratius del Parlament no podien complir l’ordre. “En una primera instància ens van dir que no podia ser perquè sempre s’havia fet així”, indiquen fonts parlamentàries. “Un argument que, per descomptat, no va servir a Borràs”, afegeixen les mateixes fonts. A més, Borràs va trobar una aliada en la nova secretària de la mesa, Aurora Madaula, que també va veure en la pràctica de castellanització una mesura inversemblant.

El surrealisme de la situació va continuar i va anar en augment. Es van anar celebrant reunions amb el secretari general del Parlament i els serveis lingüístics de la cambra, que mostraven la seva reticència a canviar el protocol d’escriptura i traducció. En una d’aquestes reunions, va aparèixer un nou argument: “Només es podien mantenir amb el seu nom les institucions històricament reconegudes”. “Era al·lucinant, el Parlament s’ha de traduir a Espanya com a Parlamento però no, per exemple, Downing Street o el nom dels partits polítics perquè són una marca registrada”, expliquen posant-se les mans al cap des de l’equip de Borràs.
A què esperes per a conduir-lo? Arriba la democratització dels cotxes elèctrics Patrocinat per MG

Finalment, aquesta setmana, just abans del ple de la investidura, Borràs va emetre un ultimàtum i va ordenar sense més excuses dilatòries que els documents que s’havien d’enviar a Madrid s’hi escriuria Parlament i Generalitat. L’avís va fer efecte, fins al punt, que va manar no remetre cap més document cap a les institucions espanyoles fins que no es posés el nom de les institucions catalanes en català.

L’ordre de Borràs s’ha complert i el primer document és la resolució 3/XIII del Parlament de Catalunya, amb què es comunica a Madrid el nomenament dels senadors autonòmics. La resolució, en castellà, a la qual ha tingut accés El Món, signada per la presidenta i el secretari de la Mesa Pau Juvillà, ja hi consta el Parlament i Generalitat, tot i que s’han descuidat una Generalidad per canviar. “Ha costat, però ens n’hem sortit, una cosa tan evident com que a Catalunya les nostres institucions es nomenin en català”, sentencien satisfets. Des de la nova Mesa, però, avisen que aquests no seran els “únics canvis”. La intenció de Borràs és aixecar catifes i fer més transparents les dinàmiques del Parlament, sobretot pel que fa despeses i contractació.
Informa:ELMON.CAT (26-5-2021)

106 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: